13.000 quilòmetres per una taronja?

Una taronja sud-africana recorre, fins a la seua venda, com a poc uns 13.000 quilòmetres i setmanes de congelació dins de neveres industrials. Un cítric provinent de la Ribera del Xúquer o de la Plana de Castelló el mateix dia que es cull pot arribar als comerços valencians i en qüestió de dies podria arribar a tot Europa.

Però Europa consumeix la taronja sud-africana i la valenciana es queda morta de riure penjada als arbres dels nostres camps. Per què? La taronja sud-africana és més barata. Per dos motius: els agricultors sud-africans cobren deu vegades menys que els valencians perquè no tenen el nostre sistema de benestar i no tenen requisits sanitaris per al cultiu que ací són obligatoris i encareixen el producte; la taronja sud-africana ve tractada amb fitosanitaris prohibits a la Unió Europea.

Es podria solucionar si el govern espanyol aplicara la famosa clàusula de salvaguarda del tractat de lliure comerç amb Sud-àfrica i començaren a posar-se aranzels. També podria fer pressió a Europa; podria incentivar la creació d’una marca amb denominació d’origen per als cítrics que produïm; podria fer valdre un producte econòmicament clau i de qualitat com la taronja valenciana. A llarg termini, l’Estat podria decidir-se a invertir en el corredor mediterrani, perquè amb unes bones infraestructures ferroviàries les mercaderies valencianes, com la taronja, arribarien a Europa més barates i més ràpid. En camió per una autopista que encara és de peatge és prou més car, lent i contaminant.

Però el govern espanyol no mou ni un dit. Tampoc els grups parlamentaris del Parlament Europeu on estan el PP, el PSOE i Ciutadans, que van votar a favor de l’entrada massiva de taronja sud-africana que afavoreix un mercat alimentari cada cop més depenent d’unes importacions ruïnoses. De nou, menyspreu i marginació per als valencians.

No ens escandalitzem quan llancem les sobres del sopar al fem? Per què no passa el mateix quan els nostres agricultors es veuen forçats a malbaratar tones de taronges?

Perquè ens falta posar en valor la nostra agricultura, el treball rural i el nostre patrimoni cultural. Defensar la taronja valenciana és demanar un major autogovern per a tindre més marge de maniobra. Un finançament just. Unes infraestructures dignes i potents que ens connecten amb Europa. Sobirania alimentària i treball digne, equitatiu i sostenible. És integrar les dones i els joves en el sector agrari. És potenciar la nostra economia.

Dir sí a la taronja és dir prou una vegada més al maltractament que patim des de Madrid i Brussel·les. És el símbol d’una oportunitat molt més gran: treball, inversions, finançament, transport, model productiu. Com molts gallons d’una única peça, tots van entrellaçats i formen part d’eixa taronja que ens espera penjant de l’arbre. Collim-la i agafem-la ben fort perquè és nostra. I tornem a reclamar un cop més un #TracteJust.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat