Centennials: els brots verds d'una Europa en crisi

Adrià Sisternes, membre de Joves PV - Compromís
1 març 2019 10:53h

Catalunya, Catalunya, Catalunya, Catalunya, Catalunya. L’altre dia, el senador de Compromís Carles Mulet evidenciava amb sàtira i encert una de les moltes cortines de fum que la societat actual, la societat líquida i volàtil de la immediatesa i l’activisme del click ha corregut sobre el debat públic. Això passà fa uns dies al Senat espanyol, però ben bé podria traslladar-se al context de la Unió Europea. Brexit, Brexit, Brexit, Brexit, Brexit. Refugees, refugees, refugees, refugees, refugees. Trump, Trump, Trump, Trump, Trump. La sàtira, però, és la perfecta combinació entre la burda broma i l’afilada crítica. Evidentment, aquests temes necessiten una solució. Però no invocarem les solucions repetint els problemes tres vegades davant un espill.

Tot aquest soroll i fum a l’opinió pública, juntament amb la redundància de desinformació, està fent botar les alarmes de desafecció envers la Unió Europea com a unitat política. No obstant això, entre la voràgine de crítiques i el nihilisme europeu, en la joventut europea està germinant una nova consciència social postmaterialista, crítica i compromesa. És una generació que ha vist com la idea d’una societat assentada sobre les bases d’un treball, d’una parella i d’una vivenda estables s’ha desmembrat. La vida ideal en socialdemocràcia ha quedat en això, un ideal difícil d'acomplir. Una generació que no pot permetre’s ni somiar amb una hipoteca per a una vivenda pròpia. La hipoteca, però, que haurà de carregar serà la d’un futur injust, gris i mutilat. “Ens esteu deixant sense futur”.

Els centennials, la generació de joves tecnològicament nadius i nascuts ja al segle XXI, són els qui transformaran la nostra manera d’entendre la societat. Si arriben a temps. Millor dit, si se’ls escolta a temps. Ho estan fent ja. Prova d'açò són els 7.500 joves entre 12 i 16 anys (12!) que setmana rere setmana prenen els carrers de Brussel·les per reivindicar valentia i decisió en l’aplicació de polítiques europees contra el canvi climàtic. Els centennials ja tenen, fins i tot, un referent: Greta Thunberg, que als seus 16 anys ha aconseguit bastir un discurs clar i directe. La força del moviment #YouthForClimate arribà a sumar més de 35.000 joves als carrers de Brussel·les i s’ha expandit arreu d’Europa, la qual cosa ha comportat fins i tot la dimissió de la ministra flamenca de mediambient, Joke Schauvliege.

Espanya és considerat un dels territoris més vulnerables al canvi climàtic. I el País Valencià ho és més encara, cal dir. Malgrat aquest fet, les protestes estudiantils encara no han recorregut les nostres capitals. Al Google Maps s’ha compartit un mapa amb totes les vagues i manifestacions que s’estan fent arreu del món. Els puntets a la península Ibèrica són onze en total, dels quals set pertanyen a Portugal. En contrastar aquestes dues idees, la que som dels més vulnerables davant el canvi climàtic i la que no ens mobilitzem amb el moviment del #YouthForClimate, la pregunta és evident: per què? De factors, n’hi haurà molts, és clar. Però el fet que l’educació que reben els nostres infants sobre ecologisme és hilarant, duu una reflexió. Les tres erres, els colorins dels cubs, l’ós damunt d’un trosset minúscul de gel... Falta conscienciació, falta entendre que el canvi climàtic és molt més, és la fi de la vida tal com la coneixem.

Hui, però, en aquest precís instant, de fet, el número de punts al mapa es veu incrementat i sorgeix el primer a València. La convocatòria era hui, a les 12 a la Plaça de la Mare de Déu sota el coixinet #FridaysForFuture. Totes, tots. Necessitem una conscienciació massiva, de base, com aigua de maig, i concentracions com les de hui esdevenen clau. És un repte evident. El que el moviment del #YouthForClimate suposa és la construcció de ponts entre una joventut desapegada de les institucions i uns agents polítics que jutgen la seua participació en la vida política des del paternalisme i la condescendència. Però tot apunta que d’aquesta crisi multidimensional només eixirem si prenem com a propis els grans desafiaments que ens amenacen. Si generem noves estructures de governança i articulem les demandes d’una generació que ens interpel·la amb polítiques ambicioses i valentes. Urgeix entendre que les decisions presents les prenen ells, però el futur només serà nostre.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next