Full de ruta per als valencians

 ​Passen els dies, els mesos, els anys i no res canvia. Augmenta la pressió dels governants valencians, s'augmenta, per fi, el consens i la comprensió del problema. Però a l'hora de la veritat, res no canvia. No avancem. Res. Ni un pam. Hem passat d'un PP incòmode amb el tema i que evidenciava un retard darrere un altre per tal de no enfrontar-se amb la creïlla calenta, a un PSOE que, sorprenentment, descarta de primeres enfrontar-se al problema. Es tanca en si mateix i nega qualsevol cosa que poguera servir per a suavitzar les seues pretensions. Un canvi evident que deixa totalment nues les seues incoherències davant de tots. Els nostres governants burlats una altra vegada, tots, i, com sempre, sense cap conseqüència. Perquè no podem plantar-nos. Perquè no tenim res per a pressionar. I ho saben. Ho sap qui ha d'enfrontar-se i resoldre el problema. I com estan convençuts que no farem res perquè seria incoherent plantejar el camí català després d'haver-lo satanitzat, no en tenim altra que seguir humiliats i ofrenant. Pagar i callar.

A hores d'ara crec que no podem ja esperar més. La insistència, el lideratge en intentar agilitzar tot el procés, les declaracions, les dades, l'intent de difondre el problema (que segueix sense posar-se damunt la taula pels mitjans estatals i que, per tant, segueix sense existir), els informes realitzats que hauria d'haver fet el ministeri..., no estan servint absolutament per a res. Necessitem un altre camí. Necessitem terminis. Necessitem posar fites amb una data més que prudent per optar a aconseguir-les. Però amb la situació actual, només veiem passar els mesos sense cap avanç que ens traga d'una situació que ja qualificàvem com a insostenible fa cinc anys... En definitiva, necessitem un full de ruta. Hem de posar una sèrie de fites en el calendari. I hem de decidir què farem quan arribe el dia que ens hem marcat com a límit, per molt llunyà en el temps que el posem ara, i no hàgem aconseguit allò que ens havíem marcat. En concret, caldrà anar pujant de grau el que demanem.

En un primer moment podem demanar un nou sistema de finançament que complisca el criteri de solidaritat que exigeix la Constitució (o siga, en cap cas rebríem menys del que paguem en impostos i hauríem de rebre una compensació). És el que s'està demanant ara. Però no podem oblidar que durant dècades hem sigut perjudicats i ara tenim un deute insuportable per culpa d'eixe maltractament, un deute que s'ha de revisar i ha de desaparèixer en gran part perquè el principal responsable de la seua existència és, precisament, a qui li devem els diners. I els interessos pagats injustament també ens han suposat un cost d'oportunitat immens que ens ha fet menys competitius respecte d'altres territoris. Tot això s'ha de resoldre.

Però si veiem que coses tan bàsiques com eixes no són ateses com ha passat fins ara i sembla que passarà eternament, haurem de marcar-nos com a objectiu que siguem nosaltres els qui, com bascos i navarresos, cobrem els nostres impostos i assegurem així allò que el govern espanyol no vol: complir la Constitució. I si veiem que 'Madrid', no vol arreglar el sistema de finançament, ni vol revisar el deute, ni ens deixa que gestionem els nostres impostos com sí que deixa que ho facen altres territoris, haurem de plantejar en algun punt del futur que no hi ha res a fer amb uns governants tan irresponsables i que el que hem de plantejar és decidir el nostre camí en el futur independentment del d'aquells que porten dècades perjudicant-nos gratuïtament.

En algun moment haurem de deduir davant les evidències (que ja portem segles col·leccionant, sí, segles) que hi ha una voluntat expressa de perjudicar el poble valencià que no podem tolerar. I haurem d'afrontar com a poble una important decisió per difícil que aquesta puga semblar ara: si volem continuar pertanyent a un país en eixes condicions òbvies de sotmetiment i colonització.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat