El PSOE

Quants del PSOE, entre militants, simpatitzants i adherits, hi ha al PV que, per damunt de tot, us sentiu persones d'esquerra, progressistes i compromeses? I quants d'aquests us sentiu traïts? (És clar que no tinc la més mínima intenció de perfilar els adjectius abans esmentats. Hui no estic per a profilàctiques expressions o d'aquelles que s'ajusten més a un traç d'allò més explicitat, segons ens recomanaria qualsevol tècnic o expert en demoscòpia).

Ja m'enteneu. Si parle de gent d'esquerra, progressista o compromesa del PSOE em referiré a tota una caterva de persones que no són nacionalistes catalanistes de Compromís ni radicals comunistes com els d'EU ni empoderats morats en la línia dels Podem ni d'altres grups socials mal avinguts amb els partits del sistema esquerrà... I que em fa molta mandra parlar-ne en altra fina terminologia, potser aquella més adient per a una anàlisi sociològica i política.

La cosa és que n'estic molt fartet i la xafogor no m'ha deixat fer la migdiada com cal. De tal forma, he caigut amb el vici d'engegar el mòbil per prendre l'habitual menú noticier, aquesta vegada, espantat per un missatge de Whatsapp d'aquest mateix diari: "Compromís trenca el pacte de govern a causa de Puerto Mediterráneo".

Collons, una altra vegada! Una més! Açò fins quan...! (Pense). Tot açò, més un munt d'expressions i pensaments no reproduïbles per raons més que òbvies i d'educació és el que m'ha vingut al cap. Com diria aquell, les emocions són els impulsos que tenim quan ens passa alguna cosa (...) i els sentiments són allò igualment, però amb un filtratge autoconscient (...). I precisament això, tot plegat, és el que em passa. Pel que fa als sentiments que experimente cap a allò que significa PSOE (aparell i maquinària de propaganda i gestió sociopolítica constantment engegada per a ser còmplice del poder de debò, a la vegada que constata compromisos permanents amb aquelles persones que el fan possible, els votants), des de fa quasi tants anys com tinc ús de raó, és el de rebuig i menyspreu.

La cosa és curiosa perquè, per a dir de les emocions, més enllà de l'autocomentari obscé de rigor, a mi, personalment, totes i cadascuna de les malifetes del PSOE no em produeixen cap impuls emocional típic: ni de ràbia ni de còlera ni de cabreig; ni done cops de puny a la taula ni res de res... A mi, el PSOE me la bufa. Aquest és el sentiment permanent que us convide que experimenteu totes les persones que encara es vàreu emocionar quan Pedro Sánchez va ser investit president fa només dos mesos i es va aprofitar d'unes emocions generalitzades i compartides per a fer neteja. Segurament a Paterna, l'alcalde del PSOE feu el mateix allà pel 2015: prometre no heretar la forma política corrupta. I en aquell temps, com ara, els d'esquerra, progressistes i compromesos caigueren en el parany.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat