Ciutadans, l'acròbata impossible de l'autogovern valencià

El debat sobre la recuperació del dret civil valencià evidencia la contradictòria postura del partit de Toni Cantó, oposada a la dels partits del Botànic i del PP, i tan sols alineada amb Vox
2 octubre 2019 06:00h
"No sé què faran els meus companys de Navarra o Madrid", es va defensar el diputat de Ciutadans Jesús Salmerón, tot carregant la responsabilitat a la direcció del partit. / EUROPA PRESS

VALÈNCIA. Hi havia un temps en què semblava que, en matèria d'autogovern valencià, la consigna era la de 'tots a una veu'. Aquesta postura presumptament compartida entre els partits de tot l'arc parlamentari de les Corts, que de vegades acabava sent més un miratge que una sòlida realitat, va saltar definitivament pels aires amb la irrupció de Vox. Ara bé, les primeres passes de l'actual legislatura han erigit Ciutadans com el seu principal suport en aquesta matèria. 

La formació ultradretana, l'única que defensa dinamitar l'estat de les autonomies, va ser la gran absent durant la jornada que van organitzar conjuntament aquest dimarts l'Associació de Juristes Valencians (AJV) i la de Politòlegs (AVAPOL) per a debatre sobre "l'estat de l'autogovern valencià". Un debat en què Vox ni està ni se l'espera, tal com va simbolitzar el seient que la síndica del partit, Ana Vega, va deixar buit després d'haver confirmat l'assistència el dia anterior. "Problemes d'agenda", va al·legar. I és cert que, en l'agenda política del partit, no entra perdre el temps en discussions d'aquest caire. 

Qui sí que va estar present físicament –però no tant en ànima– va ser Ciutadans, que va quedar inevitablement assenyalat davant uns companys de debat que, entre ells, van escenificar més semblances que diferències. El diputat Jesús Salmerón –advocat d'ofici– va assumir la responsabilitat de defensar la postura del partit en matèria d'autogovern. Un encàrrec impossible que, malgrat les complicades acrobàcies dialèctiques del diputat, va acabar de l'única manera que podia fer-ho. "No responc de les directrius del partit a Madrid" en seria un bon resum. 

La discussió sobre l'autogovern va obrir diferents fronts, però per sobre de tots ells va destacar el del dret civil valencià. Precisament la setmana passada es va aprovar a les Corts que s'exigiria un canvi de la disposició addicional segona de la Constitució per a poder recuperar una capacitat legislativa que va ser arrabassada pel Decret de Nova Planta el 1707. A l'evident vot en contra de Vox es va sumar també el dels 18 diputats de Ciutadans. Amb aquests precedents, els juristes valencians van aprofitar l'acte per a demanar explicacions. 

Les explicacions de Salmerón no van distar massa de les que ja va donar Ciutadans des de la trona del parlament. Va exposar dos arguments centrals: recuperar el dret civil valencià genera inseguretat jurídica i, a més, trenca amb el principi que "tots els espanyols són iguals davant la llei". "No es pot fer a cada lloc una cosa", va defensar, tot insistint que allò que calia fer era "codificar tot el dret civil espanyol". 

Les contradiccions no van tardar a aflorar. La postura de Ciutadans –confrontada amb la del PPCV, el PSPV, Compromís i Unides Podem– no només va rebre crítiques per part dels seus rivals polítics, sinó també per part de les moderadores i dels advocats que conformaven el públic. La primera d'elles: mentre el partit s'oposa a un dret civil propi per al País Valencià, el defensa per a territoris com ara Navarra i Catalunya. No atenta això contra la seguretat jurídica i la igualtat? 

En aquest moment va ser quan Salmerón va optar per l'única eixida possible, que era carregar la responsabilitat a la direcció del partit. "No sé què és el que faran els meus companys de Navarra o Madrid", va dir. Des del públic, mentrestant, li insistien que "la igualtat" –tal com l'entenia– mai no havia existit en els 30 anys d'història del codi civil espanyol, que més bé va nàixer per a emplenar el buit d'aquells territoris que no havien heretat un dret foral. D'altra banda, també van insistir que la seguretat jurídica depén de tindre una norma clara no de qui s'encarregue d'elaborar-la ni d'on s'aplique.

Va ser precisament el seu company de la dreta, el diputat del PPCV Jorge Bellver, qui va llançar els atacs més aferrissats a les tesis de Ciutadans. "A Espanya no hi ha una unitat normativa en dret civil", va insistir, tot volent fer veure que la normalitat es basa en la convivència de diferents normatives als territoris històrics d'arreu l'Estat. "Si a la Comunitat Valenciana no s'ha arribat a consolidar el dret civil, és per casualitats històriques", va defensar. 

D'altra banda, des del públic també hi va haver advocats que van recordar que el dret civil valencià ha existit més anys [462] dels que ha estat derogat des de la Batalla d'Almansa del 1707 [312]. "Només es demana passar de tindre 7 codis civils a l'Estat a tindre'n 8 [és a dir, afegir-hi el valencià]. I si altres autonomies consideren que l'haurien de tindre, que el demanen", va defensar un dels juristes assistents. I encara va afegir: "Aquesta igualtat que vosté defensa mai no ha existit a Espanya". 

agermana't

Necessitem la teua ajuda per a fer econòmicament viable Diari La Veu. Si vols continuar informant-te en valencià, agermana't ara!

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next