La pell freda

Aquesta setmana he anat a vore l’adaptació de La pell freda, la famosa i multitraduïda novel·la d’Albert Sánchez Piñol, que es convertí en un best seller de culte després de la seua publicació el 2002. El resultat final m’ha semblat satisfactori, tot i que pel camí es perden algunes de les subtileses conceptuals de l’obra original. Com a pel·lícula d’aventures fantàstiques funciona perfectament, i l’ús dels efectes especials i dels recursos digitals compleix els estàndards de qualitat del cinema comercial. Una advertència: si teniu la idea d'anar a vore-la en versió original, sapieu que és en anglés. Per a poder gaudir-la en català, haurem d’esperar –si més no al País Valencià– a l’edició del DVD.

La història, com és ben sabut, transcorre en una illa remota de l’oceà antàrtic. Hi conviuen dues persones, el faroner i l’oficial atmosfèric. Tots dos, refugiats dins del far, han de fer front a l’atac nocturn d’unes criatures amfíbies d’aspecte antropomòrfic –“granotots” s’anomenen a la novel·la de Sánchez-Pinyol. L’interés de la novel·la naix de la diferent manera com els dos homes es relacionen amb aquestes criatures. El faroner actua amb agressivitat i prepotència, negant-los qualsevol dret a existir. L’oficial atmosfèric, en canvi, tot i que en un primer moment es deixa dur per la por al que és diferent, acaba acceptant que aquelles criatures, malgrat tindre la pell freda, tenen també dret a la vida i mereixen ser respectades. Les reconeix. L’illa perduda on transcorre l’acció es converteix doncs en un escenari simbòlic on es desenvolupa un drama de ressonàncies universals. La condició d’antropòleg de l’autor s’hi fa palesa. En aquest sentit, una de les lectures més recurrents de la novel·la la situa dintre de la problemàtica postcolonialista. El faroner seria el representant de l’actitud dels imperis respecte del seus territoris. La novel·la següent d’Albert Sánchez Piñol, Pandora al Congo, escrita sota la inspiració d’El cor de les tenebres de Joseph Conrad, confirmaria, de fet, aquesta interpretació.

I bé, en sortir del cinema, i trasbalsat com estic per la implacable repressió jurídica i policial que està patint Catalunya, no vaig poder evitar de pensar que el govern espanyol es comporta com el faroner amb les criatures amfíbies. Que, per al govern espanyol i els seus aparells de propaganda, els catalans tenen, també, la pell freda.   

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat