“Mort al Borbó”

En diferents moments he llegit alguna cosa sobre l'autorepressió, o sobre l'autocensura, l'autovigilància, o sobre qualsevol altra autoculpabilitat produïda per l'establiment social. D’aquestes “autorepressions”podem trobar dades, notícies, podem parlar-ne i discutir-les, inclús trobar-hi algun tractat concret. Totes elles tenen, al meu parer, una certa "acceptació" social fruit de l’estat concret en què es trobe la lluita de classes.

Aquestes manifestacions d’autoodi són una síndrome que manifesta inferioritat on la repressió es substituïda per autorepressió, la vigilància per autovigilància, etc.

Però hi ha un “auto” que també existeix i que no es tan conegut o tan visible. Tal vegada una autoacceptació inconscient. Una “auto”que he sentit en pròpia pell i, en ésser conscient, m'ha esgarrifat. Aquesta és el desig d’autodestrucció. Desitjar la pròpia mort. Allò que en podriem considerar una mena de suïcidi induït.

Els desitjos de mort no sempre són cap a altres persones. Es pot experimentar una real voluntat d'autoextinció. De voler morir.

I no. No es tracta d'un sentiment psicològic o psíquic fruit d'alguna alteració mental. Es tracta d'una voluntat implícita pel sistema social capitalista, sistema que aboca l'esser humà a l'autodesaparició en no sentir-se útil, necessari per al sistema.

No donaré lliçons d’aquestes actituds que la sociologia ja té ben estudiades. Si més no, posar-la a l’abast perquè siguem conscients de malaltia social, de la societat malalta en què vivim.

L’espanyolisme (conegut a l'estat espanyol com a franquisme) s’ha manifestat com un costum constitucional a l'estat espanyol i ha estat assimilat per totes les classes socials. Per tant, per enderrocar el feixisme (espanyolisme / franquisme / capitalisme / ...) es fa necessària la dissolució del sistema imperial espanyol. Crec que en aquest cas, l’autodissolució no serà suficient i, per tant, la lluita de classe contra el sistema borbònic i tot el que ell representa caldrà ajudar per tal que la seua desaparició siga realment efectiva. Com dic, no per a la pròpia supervivència de la cultura i de l’estat català, sinó per a la pròpia supervivència de la humanitat.

Però tornem a l’autoanàlisi del principi: aquest suïcidi induït al que em referia el vaig sentir durant una visita a un familiar a Almansa el passat mes de gener. La meua tia major, amb unes condicions de vida precàries per diverses circumstàncies, “desitjava la mort”. I ho manifestava amb tota la naturalitat del món. I ho feia des de l’autoodi, des d’un sentiment d’autoincompetència social, de sentir que ja no serveixes per a res, que ja no ets útil per a res ni per a níngú... Més bé ets una càrrega, un inconvenient,... arguments autoassimilats provinents de la societat i dels seus continus missatges de producció i consum.

En una societat justa i raonable (per descriure-la d’alguna manera), aquests sentiments no haurien de tindre cabuda, igual que no hi poden tindre cabuda entitats producte de la repressió, l’espoliació,... Això sí, igual sí que hi podria tindre cabuda un individu que després d’haver estat rei, després d’abdicar i dissoldre el seu estat de foscor, tenebres i poc enteniment, s’incorporara a una societat, com dic, justa i raonable. Així, és evident que per tallar una de les branques del suïcidi, cal tallar la branca monàrquica.

Per tant, l’expressió "Mort al Borbó" no és més que una consigna d’autoprotecció. Una reacció en defensa de la pròpia existència.

No estem parlant d’una mort física, sinó d’una mort del que significa per a una societat avançada, del que pot significar de reflex d’explotació que puga esdevenir en autoexplotació.

Per això, aquest és un nou motiu per a no acceptar l’estada d’una persona que encarna el que significa la violència en un món que es pretén pacífic ni en cap acte producte de la lluita entre religions –un altre mal constant de la nostra societat i producte del passat.

“Mort al Borbó”, “Mort al rei” han de ser consignes que manifesten la voluntat de fer fora qualsevol expressió arcaica de violència i les seues branques, entre altres, manifestades en sectes religioses.

#17Asenseborbó

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat