VALÈNCIA. Un estudi del catedràtic de la Universitat Politècnica de València (UPV) Gabriel Songel ha trobat en un manuscrit que conté el reliquiari de Sant Joan de la Penya, datat en el segle XI, la referència més antiga que es coneix fins hui al Sant Calze que custodia la Catedral de València.
Es tracta d’un acròstic o joc de lletres que avança tres-cents anys la primera referència al grial valencià –la copa de pedra àgata que segons la tradició va ser l’empleada per Jesús de Natzaret en l’Últim Sopar–, ja que, segons explica Songel a EFE, “fins a 1399, que Martí l’Humà el reclama al monestir de Sant Joan de la Penya, no apareix en cap document”.
L’expert afig que l’acròstic es va escriure en el segle XI amb motiu de la coronació de Pere I d’Aragó i detalla que són paraules compostes amb les lletres del text seguint un esquema geomètric que esmenten Calis Lapis Exilis, junt amb la relació de relíquies que es guardaven en el monestir d’Osca.
En el seu estudi, el catedràtic de la UPV va descobrir l’esquema geomètric per deducció i semblança amb les composicions de les marques dels reis i emperadors de l’època i els laberints visuals contemporanis on s’amagaven els noms dels autors o el nom del qual havia encarregat la còpia.
La connexió geomètrica més directa, explica Songel, són les signatures papals anomenades Bene Valete que es concentren en un logograma compost de lletres entorn de la N.
“És, per tant, una citació implícita i una referència directa al fet que el calze de pedra preciosa es trobava a Osca, seguint amb la tradició laurentina. De fet, un altre dels acròstics relaciona al papa Sixt amb San Lorenzo i Osca, o personatges com Donato Abad o el mateix papa Urbà II”, detalla.
El Sant Calze de l’Últim Sopar, que es venera en la catedral valenciana des del segle XV, fa 102 anys que està exposat al públic en una capella on pot contemplar-se la seua copa palestina d’àgata en la part superior, datada en el segle I abans de Crist. Aquesta relíquia va ser traslladada el 6 de gener del 1916 des del reliquiari de la Catedral, on romania custodiat des de l’any 1437, fins a l’antiga Aula Capitular de la Seu, actualment capella del Sant Calze, un dels llocs més visitats de València i centre de nombroses rutes turístiques.
Respecte a l’última investigació, el text ha sigut estudiat per experts en còdexs, ja que es troba inserit en un Glosarium del S. XI i, segons Songel, “el sorprenent és que la imatge del text no s’havia publicat fins ara”.
El còdex es troba en l’Arxiu de la Reial Acadèmia de la Història, a Madrid; amb l’accés a l’original i les còpies digitals, l’investigador del centre valencià va analitzar la composició “perfecta” del document que segueix la llei que va descobrir el dissenyador gràfic Tschichold en els anys 50 del passat segle XX.
Un altre de les “sorprenents troballes” que adverteix és que el reticle que organitza els blocs de text conté amb total exactitud el disseny del Sant Calze, tal com es coneix actualment.
“Aquesta circumstància corroboraria que el calze ja s’havia compost sobre la copa original en el segle XI”, sosté l’autor d’aquest estudi. Aquesta investigació ha sigut revisada per expertes en codicologia, com l’acadèmica Elisa Ruiz García de la Reial Acadèmia de la Història; i el catedràtic d’Història de l’Art de la Universitat de València i conservador del Museu del Patriarca de València, Daniel Benito. Així mateix, l’estudi l’han examinat els canonges de la Catedral de València Jaime Sancho i Juan Miguel Díaz, membre de la Pontifícia Comissió Bíblica Internacional i degà de la Facultat de Teologia “Sant Vicent Ferrer” de València.
La investigació ha sigut desenvolupada en els dos últims anys i ja està en el Registre de Propietat intel·lectual. Juntament amb anteriors estudis ja publicats parcialment pel professor Songel, aquesta nova troballa serà inclòs en el llibre “El calze revelat”, que serà publicat pròximament per l’editorial valenciana Tirant lo Blanch, primera editorial científica espanyola segons el Ministeri d’Educació en la seua última classificació.
