VALÈNCIA. “No és una opció, qui no innove veurà com el mercat el portarà a circumstàncies i a situacions molt complexes en un futur”. Això ho tenen clar els dirigents de la Xarxa d’Instituts Tecnològics valencians (REDIT, per les seues sigles en castellà), que han fet la tasca de radiografiar la situació de la innovació empresarial al País Valencià per a detectar en quin punt es troba en comparació amb altres territoris, i també quines són les febleses i fortaleses amb les quals compta.
Segons les últimes dades facilitades per l’Institut Nacional d’Estadística (INE), entre l’any 2016 i el 2018, 3.728 empreses valencianes van desenvolupar tasques d’innovació al si de la seua empresa o externalitzades. Centrant el focus en l’any 2018, l’INE assenyala que 2.590 empreses van gastar diners en innovació, concretament 1.169.374 euros.
Amb aquestes xifres, la innovació empresarial valenciana està molt per baix de la d’altres autonomies espanyoles i de regions competidores europees. Així ho han constatat en REDIT mitjançant l’estudi ‘La Comunitat Valenciana en el Regional Innovation Scoreboard de la Unió Europea’, que s’ha fet en col·laboració amb l’Agència Valenciana d’Innovació (AVI) i que va presentar el passat dimarts el catedràtic d’Economia Aplicada de la Universitat Politècnica de València (UPV), Francisco Mas.
Aquest estudi revela que el País Valencià es troba “entre les regions considerades com a moderades pel seu grau d’innovació”. El document apunta que només el 36% de les empreses valencianes asseguren que innoven. Segons va explicar Mas, el País Valencià ocupa la cinquena posició a escala espanyola, i la 157 de 238 en l’àmbit europeu en matèria d’innovació empresarial.
Fortaleses i febleses
L’informe també ha servit a REDIT per a detectar quins són els punts forts de la innovació al País Valencià, per a seguir potenciant-los, així com les febleses, per a poder posar-hi remei. D’aquesta manera, el text recull que entre les fortaleses que té el País Valencià en comparació a la Unió Europea destaca el potencial en disseny –ara impulsat pel nomenament de València com a capital del disseny– i les sol·licituds de les marques, a més de la capacitat d’aprenentatge continu. Respecte a altres autonomies, REDIT destaca el finançament i suport del sector públic, l’aprenentatge continu, la innovació de les pimes, la innovació en màrqueting i la venda d’innovacions per al mercat. Per últim, destaca la sol·licitud de patents.
En l’altra cara de la moneda, Mas va subratllar que “entre les principals febleses es troben les pimes innovadores col·laborant amb unes altres; la despesa empresarial en R+D, i les publicacions publicoprivades”.
De fet, des de REDIT asseguren que les empreses que col·laboren entre elles i amb els instituts tecnològics són molt més innovadores. En aquest sentit, consideren que la col·laboració és on més cal treballar. “Si ho estem fent bé, cal fer-ho millor”, van explicar. I per a millorar consideren que la clau està a fomentar els contactes entre empreses. És a dir, promoure que es coneguen unes a les altres i que es conega l’entorn empresarial i tecnològic.
També van aprofitar la presentació de l’estudi per a animar el teixit empresarial valencià que invertisca més en R+D+i “perquè, d’alguna forma, el seu futur va en això”. En aquesta línia van explicar que tot i que cal demanar a l’Administració un major esforç, també cal fer-ho en l’àmbit privat, perquè “realment aposte per aquest valor estratègic de cara al futur”.
Barreres a la innovació
En complement a aquest primer estudi, REDIT va presentar també un altre titulat ‘Barreres a la innovació de les empreses’, en el qual es recull la percepció que tenen les empreses dels problemes que tenen per a innovar. Segons van explicar, les empreses valencianes se situen per damunt de la mitjana espanyola en la percepció com a obstacles de factors de coneixement.
“Les empreses de la Comunitat Valenciana consideren com un problema major que la mitjana espanyola les barreres relacionades amb el coneixement, com ara la falta de personal qualificat; la falta d’informació sobre tecnologia; la falta d’informació sobre mercats, i la dificultat per a trobar socis per a innovar i cooperar”, va explicar Mas.
No obstant això, segons l’estudi, els principals obstacles que perceben les empreses estan relacionats amb el mercat. Concretament, destaquen els dubtes que genera a l’hora de fer una inversió en innovació la incertesa de la demanda de béns i serveis innovadors.
L’estudi també posa de manifest que, “pel que fa a les empreses que van mantindre un major nombre d’acords de col·laboració amb centres tecnològics, la seua percepció dels obstacles associats a factors de mercat s’ha reduït de manera significativa”.
En aquest sentit, des de REDIT insisteixen que “s’ha demostrat que la col·laboració amb els instituts tecnològics ajuda les empreses a desenvolupar activitats innovadores i a posicionar-se i a reduir les barreres a la innovació vinculades sobretot al mercat i també al coneixement”.
Consolidar un model productiu basat en el coneixement
En definitiva, l’objectiu de REDIT amb aquests estudis és ajudar a consolidar un model productiu basat en el coneixement i la tecnologia, tot i que afirmen que el País Valencià parteix amb certs desavantatges. El primer d’ells, la despesa privada en R+D+i, ja que, en l’actualitat, segons asseguren, no s’arriba al 44% per part de les empreses.
Tot i això, REDIT ha enumerat els que per a ells són els elements necessaris per a construir un model productiu basat en el coneixement i la tecnologia. En primer lloc, consideren “oportú” generar un gran pacte de govern a l’Estat que aporte estabilitat i solidesa a l’R+D+i. En segon lloc, advoquen per fomentar la col·laboració entre empreses i centres d’innovació per a desenvolupar tot el talent que hi ha al País Valencià.
En l’àmbit de l’Administració defensen la necessitat d’incrementar el nombre de funcionaris que es dediquen a projectes d’R+D+i, així com accelerar la resolució de convocatòries públiques. També insisteixen que calen polítiques de formació destinades a cobrir els llocs de treball que queden vacants i lamenten que la formació no està orientada a cobrir les necessitats que tenen les empreses.
Finalment, demanen que es cuide el model valencià de centres tecnològics, que és un model que funciona, i que això es complemente amb un foment de la comunicació. És a dir, que es done a conéixer el que es fa des d’aquests centres.
