La revolució democrática catalana

Els esdeveniments que marquen l'actualitat política acaparen quasi en la seva totalitat tot allò que succeeix a Catalunya.

Avui, les paraules de Malcom X no podrien venir-nos més a col·lació. Si no som crítics i prevenim i qüestionem el missatge que difonen els mitjans de comunicació, ens faran estimar l'opressor i odiar l'oprimit. Rotatius i tertúlies nacionals dominen aquesta pràctica de confusió massiva que té gran calat als milions de "politòlegs" amb escuradents que copen les barres dels bars.

Han passat la setmana manipulant imatges, testimonis i declaracions per equiparar la bestialitat de les forces de seguretat espanyoles a la de les protestes de gent que només volia votar en pau i en llibertat. Dir que els agents només complien ordres, a més de faltar a la veritat, és insultar la gent ferida i salvatgement reprimida. És agrair també la tasca desenvolupada pel Ministre de l'Interior més catastròfic de la democràcia, malgrat que superar els seus predecessors era francament difícil.

Sorprenent també que un senyor que viu a un palau, a qui no ha votat ningú, llegís un discurs totalitari com si fora el portaveu del Govern de Rajoy. Felip 6é va parlar de fer complir la llei sagrada i inamovible que tant costa canviar per a segons què interesses. Per aprovar l'article 135 de pagament del deute per damunt de les despeses socials i per a agilitzar el canvi de domicili fiscal d'empreses perquè marxin d'una Catalunya que aporta el 20% del PIB espanyol, només es necessità una trucada i un dia. No va votar cap poble, ni hagué cap protesta ni va ser tema principal de cap programa. I entrem en l’apartat polític. I serem clars. Coscubiela i, en definitiva, Podem, prenen el pèl a la ciutadania catalana. Abanderen la banderola blanca de 'Parlem?' quan no han volgut escoltar el poble català durant tants anys en tantes diades massives. Referèndum pactat amb l'Estat, diuen ara. El que callen és que hi ha que modificar l'article 92.3 de la llei sagrada espanyola, la convocatòria del qual correspon a l'Estat. El PSC s'atreveix com sempre a anar més enllà i avui participa amb formacions feixistes en una manifestació per la unitat nacional a Barcelona. Portarà la pancarta "rojigualda" Alfonso Guerra?

És temps de ser valents. D'arriscar i de posicionar-se. Ja res tornarà a ser com abans i hi ha que triar entre posar urnes o fer costat als que reclamen més violència de l'Estat i suspensió de l'autonomia a Catalunya com són l'Aznar, Rivera, Susana Díaz... Ja hem vist que de la Unió Europea podem esperar ben poc quant a la mediació, però el món ja mira i parla del que succeeix al "país veí".

Cap recordar també que cap revolució s'ha fet per tràmits legals i hem anat ajornat aquesta polèmica des de la Transició. Mai era l'hora. El reconeixement, els drets i les llibertats només s'aconsegueixen lluitant i desobeint, i el poble de Catalunya ja ha donat un exemple de compromís per la causa i d'estar molt ben organitzats. No per casualitat ja l'estan a tocar.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat