Per un tracte just i per tu

No deixes de llegir això perquè estiga en valencià. Si eres valencià o valenciana, llig-ho, i jutja-ho pel que dic i no per com ho dic.

Sóc dels que pensa que els valencians i les valencianes vivim a una part del territori que si és espanyola, és menys espanyola que altres territoris de l’Espanya peninsular i insular. Molta gent, com jo, pensa que si la terra dels valencians és Espanya ho és de forma diferent a com ho són altres terres. Entre els meus, hi ha qui pensa, fins i tot, que la nostra terra és només, i en certa mida, una colònia d’Espanya o, almenys, de Madrid, segons es mire.

Jo, que pense més o menys aquestes coses, m’adrece a tu. M’adrece a tu tot i no estar d’acord amb mi i amb els que pensen com jo o tenen opinions com les que acabe de dir abans. M’adrece a tu perquè vius a la mateixa comunitat autònoma que jo i tens la mateixa sanitat, la mateixa educació, els mateixos serveis socials i les mateixes infraestructures que jo. Tu vius rebent la mateixa baixa inversió de l’estat espanyol que jo, a la mateixa terra que jo. Els dos vivim al mateix lloc i almenys aquests problemes, veges tu, sí que els compartim. Ja tenim una cosa en comú, bé això està.

Rebem pocs diners, sí, i si això és així, si els valencians paguem a l’estat com si fórem rics tot i ser pobres, si rebem inversions i diners de l’estat molt per baix del que ens toca per nombre d’habitants, si tot això passa i passa des de fa molts anys, no és culpa dels que pensen com jo, és culpa dels que, en esta qüestió de les identitats, pensen com tu. Aquestes persones que pensen com tu poden ser d’ací o d’allí, d’allí vull dir Madrid. Poden ser d’ací però no reclamen i poden ser d’allí però no donen.

Potser penses que aquesta posició, la meua, és de nacionalistes, de radicals, de plorons, fins i tot d’egoistes. Però, qui és l’egoista, qui demana o qui no dóna? Qui és el radical, qui reclama un tracte just o qui manté el tracte injust? Qui és el ploró? Qui mama de qui? Què seria d’Espanya sense cadascuna de les seues parts? D’on trau els diners Madrid? A més a més, tu no et sents nacionalista, tu et sents espanyol o espanyola. Tu defenses que Espanya és bona per als valencians i per a les valencianes, i potser tingues raó, però a mi em costa assumir-ho quan mire els números, em costa molt. A tu probablement poc t’importarà el que assumisca o deixe d’assumir jo, al cap i a la fi només tens en comú amb mi que vius a la mateixa terra que jo, per molt important que este fet puga ser.

Les dades, però, són certes, inqüestionables, fins i tot ho reconeix el ministre Montoro. Ja sabeu que el finançament és els diners que rebem per a les despeses que té la Generalitat Valenciana: sanitat, educació, dependència, etc. Com està injustament calculat per Madrid acumulem més de 16 milions d’euros d’infrafinançament, perquè, entre altres coses, no es té en compte el creixement demogràfic que vàrem tindre en la primera dècada d’aquest segle. Este sistema clarament injust no canviarà si no fem alguna cosa. Hauries de saber que és un sistema que va caducar el 2013, quasi res!. La nostra terra, a més, rep poca inversió de l’Estat, inversió per exemple en carreteres, trens, ports, cultura. Altres sí que en reben: som el 10% de la població de l’Estat i rebem un 6,5% de la inversió total; si, a més a més, només s’executa un 3,5%, la cosa pinta malament. Són dades del 2016, però valdrien tots els anys, des de fa molts. No sé si tu vols donar diners a les terres d’Espanya que ho necessiten, jo sí, però això, ha de ser per a sempre? Com es calcula qui rep i qui dóna? I si qui ho necessitem som nosaltres? I si allò del Levante Feliz és mentida i som nosaltres més pobres que la mitjana estatal? No és fàcil assumir que ja fa anys que no som els rics de la família, però potser resulta que nosaltres treballem molt i són altres els que en trauen profit, o que hi ha altres que treballen més que nosaltres, que també pot ser.

Tens l’oportunitat amb la campanya #PerUnTracteJust i la manifestació del dia 18 de novembre de demostrar que ni ets nacionalista, ni radical, ni ploró o plorona. Tens l’oportunitat de demostrar que ets senzillament espanyol i de dir clarament que vols ser tan espanyola com els que més ho són, que vols tindre un tracte per part de l’Estat igual que el d’ells, perquè ets igual que ells. A veure si no tindran raó amb el que diuen alguns dels meus: «Espanya mai considerarà els valencians igual d’espanyols que els castellans». Però no t’hauria d’importar el que pense jo, ni el que pense ningú. Pensa-ho tu quan vages al metge, quan portes la teua filla a escola, quan pagues el peatge per anar a Dénia amb cotxe, perquè tren no hi ha, quan visites Madrid o Barcelona i gaudisques de les seues magnífiques xarxes de transport públic, perquè el cotxe allí no fa falta. Pensa-ho tu i demana-li a Espanya que et done no molt, no, només allò que és just i calculat de forma justa.

Independentment de com i com d’espanyols ens sentim, tu i jo, habitem la mateixa terra i haurem de defensar-nos de les injustícies, haurem de defensar un tracte just junts. Aquesta defensa no va contra ningú, senzillament ha d’anar a favor nostre, teu i meu.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat