Alimentar els tòpics fallers de la pitjor manera possible

Des de fa un temps que em ronda escriure aquestes línies i els actes ocorreguts el darrer cap de setmana entre el president i el seguici de la Interagrupació de Falles i el president de Junta Central Fallera han sigut la gota que ha fet vessar el got per fer-ho. Una altra vegada, i ja he perdut el compte, un grup que defensa a mort la inamobilitat dels actes que copen el calendari faller o que, fins i tot, s'apropien d'altres com a acte eminentment faller. En aquest cas, la polèmica ve centrada amb la dansà de la vespra de la festivitat de la Mare de Déu dels Desemparats, fent la ferida molt més fonda i deixant, de bell nou, tocada la imatge pública de la festa fallera.

De moment no sóc faller, i no m'importaria ser part del col·lectiu; de fet, m'encanta tot el que envolta aquesta festa tan única i tan nostra. És per això que l'any passat em vaig decidir a apuntar-me a la primera edició del títol d'Expert Universitari en Falles i Creativitat per poder tenir més coneixements sobre aquesta festa. I em va cridar molt l'atenció una sessió que tinguérem sobre la imatge pública que tenen.

En ella, res nou del que es pot esperar sobre l'opinió pública que té la ciutadania: una festivitat tancada, amb un caire elitista i escorada cap a la dreta. Tòpics que traspassen les fronteres valencianes i que durant els anys que he viscut fora del País Valencià he intentat desmuntar.

Havent tocat de prop aquest ecosistema, he trobat que hi ha una sèrie d'actors que s'encarreguen d'alimentar aquests tòpics de mala manera, i a més acreditats de manera sospitosa, com a principal valedor i interlocutor entre el faller de carrer i les altes esferes de Junta. Es veuen qualificats per ficar la punta a tot i cadascun dels moviments del màxim òrgan rector de la festa, vigilant-los amb lupa.

Però, normalment, es diu que quan es busquen els defectes dels altres és perquè es volen amagar els propis. I sembla que aquest grup en té uns quants. Començant per l'aparició del seu president a la contramanifestació del 9 d'octubre. Eixint de la premissa bàsica que representa un col·lectiu tan divers i essent el rostre visible d'un organisme de representació de la festa, què feia allí? Si demana tantes vegades el cap del regidor Fuset o del personal del seu voltant, esperant el mínim error, ell en va fer un, i de gros pel qual, més que haver-lo blindat al càrrec, hauria d'haver dimitit des de fa temps. És molt poc coherent quan es va exhibir en una mostra d'odi tan visceral com la que visquérem en l'última diada.

Cal afegir el xovinisme exacerbat de l'últim dels seus actes, en voler fer d'un acte que en principi no tenia res a veure amb ells una manera més de fer la guerra amb l'estament oficial. Com a mostra, un botó, per parlar del seu fallercentrisme, posant el faller al centre de l'univers ja no sols de la festa, sinó de la ciutat de València.

Tampoc ajuda la creació de fake news o rumors sobre la supressió d'actes tan arrelats com l'ofrena a la Mare de Déu dels Desemparats, o el trasllat al cap de setmana de la seua festivitat, informacions que no tenen cap lògica, o que acusen directament de catalanista l'actual govern, estenent el rumor que algun dia canviaran les danses per sardanes i les falles per castellets.

Des d'ací vull recordar que sense fallers no hi ha falla (no vull ficar-me amb més polèmiques, ja que el terme monument no acaba de veure's amb bons ulls), però sense turisme tampoc hi ha retorn econòmic, ni tan sols amb el vistiplau del veïnat, que és qui visitem les falles, gaudim d'aquestes, vivim els actes que organitzen i ens deixem quantitats notables comprant els seus llibrets o refrescant-nos a les barres que copen les seues celebracions nocturnes. Tampoc sense els establiments que col·laboren anunciant-se a les seues publicacions o al voltant de la falla.

I recorde que moltes d'aquestes persones podem ser potencials futurs fallers i amb aquests actes no s'ajuda al fet que fem el pas; al contrari, s'incorre en la reiteració dels tòpics i de la mala imatge pública que té la societat sobre les falles, en el fet que les noves generacions refusen participar de l'organització a les comissions o que gent sense massa historial festiu faça el pas i forme part dels casals fallers.

Com ja va dir Plaute en el seu moment, l'home és el seu propi llop i, en aquest cas, la interagrupació està sent el llop per a deteriorar la imatge i opinió que es té sobre les Falles.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat