VALÈNCIA. Si una cosa estava clara de la campanya del PP és que el País Valencià anava a ser un territori estratègic. Després d’haver fet desfilar Pablo Casado durant el 9 d’Octubre, el president dels populars va tornar a València aquest dijous, a 3 dies de les eleccions. En aquesta ocasió ho va fer en un míting a l’Oceanogràfic envoltat de les Noves Generacions valencianes del partit, que el van acompanyar en una assentada al més pur estil 15M. Per a rematar la ironia, l’acte es va celebrar a l’auditori Mar Rojo.
Casado es va presentar davant del públic com el messies de la dreta, l’únic líder capacitat per a fer Pedro Sánchez fora de la Moncloa, reunificar Espanya i eliminar qualsevol sospita que l’estat espanyol siga “plurinacional” o res que se li parega. Encara més, de vegades semblava que s’adreçava als seguidors de Ciutadans, però sobretot de Vox –que celebrava un míting simultani amb Santiago Abascal a l’altra punta de la ciutat–. El missatge central va ser que la fragmentació del vot de la dreta només tindrà un beneficiari: Pedro Sánchez.
“La majoria d’espanyols es volen unir en l’amor a Espanya. Eixe punt d’unió ha de ser el nostre partit”, va afirmar Casado. Per al president popular, “qui vota Vox està votant Abascal, qui vota Ciutadans està votant Rivera, però qui vota el PP està garantint que el PSOE se’n vaja”. “Un doble vot al preu d’un. L’únic vot patriòtic”, va afirmar.
Com que això de fer campanya a la contra no sol ser una gran estratègia, Casado també va deixar un espai per a les propostes. “Quan siga president del govern, milloraré el finançament”, va prometre, tot afegint que el sistema actual és “un greuge comparatiu” i que “és de justícia canviar-lo”. Ara bé, els lectors més aguts podrien preguntar-se per uè el PP, sota la vara de comandament de Mariano Rajoy, no va modificar el sistema durant els quatre anys en què va governar amb majoria absoluta, però Casado se’ls va avançar en les seues explicacions.
Així, després de reconéixer que, en efecte, el 2011 volien canviar el finançament, també va afegir que es van posar com a condició que fora a través d’un pacte amb el PSOE. “Una vegada el PP va tindre un model nou pactat amb els presidents autonòmics, ells es van negar a canviar-lo. El PP volia però, per responsabilitat, requeria el PSOE”, va assegurar. Per si algú s’ha despistat: a efectes pràctics, no necessitaven la suma de tots dos partits per a reformar el sistema. Així mateix ho va fer Zapatero anys abans, tal com Casado va recordar –i criticar–. A més a més, va lamentar que en el moment actual el PP està “disposat” a dur a terme la reforma, però són els socialistes els qui no volen fer-lo.
A banda de la reforma del finançament, promesa indispensable per a qualsevol polític que visite el País Valencià –si de cas, només Vox se la pot estalviar, per allò de carregar-se les autonomies–, Casado també va parlar de la resta de temes que preocupen els valencians. Entre ells, la crisi econòmica “que ja estem vivint” o el desmantellament de la Ford d’Almussafes, però sobretot Catalunya, la desaparició del castellà o els ocupes –de fet, va proposar fer fora la gent en 48 hores i penar-la amb fins a 3 anys presó. També als qui ocupen la vivenda del banc que els vol fer fora?, caldria preguntar-se–.
“Estic orgullós que es parle valencià. Quin problema hi ha que es puga estudiar en valencià? Però sense acabar amb el castellà, l’espanyol, la segona llengua més parlada del món”, va assegurar Casado, sense detallar com era això que una llengua minoritària anava a eliminar la segona llengua més parlada del món. També es va recordar de Lo Rat Penat, “que defensa el valencià com una part essencial d’Espanya”. Perquè València “no és l’apèndix de ningú”, tampoc “d’això que anomenen Països Catalans”.
Casado també va voler deixar clar que, per damunt de tot, es troba el “primer problema que tenim, el problema d’ordre constitucional a Catalunya”. De fet, es va recordar del suport que recentment els ha mostrat “una socialista” com Rosa Diez. “Ens va dir que li encantaria que guanyàrem, que li agradaria debatre sobre l’ordre fiscal, l’ordre social…”, però que primer “Espanya s’està jugant l’ordre constitucional”.
El president popular, junt amb la resta de membres del partit que el van acompanyar –la cap de llista per València, Belén Hoyo; la portaveu a l’Ajuntament, María José Català, i la presidenta del PPCV, Isabel Bonig–, també va apuntar a Compromís i al govern del Botànic a l’hora de defensar eixe “ordre constitucional” de les urpes dels “nacionalistes dels Països Catalans”. A Puig, pel seu pacte de govern amb ells, també li van arribar les crítiques. Encara més, va assegurar que això de Partit Socialista del País Valencià (PSPV) li sonava “estrany”, tot deixant-los caure un toc d’atenció. Casado parlava i parlava, i, a mesura que parlava, el club de “l’ordre constitucional” s’anava fent més i més exigent i ja no sols no hi entraven ERC, Bildu i JxCat, sinó que tampoc hi entrava el PNB, ni Compromís, ni la CHA, ni MÉS, i l’Espanya que dibuixava s’anava fent xicoteta, xicoteta… Tan xicoteta que, de sobte, ja no hi cabien tots.
