'Cita a Sarajevo' tindrà una nova versió amb motiu dels 50 anys de la mort del genocida Luburić a Carcaixent

L'Austrohongaresa de Vapors publica una edició del llibre de Francesc Bayarri que incorpora "dades excepcionals" i documents trobats recentment en l'arxiu del nazi croat
11 març 2019 11:27h
El 20 d'abril del 1969, un altre immigrant d'origen croat, Ilija Stanić, va assassinar el genocida Vjekoslav Luburić. / SIXTO FERRERO

VALÈNCIA. El mes vinent, concretament el 20 d'abril, es compliran 50 anys de l'assassinat del nazi Vjekoslav Luburić a Carcaixent. Amb motiu d'aquest esdeveniment, l'Austrohongaresa de Vapors edita una versió corregida i ampliada de Cita a Sarajevo, el llibre de Francesc Bayarri que va reconstruir els fets i va revelar el parador de l'únic sospitós del crim. Una edició que, segons informa l'editorial en un comunicat, incorpora "dades excepcionals" i documents trobats recentment en l'arxiu personal del mateix Luburić, responsable dels camps de concentració de la Croàcia aliada del nazisme durant la Segona Guerra Mundial.

La primera edició de Cita a Sarajevo es va publicar en l'editorial l'Eixam l'any 2004. L'any següent es va imprimir una segona edició i el 2006 es va publicar també en castellà. Ara, l'Austrohongaresa de Vapors presenta una edició commemorativa dels 50 anys del crim. "S'han afegit noves dades i també hi ha una modernització de l'estil narratiu", afirma l'autor.

Luburić va arribar a l'Espanya de Franco buscant protecció, després d'haver dirigit la repressió i els exterminis a Croàcia durant els anys de la Segona Guerra Mundial. El franquisme va oferir-li una identitat falsa i va ajudar-lo a muntar una impremta a Carcaixent. Luburić també va liderar una organització terrorista que lluitava contra el règim comunista de la Iugoslàvia del mariscal Tito.

Què conta el llibre de Bayarri?

El 20 d'abril del 1969, un altre immigrant d'origen croat, Ilija Stanić, va assassinar Luburić. La policia no va poder detindre Stanić, que durant més de trenta anys va viure a Sarajevo. El periodista Francesc Bayarri el va trobar a la capital de Bòsnia i Hercegovina l'any 2003 i el va entrevistar. La història de l'assassinat del 2003 i la investigació periodística per a trobar Stanić són seqüències paral·leles en el llibre.

Posteriorment a la primera edició del llibre, l'autor va aconseguir documents inèdits; entre aquests, alguns escrits pel mateix Vjekoslav Luburić durant la seua llarga estada a Carcaixent. En ells es concreta, per exemple, com es finançava l'organització d'aquest fugitiu. El mateix Luburić s'autoidentifica en un dels seus papers personals com a "criminal de guerra" i "cap de la repressió" a la Croàcia aliada dels nazis.

La trajectòria de Luburić és semblant a la d'altres nazis de diferents nacionalitats que van trobar refugi en l'Espanya franquista. Allò que singularitza la història del croat és el seu final: de res li va servir la protecció oficial del règim.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next