Muixeranga d'Alginet: una melodia necessària

Com diu ell (i diu bé) no “férem la mili junts”, però no per que no ens tocara la mateixa destinació en l’exèrcit d’ocupació, si no per que tots dos som del col·lectiu que han denominant com a “insubmisos” però que a nosaltres ens agrada més definir-nos com a “no incorporats”... però això és una altra història.

Ell és el Salvador Vila i Sarch. No recorde ben bé el mes concret, però seria per la primavera del 2016 que el Salva Vila em va comentar, com ell sol fer: deixant-ho caure, de forma distreta, sense donar-li més importància,... que estaria bé que hi fera una proposta musical per a una colla de muixeranguers i muixerangueres que s’estava creant a Alginet.

En general, si com ell també diu (i diu bé): “Si estires el fil et trobes al PSAN” (en referència a qualsevol activitat relacionada amb el reviscolament social i nacional del nostre país), si estires un poc en el món de les muixerangues (en allò que ha vingut a anomenar-se MRM -Moviment de Recuperació de les Muixerangues- com ve ho explica el mateix company Salva Vila [1] o el company David Castillo) et trobes al company Salva Vila. Per tant, això de la “Muixeranga d’Alginet” parlant concretament de la composició musical, és tot culpa d’ell.

Però anem a pams!

El fet creixent de les torres humanes i les melodies que els acompanyen

A ningú se li escapa que estem vivint (ja fa un temps, és cert) un reviscolament de les activitats muixerangueres al País Valencià. [2]

Fa a penes 20 anys, no existia cap colla de muixerangues més enllà de les que la tradició ens ha portat. Localitats com ara Peníscola, Titaigües o Algemesí eren les úniques que mantenien viva una tradició. Una tradició que mantenia viva també la seua part musical. Peníscola amb la seua melodia de dansa (El Castell o La Torre), Titaigües amb la seua pèrdua d’identitat amb la substitució de tabal i dolçaina per clarinet i caixa i Algemesí amb la seua melodia més coneguda i famosa per a l’alçada de la torre (“Les Pujades” [3]) però també tot el conjunt de tonades que l’envolten per a l’acompanyament del ball i distintes construccions.

El 1996 naixeria la Muixeranga de l’Olleria [4] acompanyada de la melodia del “Ball dels Locos”, seguirien La Muixeranga de l’Alcúdia amb el “Ball dels Negrets” i tot un seguit de colles que naixien arreu de les nostres comarques fins avui en dia que continua aquesta progressió de creixement constant. [5]

No obstant, l’aparició de noves colles no ha vingut acompanyada de la creació de noves melodies. Tal vegada el gran impacte musical, simbòlic, de sentiment i de consciència nacional que la melodia de La Muixeranga d’Algemesí hi té i que hem treballat per a que tinga, ha “impedit” que aquest “fenomen de recreació” vingués acompanyat d’una creació musical. Recordem, però, que la melodia de La Muixeranga d’Algemesí hi te diverses versions. Versions que ens han aplegat tant des de la mateixa tradició com de noves interpretacions i adaptacions musicals, veus i arranjaments, no existint a hores d’ara una melodia “oficial”. Una melodia (la d’Algemesí) que a banda de la seua càrrega emotiva i emocional te una estructura plàstica que permet adaptacions úniques, exclusives que en res menyspreen el sentit de la mateixa.

No obstant, jo que he viscut i he format part d’aquesta evolució, he de confirmar que de vegades ha estat una necessitat l’adaptació de peces musicals existents entre el propi repertori musical dels dolçainers i tabaleters a les figures que es feien en diferents colles.

Però no estaria bé obviar a aquelles veus que manifesten que la creació de torres humanes alçades amb melodies diferents a la melodia de La Muixeranga d’Algemesí: “hi ha molta gent que diu que tota muixeranga ha de ser acompanyada amb la d’Algemesí, que és la que dóna identificació com a Poble i com a moviment muixeranguer.” [6] Aquesta frase demostra la càrrega total que hi te la melodia d’Algemesí, i que no seré jo qui desmunte aquesta càrrega. Ans al contrari! Tal vegada per això, amb la proliferació de colles arreu del país, cal que la melodia de La Muixeranga d’Algemesí sone en cada actuació, però no que sone única i exclusiva. Davant la difusió de la melodia de la “Muixeranga d’Alginet”, un company dolçainer feia la següent manifestació lapidaria i aclaridora: “tant de tocar la melodia d’Algemesí es cremar-la!” I un altre aspecte a tindre en compte davant l’actual fet muixeranguer i amb tot els respectes: El fet muixerangues ja és més que Algemesí. [7]

Així, podríem fer una ullada a les melodies que emprem a hores d’ara durant la construcció de torres humanes repartides en tres apartats (repertori tradicional, melodies recuperades i melodies de nova creació):

Melodies provinents del repertori tradicional del dolçainer com ara: “El dos i quinze”, Sant Antoni l’Ermità (d’Antoni Ortí – Morella), “Toc de Castells”, “Marxa a la Ciutat” (València), tonades de processons, Cant dels Maulets, Cucanyes (Callosa d’Ensarrià), melodies de correfocs (endimoniades) o melodies del Ball de Torrent per citar uns pocs exemples, han estat emprades per a la construcció de torres humanes.

També melodies recuperades i per tant adaptades com ara: El Ball dels Locos (l’Olleria), els “Negrets de l’Alcúdia”, El Ball de la Forca de Bellreguard, o melodies de la Mojiganga de Titaïgues.

O, melodies de nova creació com ara, “Pit i Amunt” [8], “Construïm Catalunya” [9], El “Ball de la Muixeranga de València” [10],... i ara: La Muixeranga d’Alginet!

Sense oblidar, és clar, la tonada de la Muixeranga d’Algemesí. [11]

La Muixeranga d’Alginet

Com he dit a l’introducció, de l’encàrrec del Salva Vila va nàixer la Muixeranga d’Alginet.

Diumenge de resurrecció de 2018, després de distints intents de fer una quedada per tractar el tema de la nova composició (pot ser passaren més de 6 mesos), el Salva va vindre a la casa de Llíria i, junt amb l’Andone, tots tres gaudirem d’una paella, una bona conversa, i... de la melodia de la Muixeranga d’Alginet. La vaig fer amb flabiol, amb tarota, amb dolçaina en Sol i en Fa.... però no em va deixar acabar-la. El salva tancava els ulls i imaginava la construcció d’una torre humana, la pinya,... fins la culminació de l’atzaneta,... la desmuntada. “Me l’imagine. Però vull un canvi en la melodia per al final, per a la part de la desmuntada.” Crec que he emprat més paraules en expressar la voluntat del Salva que les que va emprar en realitat. Jo el vaig entendre perfectament.

L’Andone al tabal i jo a la dolçaina la gravarem i l’enviarem al Salva. Salva era el pont entre nosaltres i la Muixeranga d’Alginet. Per tant, el Salva els tenia informats puntualment.

I el ritme del tabal, una part gens menyspreable i sovint oblidada. Així, per a la Muixeranga d’Alginet, en concret i entre les distintes melodies proposades, l’Andone el marcava amb sentiments. Destriat el ritme, una setmana abans de la presentació “oficial”, vaig transcriure la segona veu per a dolçaina. Calia algú per acompanyar-me. No ho vaig dubtar. L’Àlvar Alcañiz n’era la persona ideal i així s’ho vaig comunicar. Aquest va acceptar acompanyar-nos-hi.

La “Muixeranga d’Alginet” està pensada per ser “útil” en el desenvolupament de la construcció d’una torre humana. Està creada per a que hi haja un diàleg entre música i figura, entre músics i muixeranguers/es. D’ajuda per al “mestre”, d’informació per als “constructors” on, sentint la melodia, queden informats de si la construcció està alçant-se, si s’ha culminat per part del muixaranguet/a o si s’està desmuntant. La composició és flexible en la mesura que el dolçainer, en veure l’evolució de la construcció, pot saltar d’un tema a un altre, pot repetir compassos o estrofes, pot adaptar el temps a la pròpia evolució sense un temps o una velocitat definida, marcant l’inici (amb sols el ritme del tabalet), la pujada, la culminació de la torre i la davallada fins que el darrer muixeranguer o muixeranguera fa peus al terra. Com deia un company i amic muixeranguer i dolçainer: “bonica, còmoda de tocar i per primera vegada, la desmuntada té música.”

Altre aspecte important és l’aire tradicional tant del ritme com de la melodia. Per a mi aquest aspecte està plenament aconseguit en la mesura que la gent que l’ha escoltada a fet comentaris en aquest sentit tan aclaridors com aquests: “Jo he notat que sonava com una albà”, “... la primera part tradicional i després passacarrer...”, “me sona a una tonada coneguda,... però no sabria dir quina”... per tant, aquest aspecte d’aire “tradicional” el done per aconseguit.

El fet és que els va agradar i volien una “presentació formal” ó més ben dit, que ens coneguérem muixaranguers/res i nosaltres. Després de distintes possibles dades, va ser el dissabte 21 de juliol de 2018 quan quedarem amb la Muixeranga a Alginet aprofitant un assaig de la colla, per fer-hi la corresponent presentació, personal i musical. El Salva Vila fa molt bé d’alcavota.

Però el remat final vingué de la mà dels companys i amics, Eva Ortiz i Fernando Anton. Durant una de les seues estades a Llíria, tots quatre (ells, l’Andone i jo mateix) vàrem passar una vetllada d’estiu retocant la partitura que ja tenia creada, refinant els compassos, transcrivint matisos, afegint-hi detalls. Per tant: total agraïment a ells, com no pot ser d’altra manera.

I aquesta melodia i ritme vaig compartir-la amb companys de confiança, com ara els companys i companyes de la colla La Llavor d’Almenara o la companya Gal·la i el company Antoni de la Muixeranga de València, o l’inestimable parella: la Sònia i el David Castillo (que sempre estan al darrere) i als que agraïsc també la seua confiança i suport incondicional.

I desprès, la difusió! Durant els darreres dies d’agost del 2018 i després del vist i plau de la pròpia Muixeranga d’Alginet es va llançar la primera noticia [12] a les xarxes socials.

Més enllà de les nombroses (més de les esperades, ho confesse) mostres de gratitud i felicitacions dels amics i companys propers (que en molts casos en són mostres de la relació personal) la majoria de comunicacions rebudes i provinents de músics en general i de tabaleters i dolçainers en particular, mostren un agraïment musical que denote inusual pel fet de sobre passar l’agraïment personal i mostrar-se en el pla de l’agraïment per haver trencat una llança per la música de nova creació per a Muixerangues.

Com he comentat, si bé és cert que no ha estat la primera composició musical per a una Muixeranga (“Construïm” - 2005) [13], melodia composada expressament per a la Colla Muixeraguera “La Construcció de La Safor” i que ara funciona baix el nom de “Muixeranga de La Safor” i que no em consta que haja estat interpretada per cap altra colla de tabal i dolçaina ni per cap dolçainer/a ni tabaleter/a tret de la colla Estrela Roja de Benimaclet o El Tudell de València, així com puntualment algun dolçainer/a o tabaleter/a que ens acompanyava en alguna de les múltiples actuacions que hem fet amb distintes colles de muixerangues. O la composició musical “Els Negrets. La Muixeranga de L’Alcúdia” (2009) de Jaume Prats Lacuesta, que és més una composició per a banda que una tonada per a construcció de castells a “l’estil tradicional”. [14] O la melodia de la ja esmentada del “Ball de la Muixeranga” (de València). El cas és que cap d’elles ha tingut la difusió (pot ser també acceptació) per part de la comunitat de colles de muixerangues existents fins avui en dia (i colles de tabals i dolçaines). Tan mateix, cap colla ha fet seua aquesta melodia i això ha estat fonamental per a la seua difusió o coneixement general. La qual cosa, esperem, canvie no sols amb aquesta nova melodia, si més no, tant amb les ja existents com a les que puguen esdevenir en un futur esperem no molt llunyà. Tot plegat, es demostra que Hi ha una necessitat patent d’utilitzar noves melodies.... i crear-les pot ser més ètic que utilitzar de velles que han estat creades per a altres usos.

Al meu entendre, la societat valenciana demanava una melodia més. Demana melodies per aixecar torres humanes,.. muixerangues. [15] Ho demana com demanava la creació de noves composicions al voltat de l’expansió dels correfocs a la darrera dècada del segle XX [16], quan aquesta “tradició” es reinventava, creixia i s’expandia per terres valencianes: calia incorporar melodies als correfocs, calia fer-ho amb tabals i dolçaines i... calia noves composicions musicals que recolzaren aquesta proposta cultural. El temps ens ha donat la raó.

La melodia de la Muixeranga d’Alginet era necessària. [17] És necessària en la mesura que ha d’acompanyar al desenvolupament normal d’aquesta tradició a la localitat de la Ribera Alta. I amb ella, en són necessàries les futures composicions que vinguen a cobrir aquest nou espai de creació popular i tradicional que està florint, com flor en primavera, a casa nostra.

 

[1] “ESTRELA ROJA DE BENIMACLET. 25 ANYS” Editorial DENES, 2016.

[2]Muixeranga: el llarg viatge”. Francesc Viadel.

[3] Tal vegada per l’impacte i difusió que va tindre de la primera gravació de “La Muixeranga” d’Algemesí (Edigsa – Barcelona, 1977) editada per el PSAN (Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans) i amb text de Joan Fuster, Joan Blasco a la dolçaina i Paco Blasco al tabalet, va fer que el terme genèric de “Les Pujades” en referència a la melodia quedés relegat a l’àmbit local.

[4] Associació encarregada de la recuperació del” Ball dels Locos”.

[5] A la Muixeranga de l’Olleria li seguirien “La Construcció de La Safor” (any 2002) tres anys més tard la colla de Sueca (any 2005).

[6] Conversa amb un company. Agost 2018.

[7] "La febre muixeranguera" de Xavier Aliaga. Publicat el 9 de gener de 2017.

[8] Composició d’Israel Tormo.

[9] Ferran Navarro i Soriano. Aquesta partitura va ser publicada al llibre “ESTRELA ROJA DE BENIMACLET. 25 ANYS” Editorial DENES, 2016.

[10] David Castillo i Ferris (2012) Revista UMH (Unió Musial l’Horta).

[11] La Muixeranga (II) Cercle Català d’Història. Desembre 2006: “Les notícies més antigues que es tenen daten del segle XV, i actualment es balla en algunes poblacions com Algemesí, l'Alcúdia, l'Olleria, Sueca, València, Silla, Gandia, Bellreguard, Forcall, Peníscola o Titaguas. Altres localitats - la majoria - l'han perdut, com s'han perdut molts costums, en pro d'una suposada modernitat. De les que queden és sens dubte Algemesí amb les dues muixerangues la més emblemàtica. A més de l'aportació històrica i d'haver mantingut viva la tradició, la música que l'acompanya ha esdevingut un símbol per al nostre poble...” (Salvador Vila i Sarch).

[12]La Muixeranga d’Alginet hem rebut un regal d’aniversari molt especial i fantàstic: la peça de música Muixeranga d’Alginet, del mestre Ferran Navarro i Soriano. Al mestre Ferran Navarro li volem donar les gràcies infinites per un regal tan valuós com impagable. Amb els compassos de Muixeranga d’Alginet anirem a plaça i les nostres fotos tindran el suport musical de la peça, quan calga, a les xarxes socials. Convidem les colles amigues perquè en facen ús, si així ho desitgen o ho condideren oportú, perquè al capdavall, compartir és el nostre millor patrimoni...”

[13] Aquesta partitura va ser publicada al llibre “ESTRELA ROJA DE BENIMACLET. 25 ANYS” Editorial DENES, 2016.

[14] Obra commemorativa dels 25 anys de la colla Els Negrets de l’Alcúdia. Estrenada el 17 d’octubre de 2009 a la Casa de la Cultura de l’Alcúdia.

[15] Si més no, veieu la multitud de melodies del repertori tradicional que empren els dolçainers per a l’alçada de torres humanes.

[16] O com ho demanava la creació de noves composicions musicals pel fet de les festes de “Moros i Cristians”. I JORNADA DE REFLEXIÓN ENTORNO A LA MÚSICA FESTERA D’ALCOI. Alcoi, 26 de novembre de 2011. O dins: “II Congreso Nacional de la fista de Moros y Cristianos”. 12-15 setembre de 1985. Ontinyent.

[17]CAN CARRASCA Sergi Gómez i Soler

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat