Laïcisme, educació i política

El 23 d'octubre, David Barrachina va escriure en aquest diari 'Laïcisme i educació', un article ple d'arguments certs i irrefutables, el qual, d'entrada, vull compartir al 90%. En aquest, replica sobre un text que vaig escriure també a La Veu: 'Sense igualtat religiosa no hi ha laïcisme', en el qual contextualitze el programa pilot de la Conselleria d'Educació.

En aquest article, el mestre de Valencià i Filosofia parla de l'educació i la seua naturalesa, incompatible totalment amb la religió, per a concloure en un rebuig complet a l'assignatura, independentment del seu contingut. Tornant a l'article que vaig signar en aquesta publicació, tots els arguments impecables que exposa en aquesta resposta vindrien a fer costat a la tesi que exposa el meu al començament: "Que s'impartisca religió islàmica a les escoles no és laïcitat", fins i tot l'article al qual reunisc el valor de contestar arribaria més lluny: "Que s'impartisca religió islàmica, jueva, catòlica i evangèlica a les escoles no és laïcitat".

El problema d'aquesta tesi, com ja vaig explicar el seu dia, és el context al qual s'aplique. És inqüestionable que l'ideal del laïcisme es pot resumir en una idea molt simple que el mateix Barrachina expressa molt contundentment: "Qui vullga tindre classes de catolicisme que vaja a una parròquia, qui vullga tindre'n d'islam que vaja a una mesquita o qui vullga tindre'n de judaisme que vaja a una sinagoga i així successivament".

Però, és evident que l'equació proposada pel mestre, 'laïcisme = educació', vàlida per a explicar l'ideal d'educació pública que tots els qui defensem el laïcisme hauríem de compartir, queda incompleta per a entendre i analitzar la realitat: 'laïcisme = educació/política'. I ací hem d'entendre la política en totes les seues dimensions: institucional i a peu de carrer (o d'escola).

No s'aporta res de nou explicant la construcció legal que fa que la religió estiga imposada als pupitres. Hi ha dues raons fonamentals i són raons polítiques: clientelisme polític al servei del clergat (és a dir, clericalisme) i covardia política (electoralisme). Ambdues estan fonamentades en tradicions històriques de l'estat espanyol, com les pitjors calamitats que adopten forma de llei contra el criteri ideal. Aquest clericalisme perjudicial no ha estat vehiculat, com en la Constitució del 78 s'ha volgut dissimular, atenint-nos als criteris d'igualtat formal i material davant la llei ni de llibertat de cultes.

Per tant, estem parlant d'un clericalisme espanyol (nacionalcatòlic em permet dir) concret i estudiable: un clericalisme proselitista, catòlic, apostòlic i no tant romà com de Toledo. Un fenomen donat i fastigós: els actors que actuen són molt complexos i diversos però per mencionar-los mal i ràpid: la ideologia del règim franquista, els actors polítics de la transició i cadascun dels governs i oposicions de l'estat espanyol, des d'Adolfo Suárez fins a Pedro Sánchez, tant a Madrid com al Vaticà.

Tancant eixe debat, el que busca analitzar realment l'article que vaig publicar és el laïcisme del programa pilot de conselleria, que amplia el ventall religiós dins d'una assignatura que ens imposa el govern espanyol sense cap competència administrativa al respecte. I per això, primer, no podem oblidar que d'aquest programa pilot (maleïda i trista política) només coneixem, per un grup molt ampli de mitjans de comunicació, càrrecs públics i fins i tot actors de la comunitat educativa, que "la Conselleria ha imposat educació islàmica a les escoles" i totes les variants més o menys fidels a la realitat d'aquesta imposada polèmica amb el silenci còmplice de la comunitat religiosa. Com si mai haguera existit una assignatura religiosa. I això és una falsedat que només busca generar un rebuig que s'allunya massa del fet de la mateixa existència de l'assignatura.

El que s'està debatent en aquest context, en el qual el nacionalcatolicisme que governa l'administració imposa la seua ideologia dominant i rebutja no l'assignatura, sinó el fet que augmente eixe ventall opcional dins d'aquesta,és la capacitat que aquesta mesura té de transformar la societat en una més laica. I per un motiu que no sabria explicar millor que David Barrachina en la seua resposta: "L'església catòlica no vol ni escoltar el fet de recloure la religió a l'àmbit privat. El seu és proselitisme en estat pur, a costa del que siga, la trona o la forca, els concordats o la foguera i la seua missió evangèlica pretén, comella mateixa diu, que hi haja un sol ramat (tots) sota un sol pastor (ella) i tot ho posa al servei d'aquest fi. El seu expansionisme mai no s'ha produït mitjançant el respecte d'allò que hi havia on arribava, ni per l'exemplaritat dels seus enviats ni pels seus objectius últims; per tant, no cal esperar que ara cedisca que a les escoles tinga competència amb rabins o imams i menys sortir ella d'allí. A l'estat espanyol mai no ha estat possible una

llei d'educació general duradora per culpa d'ella. O es permet la seua influència o foc a la barraca".

Així, l'únic plantejament en el qual he de discrepar és en la concepció de laïcisme que expressa el senyor Barrachina. El laïcisme és la ideologia que s'oposa des del raonament lògic al clericalisme. Així, cal preguntar-se: què és 'laic' davant el context donat? Posar en marxa el programa pilot o no posar-lo en marxa? I per això vaig analitzar els efectes d'ambdues possibilitats: "L'ideal de la laïcitat en les escoles aposta perquè desaparega l'assignatura de religió. Si aquesta assignatura té continguts només cristians o si s'afegeixen altres religions als continguts, no hi ha un efecte positiu ni negatiu des del punt de vista estrictament laic. Segueix existint l'assignatura però canvia el contingut d'aquesta. (...) Conservar els privilegis de la religió catòlica mirant cap a altre costat, seria fer (o consentir que es faça) clericalisme, és a dir, el contrari que laïcisme". En resum, amb o sense programa pilot hi existiria religió als pupitres. Amb el programa pilot, damunt, es compleix la llei i s'assegura per primera vegada la igualtat formal i material davant la llei. Sense programa pilot, la religió catòlica conserva els seus privilegis respecte a les altres religions, amb programa pilot, en canvi, les religions majoritàries 'competeixen' en igualtat de condicions.

Per això, sempre agraint l'oportunitat de tornar a explicar aquest punt de vista millor, he de reafirmar-me en el fet que el programa pilot de conselleria, sense portar l'educació valenciana a l'ideal absolut de laïcitat desitjable, és un programa que consisteix a garantir la igualtat al màxim entre els xiquets, com garanteix la Constitució, i que opera contra la capacitat de la religió catòlica d'hegemonitzar l'educació. Per tant, l'únic esperit que predomina en aquesta disposició és precisament el laïcisme malgrat que el nacionalcatolicisme seguisca governant amb la complicitat de tots els governs des de Franco fins a Felip VI.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat