VALÈNCIA. Fa ara un parell d’anys, l’agost del 2017, la periodista Rosa Brines escrivia en aquest diari el reportatge ‘Valencians víctimes del nazisme: un cens que mai no es tanca’. Aquest titular és encara vigent, ja que les xifres sobre els valencians morts o desapareguts a Mauthausen, i més concretament a Gusen, encara no són concloents. No obstant això, la llista comença a completar-se amb noms i cognoms. En concret, són 393 els valencians morts en camps de concentració entre els anys 1940 i 1945 que aquest divendres van eixir de l’oblit a què se’ls havia condemnat.
El Butlletí Oficial de l’Estat va publicar les dades de ‘totes’ les víctimes espanyoles que van morir al complex de Mauthausen-Gusen, el camp de concentració austríac que va funcionar com a centre d’extermini des del començament de la Segona Guerra Mundial fins al seu alliberament el 5 de maig del 1945. ‘Totes’, així entre comes, perquè hi ha persones que no consten als registres oficials i, per tant, encara no poden comptar-se. Per això, i perquè el llistat pot contindre errades, s’ha obert un termini d’un mes des de la publicació del llistat perquè les persones interessades puguen presentar-hi al·legacions.
Més de 4.000 noms que fins ara estaven anotats en una desena de llibres que es custodien a la seu del Registre Civil Central, al carrer Montera de Madrid, ara seran reconeguts públicament i de manera accessible. Això permetrà que aquests republicans puguen ser inscrits oficialment al registre civil espanyol i, d’aquesta manera, avançar en el dret a la veritat, a la justícia i a la reparació.
Són 4.427 els noms que apareixen en aquests llibres consultats per l’equip d’investigadors de la Universitat Complutense de Madrid liderat pel professor Gutmaro Gómez Bravo. A aquests, se n’han afegit vora 700 després del treball del grup de recerca a partir de fons d’associacions, com ara Amical de Mauthausen.
Al BOE figura el nom i cognom de les víctimes; la data i el lloc de naixement; la demarcació d’origen; la data de la mort, i en quin camp del complex de Mauthausen-Gusen estaven. Segons aquest primer llistat, hi ha 108 presos morts provinents de la demarcació de Castelló; 166, de la de València, i 119, de la d’Alacant.
“Un pas endavant” però amb una” transcendència limitada”
L’historiador Vicent Galiana i Cano, consultat per Diari La Veu, valora positivament la publicació d’aquest llistat. “És un pas endavant”, afirma, i argumenta que és important “pel moment polític que viu l’estat espanyol, també en temes de memòria, on torna a posar-se en dubte consensos que semblaven assolits.” “És una mostra de la capacitat de bona part dels investigadors i investigadores espanyoles, i un punt de referència per als familiars que busquen el llegat dels avantpassats que van passar pels camps de concentració”, afegeix.
Amb tot, Galiana –que ha treballat a l’oficina d’atenció a les víctimes del franquisme de la Diputació de València i ha sigut investigador contractat a la Càtedra de Memòria Democràtica de la Comunitat Valenciana– alerta que “és un símbol d’impacte i transcendència limitada”. D’una banda, “perquè la major part dels registres, a excepció de les noves incorporacions, fa anys que el govern francés les va facilitar a l’estat espanyol”. “Dècades que els han tingut ocultats i en l’oblit”, denuncia. De l’altra, “perquè no posa en valor el paper jugat per les institucions espanyoles en la deportació de republicans i el seu paper clau en el destí d’aquests”. A més, afegeix que “no aporta excessives referències respecte a les investigacions prèvies”.
Finalment, planteja una pregunta: “Per què l’executiu de Sánchez ha centrat tots els esforços en la memòria de l’exili, essencialment dels que acaben a camps de concentració nazi, però no ha estat capaç d’exhumar ni identificar una sola víctima desapareguda al seu territori?” “Ni de col·laborar amb la Querella Argentina o avançar en la investigació de la Brigada Política Social o la retirada de medalles a torturadors, com ara Billy el Niño”, conclou.
‘Només’ 4 de Pego i desenes de poblacions d’arreu del territori valencià
El grup valencià La Gossa Sorda va dedicar una cançó a tres joves de Pego que van acabar “dins de l’infern de Mauthaussen”. Anys després, el grup Reacció va actualitzar la peça sota el títol ‘5 de Pego’. Els tres veïns de què parlava el grup liderat per Josep Nadal eren Carlos Sendra Sendra, mort el 5 d’octubre del 1941; Vicent Sendra Escrivà, mort el 20 d’octubre, i Andreu Sendra Morell, mort el 19 de novembre. Tots tres figuren en el llistat publicat aquest divendres al BOE. També hi està José Cerver Morell, que va morir el 18 de novembre del 1941, el ‘quart’ de Pego. El seu nom el tenia l’associació Amical de Mauthausen. En canvi, no hi figura el cinqué: Pascual Franquesa Alentado. Aquest serà, doncs, un dels noms que caldrà afegir al cens que ara comença a completar-se.
En el cas de les comarques del nord, al llistat hi ha víctimes d’Almassora, Santa Magdalena de Polpís, Albocàsser, Viver, Càlig, Alcalà de Xivert, Eslida, Borriana, la Serra d’en Galceran, Culla, Morella, Atzeneta del Maestrat, Vallibona, Castelló de la Plana, Montanejos, Borriol, Benicarló, les Coves de Vinromà, Peníscola, Sucaina, la Torre d’en Besora, Portell de Morella, Vila-real, Onda, Vistabella, Vinaròs, Villores, la Jana, l’Alcora, Xert, Cortes d’Arenós, Benicàssim, Llucena, Cabanes, Assuévar, Costur, Montant, Caudiel, les Useres, Sogorb, Begís, Ares del Maestrat, Benassal, Aiòder, la Font de la Reina, Barraques, Cinctorres, Castellnou i Vilafamés.
Pel que fa a la demarcació de València, van morir a Mauthausen republicans d’Alzira, la Llosa del Bisbe, Sagunt, Quesa, València, Xàtiva, Sollana, Torrent, Cortes de Pallars, Macastre, Bunyol, Venta del Moro, Gandia, el Puig de Santa Maria, Algemesí, Xeraco, Sueca, Manises, Xiva, Loriguilla, el Ràfol de Salem, Carcaixent, l’Eliana, Ademús, Utiel, Picassent, Montcada, Requena, Ontinyent, Vallanca, Llanera de Ranes, les Alcubles, Potries, Énguera, Benaguasil, Castielfabib, Paterna, Bolbait, Xelva, Castelló de la Ribera, Corbera, Canals, la Pobla de Vallbona, Castelló de Rugat, Oliva, Nàquera, Anna, Fuenterrobles, Puçol, Moixent, Carlet, Xella, Vilallonga, Guadassuar, Camporrobles, Albalat de la Ribera, Bellreguard, Bétera, la Pobla Llarga, Fontanars dels Alforins, Torís, Catarroja, Vallada, Cullera, Aielo de Rugat i Alberic.
Finalment, les víctimes que procedien de la demarcació d’Alacant eren d’Elx, Banyeres de Mariola, Monòver, Elda, Petrer, Daia, Alacant, Rafal, Crevillent, Beneixama, Xàbia, Oriola, Albatera, Castalla, Asp, Rojals, Muro d’Alcoi, Pedreguer, Redovà, Alcoi, Planes, Catral, Xixona, Dénia, el Pinós, la Granja de Rocamora, Dolores, Sella, Sant Miquel de les Salines, Penàguila, Altea, Coix, Callosa de Segura, el Camp de Mirra, Tibi, Novelda, Relleu, Torrevella, Ibi, Guardamar del Segura, Sant Vicent del Raspeig, la Torre de les Maçanes, Quatretondeta, Onil, Montfort, la Nucia i Pego.
Víctimes de l’extenuació, les malalties i la desnutrició
En aquests camps, els valencians van morir “en les condicions en què es moria a Mauthausen”, recull Brines en el seu reportatge. “Comencen a desaparéixer, sobretot, víctimes del que significa el treball extenuant, de l’explotació i de la destrucció de la personalitat”, li explicava el director de l’Aula de Memòria i Història de la Universitat de València, Marc Baldó. Segons Adrián Blas, “la major part d’ells van morir d’esgotament físic i maltractes, no en les cambres de gas, ja que eren utilitzats com a mà d’obra esclava en la pedrera del camp”. Una vegada els consideraven amortitzats, “els enviaven a Gusen, un camp de no retorn”, assenyalava Blas.
En una entrevista a Radio 5, l’investigador Gutmaro Gómez explica que la versió oficial del franquisme era que no hi havia espanyols als camps alemanys “perquè Espanya no havia entrat en la Segona Guerra Mundial” i que la realitat “ha estat oculta fins fa poc”. A això se suma que moltes d’aquestes víctimes eren considerades apàtrides, és a dir, havien perdut la nacionalitat. “Si no es registren, segueixen sense haver mort oficialment”, afegeix. Però sí que morien, i ho feien víctimes de l’extenuació, les malalties i la desnutrició.
El professor defensa que fer aquest llistat és “un mandat de la llei de memòria” i que per això han pogut tindre accés al registre, gràcies al Ministeri de Justícia. Amb tot, explica que “queda molt a fer” i que la resta de països europeus “van molt per davant”. Per exemple, queden per reconéixer les víctimes de la resta de camps. “Hi ha quasi 500 morts d’aquests 4.427 que hem de veure si van morir tal com van ser alliberats, els mesos següents…”, argumenta. I afegeix que també tenen pendent “seguir l’itinerari de la gent que va quedar en vida així com la gent de la resta de camps”. Gómez remarca que “són xifres però també històries personals”. “Tota aquesta gent té un llegat anterior i un llegat posterior, i els seus familiars no en saben res”, lamenta.
‘Pedres per la Memòria’ per a recordar les víctimes als seus municipis
A casa nostra, el Consell tracta de convertir aquestes dades en alguna cosa més que una mera xifra. Així, al maig del 2018 el president Ximo Puig va anunciar l’adhesió del País Valencià a la iniciativa ‘Pedres per la Memòria’, un projecte amb el qual es ret homenatge als valencians assassinats als camps de concentració nazi mitjançant la instal·lació de llambordes que recorden els seus noms als pobles o ciutats d’origen d’aquestes víctimes.
A més, al desembre es va presentar el projecte ‘Construint memòria’, que consisteix a recordar amb una placa els almenys 627 valencians que van ser víctimes del nazisme. Aquestes rajoles seran col·locades en les localitats de les persones “que van patir l’horror”. En l’acte es va fer menció especial a Paco Aura, l’últim supervivent valencià de Mauthausen.
Ara, la Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica continuarà amb aquesta iniciativa iniciada l’anterior legislatura. Segons va anunciar aquest divendres la consellera Rosa Pérez Garijo, se seguirà amb la tasca “perquè cadascun dels valencians que va perdre la vida en aquells camps de l’horror siga homenatjat i recordat per sempre”.
Sobre la publicació del llistat al BOE, Pérez Garijo ha subratllat la seua “satisfacció” però apunta que “aquesta tasca s’hauria d’haver realitzat fa molts anys”. “És la mostra de la més que necessària aplicació al nostre país de la Llei de Memòria Històrica; la memòria, la justícia i la reparació són fonamentals per a tindre una democràcia més digna”, remarca.
Pérez Garijo afirma que cal recuperar els noms de les víctimes “amb majúscules”. “Són aquells que van morir en mans del nazisme, van perdre la seua vida defensant la llibertat i la democràcia”, continua i conclou: “Ara, no solament els seus familiars han de poder recordar-los, sinó que totes les administracions públiques tenim el deure d’homenatjar-los i de fer que els seus noms siguen coneguts i que la societat mai els oblide”.
En l’àmbit estatal, el govern espanyol va aprovar establir el 5 de maig com a dia oficial per a homenatjar les víctimes republicanes del nazisme, coincidint amb la commemoració de l’alliberament del camp de Mauthausen el 1945.
Paco Aura, l’últim supervivent
El complex de Mauthausen-Gusen és sinònim de mort però també hi ha alguna història de supervivència. És el cas de Paco Aura, que va faltar el passat novembre amb 99 anys, a punt d’arribar a un segle de vida. Ell, que també va patir la Guerra Civil i l’exili, era “un gran activista i divulgador de la seua història” per tal que les noves generacions “saberen els perills que té el món i el que és capaç de fer l’espècie humana quan s’enfronta entre ella”.
Aura va viure en primera persona una etapa on els totalitarismes van abocar el món a la guerra. Quan tenia 17 anys, va lluitar amb els republicans en la Guerra Civil. Després de la derrota, va marxar a França i a Suïssa, on va caure en mans dels alemanys. Aquests el van deportar al camp de concentració de Mauthausen, on va estar diversos anys. Una vegada alliberat, el 1945, va haver de viure huit anys més exiliat a França per por de la repressió franquista. Aura va ser un dels 22 alcoians que van ser deportats a un camp nazi i l’últim supervivent valencià de la barbàrie. La seua història ha estat il·lustrada pel també alcoià Jordi Peidro en la novel·la gràfica Esperaré siempre tu regreso, de Desfiladero Ediciones.
Els 678 valencians que van passar pels ‘camps de la mort’
A més de Paco Aura i de totes les víctimes que ara ixen de l’oblit en un llistat oficial, es calcula que pels ‘camps de la mort’ nazis van passar 678 valencians. La deportació als camps de Mauthausen, Buchenwald, Dachau i Ravensbrück va afectar totes les comarques valencianes. No obstant això, les dues Riberes –amb 39 persones–, el Baix Maestrat –amb 37–, el Baix Segura –amb 35–, l’Alcoià –amb 34– i el Vinalopó –amb 32– van ser les que més veïns van veure marxar.
Aquestes eren les dades que recollia la mostra Les víctimes valencianes del nazisme, que es va poder visitar aquest maig al pati del Palau de la Scala. Seguint amb la línia duta a terme al llarg de la legislatura, la Delegació de Memòria Històrica de la Diputació de València va obrir l’exposició amb l’objectiu de reconéixer les víctimes de la dictadura franquista i de la barbàrie nazi, i, d’aquesta manera, poder exercir la memòria, justícia i reparació que mereixen.
