VALÈNCIA. La Ciutat de les Arts i les Ciències és un dels principals atractius turístics de València i els gestors del complex científic i cultural ja treballen en una estratègia de reinvenció a 20 anys perquè continue sent-ho. I és que, segons explica el secretari autonòmic de Turisme en funcions, Francesc Colomer, el 28% dels viatges es fan motivats per l’atractiu cultural de la destinació.
Perquè la Ciutat de les Arts i les Ciències no perda l’atractiu guanyat els darrers anys, des de la direcció general de Turisme ja estan preparant una estratègia per a “reformular el museu i per a innovar des del deure institucional de mirar cap al futur”. Les “línies mestres” del projecte, que “encara no estan definides” al 100%, passen per convertir tota la Ciutat de les Arts i les Ciències, i especialment del museu, en un referent en estudis sobre sostenibilitat climàtica.
De fet, el president de la Generalitat en funcions, Ximo Puig, ja va prometre mesures en campanya electoral per a fer del País Valencià una “referència” en la lluita contra el canvi climàtic, i sembla que la Ciutat de les Arts i les Ciències serà on es concentren les accions en aquest sentit.
Així ho van explicar aquest dijous Colomer i el director general de la Ciutat de les Arts i les Ciències, Enrique Vidal, durant la presentació de l’estudi de l’Ivie sobre l’impacte econòmic i social del complex. Un estudi que el secretari autonòmic de Turisme va qualificar com a “creïble i fiable” per a encertar amb l’estratègia de l’enclavament per als pròxims 20 anys. En aquest sentit, va defensar la necessitat de no detindre’s i de “no gestionar inèrcies”, perquè creu que tenen “el deure de governar mirant al futur”.
Segons aquest estudi, 2,7 milions de persones van visitar el 2018 la Ciutat de les Arts i les Ciències, una xifra pràcticament idèntica a la de l’any 2017. D’aquesta manera, especialitzar el museu en el canvi climàtic i oferir informació rigorosa de manera atractiva per a la ciutadania és una de les principals estratègies per a augmentat els visitants. D’altra banda, també volen convertir el museu de les ciències en un lloc de referència en investigació sobre intel·ligència artificial i sostenibilitat planetària.
D’altra banda, l’estudi també quantifica l’impacte en capital humà que genera una visita a la Ciutat de les Arts i les Ciències. És a dir, l’Ivie ha tractat de quantificar monetàriament com influeix la visita a la Ciutat de les Arts i les Ciències en l’adquisició de coneixement de les persones i en el seu enriquiment cultural. Per a mesurar-ho, han utilitzat dues tècniques diferents.
D’una banda, han mesurat la disposició a pagar –comprar una entrada– per a adquirir eixe coneixement, i, d’altra, han fet una estimació de les hores lectives que suposaria adquirir la informació i el cost monetari d’eixes hores.
Segons la disposició a pagar, en la qual s’estudia el preu de l’entrada amb un factor corrector segons l’edat del visitant –a menys edat, més ponderació–, l’impacte seria de 60.117.353 euros.
D’altra banda, segons el cost equivalent, en el qual es tradueix el nombre d’hores de formació “informal” que rep un visitant en la Ciutat de les Arts segons el cost equivalent en educació “formal”, l’impacte seria de 70.613.131 euros.
