Un adéu a les armes

Fa 40 anys, el poble valencià eixia al carrer a reclamar "llibertat, amnistia i estatut d'autonomia". 40 anys més tard, la Diada que molts haguérem volgut no ha sigut digna de la que va ser 40 anys abans.

Ja no són només les agressions físiques, els insults, les amenaces, els crits, els menyspreus i, en definitiva, la por. És tot això utilitzat com a arma política. Utilitzat sota el paraigües i el vistiplau del Partit Popular i dels seus còmplices en el poder que volen sembrar la por amb tal que la gent no proteste. És el fet de voler tornar a l'època del "no te metas en política", de les carreres davant la policia, d'amargar-se darrere de les cortines i dels bars de les avingudes i de les iaies i les mares patint perquè potser als seus fills o néts els han detingut.

Tot això, per la seua naturalesa, és simplement inadmissible. Ja siga al País Valencià en la celebració del seu dia –que tant de bo veiem en un futur amb unitat i calma–, ja siga a Catalunya quan la gent se manifesta democràticament, ja siga a Múrcia o a qualsevol altre punt de l'Estat. És inadmissible esta deriva autoritària dels poders públics mitjançant la passivitat policial i també de les persones que encara creuen en "una, grande y libre" per a obviar allò que han de fer: fer política.

No és acceptable que mentre la gent se manifesta de forma pacífica al carrer –segons empara eixa Constitució que tants i tantes posen tant d'afany en defendre– vinga un grup de persones a increpar, agredir i menysprear les persones per l'únic fet de no pensar com ells. Fins a on arribarem? A tindre morts i màrtirs? És allò el que vol esta gent?

Quan renunciem al diàleg i a la tolerància ix el pitjor que tenim dins nosaltres. La política no se fa mai des dels termes violents que eixa gent va plantejar ahir a València. Que quede clar: la política se fa des de la serenitat, la calma i sobretot el respecte. I des d'eixe punt, es pot parlar sobre tot.

Vergonya és el que provoquen aquelles persones que ahir van renunciar a ser seriosos i a fer política. I també el que fan sentir els poders públics i partits que els donen empar. A nosaltres, encara que ens peguen o ens insulten, sempre, sempre, ens quedarà la més important de les coses: la dignitat i la dignitat de saber ser pacífics i saber fer política. No és la meua revolució si no puc ballar.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat