Odie el Cap d'Any. Text d'Antonio Gramsci

Adaptació al valencià d'aquest text de Gramsci on el pensador italià valora la tradició del Cap d'Any. Es troba al llibre Fragments de Civilització, d'Antonio Gramsci. Editorial Sequitur, Págs. 9-10:

"Cada matí, quan em desperte una altra vegada sota el mantell del cel, sent que és per a mi la vigília de Cap d'Any. Per aquest motiu odie aquells caps d'any de data fixa que converteixen la vida i l'esperit humà en un assumpte comercial amb els seus consums i el seu balanç i previsió de despeses i ingressos de la vella i nova gestió.

Aquests balanços fan perdre el sentit de continuïtat de la vida i de l'esperit. S'acaba creient que de debò entre un any i un altre hi ha una solució de continuïtat i que comença una nova història, i es fan bons propòsits i es lamenten els errors, etc. És un mal propi de les dates. Diuen que la cronologia és l'ossada de la història; potser. Però també convé reconéixer que són quatre o cinc les dates fonamentals, que tota persona té ben present en el seu cervell, que han representat males passades. També estan els caps d'any. El Cap d'Any de la història romana, o el de l'Edat mitjana, o el de l'Edat Moderna. I s'han tornat tan presents que a vegades ens sorprenem a nosaltres mateixos pensant que la vida a Itàlia va començar l'any 752, i que 1192 i 1490 són com unes muntanyes que la humanitat va superar de sobte per a trobar-se en un nou món, per a entrar en una nova vida.

Així, la data es converteix en una molèstia, un parapet que impedeix veure que la història continua desenvolupant-se seguint una mateixa línia fonamental, sense brusques parades, com quan en el cinematògraf es trenca la pel·lícula i es dóna un interval de llum encegadora.

Per això odie el Cap d'Any. Vull que cada matí siga per a mi el meu Cap d'Any. Cada dia vull traure comptes amb mi mateix, i renovar-me cada dia. Cap dia prèviament establit per al descans. Les parades les trie jo mateix, quan m'assega borratxo de vida intensa i vulga submergir-me en l'animalitat per a tornar amb més vigor.

Cap disfressa espiritual. Cada hora de la meua vida voldria que fóra nova, encara que lligada a les passades. Cap dia de celebració en vers obligat, col·lectiu, a compartir amb estranys que no m'interessen. Perquè han festejat els noms dels nostres avis, etc., hauríem també nosaltres de voler festejar? Tot això dóna nàusees.

Espere el socialisme també per aquesta raó. Perquè llançarà al femer totes aquestes dates que ja no tenen cap ressonància en el nostre esperit, i si el socialisme crea noves dates, almenys seran les nostres i no aquelles que hem d'acceptar sense benefici d'inventari dels nostres necis avantpassats."

Antonio Gramsci, Torí, 1r de gener de 1916. adaptat al valencià per Denis Allso Moreno.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat