Científics valencians denuncien les restriccions d'Europa als nous mètodes de modificació genètica

Alguns investigadors subscriuen una carta per a demanar a les autoritats comunitàries una legislació que diferencie les noves tècniques d'edició genètica de les utilitzades per a crear transgènics
5 agost 2019 06:00h
El motiu que ha fet botar les alarmes dels laboratoris rau en el fet que aquesta realitat jurídica no està proveïda de fonament científic i situa Europa a la cua de la innovació científica, especialment a l'hora de complir els Objectius de Desenvolupament Sostenible de l'ONU per a mitigar els efectes de l'escalfament global./RAWPIXEL

VALÈNCIA. El 25 de juliol del 2018, el Tribunal de Justícia Europeu va dictar una sentència que va fer esclatar la indignació de gran part de la comunitat científica d'arreu d'Europa. La nova legislació considerava que els mètodes d'edició genòmica d'última generació –com ho és l'eina CRISPR– s'han de regular de la mateixa manera que els processos d'enginyeria genètica convencionals –com els utilitzats per a crear organismes genèticament modificats (OGM), més coneguts com a "organismes transgènics"–. El motiu que ha fet saltar les alarmes dels laboratoris rau en el fet que aquesta realitat jurídica no està proveïda de fonament científic i situa Europa a la cua de la innovació científica, especialment a l'hora de complir els Objectius de Desenvolupament Sostenible de l'ONU per a mitigar els efectes de l'escalfament global.

Un any després que el Parlament Europeu dictaminara la polèmica sentència, gran part de l'esfera científica es troba instal·lada en l'oposició a aquesta decisió jurídica. Un rebuig que es va generar des del primer moment i que s'ha manifestat en forma de diverses accions de protesta al llarg de la geografia europea des de llavors. La darrera, duta a terme el 25 de juliol, és la publicació d'una carta oberta signada per vora 120 centres de recerca i institucions científiques de tot Europa adreçada a les autoritats polítiques europees renovades recentment –inclòs el Consell Europeu, el nou Parlament Europeu i la propera Comissió Europea– que insta a reconsiderar-ne el veredicte.

La normativa europea vigent sobre transgènics –organismes que presenten al seu genoma una alteració impossible de produir-se de forma natural– es va aprovar el 2001 i es va dissenyar per a regular els animals i plantes modificades genèticament, en les quals s'havia inserit artificialment ADN d'altres espècies. Aquesta legislació va deixar fora del seu marc legal, per tant, les tècniques tradicionals de millora genòmica per tractar-se de tècniques que no compten amb la inserció d'ADN procedent d'altres espècies. Un exemple d'aquestes és la coneguda com "mutagènesi", que consisteix a induir canvis puntuals en els gens de forma artificial mitjançant l'exposició d'aquests a radiacions o productes químics.

Des de 2001, però, els mètodes d'intervenció del genoma a escala molecular han evolucionat extraordinàriament. Hui dia hi ha mètodes que possibiliten alteracions subtils i controlades en els gens del propi organisme, com els que es produeixen espontàniament en la natura, però dirigits a causar un efecte concret desitjat, sense haver d'introduir-hi un fragment d'ADN d'altres espècies.

Un exemple diàfan d'aquestes tècniques són les eines d'edició genètica CRISPR (sigles en anglés de clustered regularly interspaced short palindromic repeats, "repeticions palindròmiques curtes agrupades i regularment espaiades") o altres estratègies com les basades en nucleases modificades. Aquestes tecnologies són molt potents i s'empren en el quefer diari dels laboratoris d'arreu del món. Així, són ferramentes que desborden completament el panorama de l'enginyeria clàssica i deixen enrere moltes de les característiques que són objecte de la regulació de la directiva del 2001 de la Unió Europea. 

El que denuncien els experts és que la regulació en aquest cas hauria de ser la mateixa aplicable a qualsevol producte obtingut per mètodes tradicionals de millora genòmica, ja que el resultat és el mateix./PIXABAY

Per a dilucidar l'anacronisme que caracteritza aquesta sentència, Juli Peretó, catedràtic de la Universitat de València i codirector de l'Institut de Biologia Integrativa de Sistemes (I2SysBio) dues entitats que, junt amb la Universitat d'Alacant i el CSIC, conformen el grup de centres valencians que han signat l'esmentada carta, explica que quan s'equiparen legalment les tecnologies de creació d'OGM i les tècniques CRISPR no s'està legislant sobre el resultat final d'aquestes. Actualment, la manera d'obtindre la planta modificada no és rellevant. El que és important, diu, és quin és l'efecte final d'aquesta modificació. I aquest és ben diferent en ambdós casos. 

Així, el que reclamen els experts és que la regulació de les tècniques com CRISPR hauria de ser la mateixa aplicable a qualsevol producte obtingut per mètodes tradicionals de millora genòmica i no de les utilitzades per a generar OGM, ja que el resultat és el mateix. I, fins i tot, en alguns casos, més controlat. Segons explica Peretó, "el fet és que podem arribar a la situació paradoxal que siga impossible determinar si tal producte s'ha obtingut per mutació espontània natural o per edició genòmica amb CRISPR".

Perdent la batalla contra el canvi climàtic

Un altre dels afluents que, segons els experts, alimenta la inadequació d'aquesta sentència és que la legislació europea sobre OGM presenta un llindar reglamentari inassolible per a la major part dels centres d'investigació i de xicotetes empreses de millora genètica per ser massa complicada i costosa de complir. En la carta, els científics al·leguen que, com a conseqüència d'aquesta sentència, les tècniques d'edició genòmica de precisió com CRISPR "estan convertint-se en el privilegi d'un grup selecte de grans empreses multinacionals per a explotar-lo en grans conreus". Així, insten els legisladors a "prendre les mesures necessàries per a modernitzar i adaptar la legislació europea d'enginyeria genètica, actualment obsoleta, als estàndards internacionals".

En aquest sentit, Peretó assegura que la principal conseqüència que es deriva de tot plegat és la impossibilitat de transferir els avanços que ja s'estan produint en els laboratoris, molts d'ells acadèmics i amb suport de fons públics, a les empreses dels sectors agroalimentari i biotecnològic. "No estem parlant de grans corporacions empresarials, sinó de petites companyies que es podrien beneficiar d'aquest progrés, perquè es tracta d'innovacions que la majoria de les vegades requereixen un cost assumible per petites empreses", assevera el catedràtic. A més, conclou que l'actual regulació bloca la transferència i deixa en un clar desavantatge el teixit empresarial europeu davant el d'altres parts del planeta, especialment els Estats Units o la Xina.

A la carta, publicada just un any després de la posada en marxa de la controvertida regulació, els experts mostren una especial preocupació sobre les conseqüències de la nova llei en la biotecnologia vegetal, ja que molts dels avanços científics en aquest sector són investigacions prometedores per fer front als desafiaments que planteja el canvi climàtic. Segons expliquen, la millora genètica en el món vegetal pot fer una contribució substancial desenvolupant noves varietats de cultius que siguen menys susceptibles als patògens i més resistents a la sequera. Això, asseguren, permetrà als agricultors obtenir alts rendiments disminuint l'ús de químics i aigua. 

Així, els signants posen èmfasi que aquests avanços científics s'han convertit en una urgència, si més no, enfront d'una població mundial creixent, més afluent, una disminució dramàtica de la biodiversitat i un augment de la temperatura a la Terra com a conseqüència de l'escalfament global. Per a poder desenvolupar aquestes noves varietats, els científics han de tindre a l'abast la gamma més àmplia possible d'eines de millora vegetal, expliquen. En relació amb aquesta qüestió, Peretó assegura que, si no es rectifica aquesta sentència, aquestes investigacions podrien quedar-se simplement en un exercici acadèmic sense possibilitat d'aplicació pràctica.

Logotips de les entitats i centres de recerca que han signat la carta oberta que insta a rectificar la sentència del Tribunal Europeu de Justícia del 25 de juliol del 2018./VIB  

Al comunicat es fa un aclariment: cal tindre en compte que extraure les tècniques modernes d'edició genòmica de la legislació d'OGM no significa que aquestes es queden en una espècie de buit legal. Aquests organismes estaran regulats, expliquen, atés que "ja existeix una legislació general de seguretat alimentària que prescriu que els aliments introduïts en el mercat europeu han de ser segurs, i també existeix una legislació ambiental que dirimiria responsabilitats en cas que s'hi introduïsquen cultius que causaren danys a la biodiversitat i hàbitats protegits".

Els experts semblen estar d'acord en el fet que una de les reaccions més probable de moltes empreses europees de millora genètica després del canvi de reglament serà traslladar la seu fora d'Europa, a països on la legislació resulta més favorable per al seu desenvolupament. Això inclou els Estats Units i el Canadà, així com diversos països sud-americans i asiàtics, ja que en les seues regulacions han exclòs de la normativa els organismes amb genomes editats de la regulació sobre els transgènics, sempre que no continguen ADN d'altres espècies.

Si bé la naturalesa del dret de la Unió Europea deixa poques expectatives de rectificació de la sentència a curt termini, aquesta decisió jurídica ha generat una reacció per part de la comunitat científica europea sense precedents per a salvaguardar la innovació de la biotecnologia vegetal amb l'objectiu de fer camí cap a un horitzó més sostenible. A més, tot i que el present dels laboratoris biotecnològics que volen utilitzar tècniques d'edició genòmica d'última generació a Europa es troba lluny d'haver-se desenredat, sembla que el ressò de la protesta organitzada pels científics pot significar l'inici d'un futur amb més esperances. Així, des del passat 25 de juliol, hi ha oberta una Iniciativa Ciutadana a escala europea que demana una adaptació de la legislació comunitària a la realitat científica actual.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next