MADRID. L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha aprofitat la seua compareixença com a testimoni al Suprem per a criticar la presó preventiva dels acusats i defensar que l’1-O va estar organitzat pels ciutadans. “Se’m trenca l’ànima de veure que Cuixart està aquí en presó preventiva com la resta d’acusats; si és per l’1-O, hi hauríem d’estar milions de persones”, ha afirmat. També ha exigit que s’aclarisca qui va donar l’ordre política de carregar l’1-O perquè creu que “no es va produir per iniciativa espontània”. En aquesta mateixa sala, 24 hores abans Rajoy i Sáenz de Santamaría es van deslligar de qualsevol decisió operativa. També ha aclarit per què van cedir locals municipals per a l’1-O i ha explicat que van donar “suport polític” al referèndum perquè els ciutadans “poguessin votar sí, no o no votar”. Colau considera que la suspensió del Tribunal Constitucional afectava només la “vinculació jurídica” del referèndum però “no els drets polítics”.
L’alcaldessa de Barcelona ha recordat com va viure l’1-O. Ha reconegut que va anar a votar i que va començar la jornada “com a ciutadana” però que un cop van succeir “les càrregues brutals” de la policia va començar a fer accions “d’alcaldessa”. “Vaig trucar Millo per exigir-li que parés les càrregues”, ha explicat.
Segons ha relatat, dels més de 1.000 ferits que va comunicar la Generalitat, 300 eren de Barcelona. Ha recordat que l’ajuntament està personat com a acusació popular al jutjat d’instrucció 7 de Barcelona, on estan investigats 30 policies per les càrregues i cap manifestant. En aquest punt, ha demanat que cal esclarir qui va donar l’ordre de carregar. Un extrem que, de moment, cap dels testimonis del judici ha aclarit, ni l’expresident Mariano Rajoy ni l’exvicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría.
“Càrregues brutals”
Colau ha defensat que el 20 de setembre va ser una “manifestació pacífica” que forma part “de la normalitat democràtica”. A més, ha constatat que aquell dia –i també en dies previs– es vivia una situació “d’excepcionalitat i alarma social” i ha reconegut que estaven “preocupats” perquè es registraven institucions i es detenien càrrecs electes.
També s’ha referit a l’intent de registre a la CUP sense permís judicial. Per això, reconeix que va fer una crida a la mobilització “pacífica i massiva” perquè creia que els drets fonamentals i les institucions “podien estar en perill”. Sobre l’1-O, ha explicat que hi va participar “com alcaldessa i ciutadana”, i ha criticat les “càrregues policials brutals”, que considera que van “alterar una mobilització pacífica, exemplar i massiva”. “L’1-O no va ser de cap partit ni de cap institució, va ser de la gent autoorganitzada”, ha afirmat Colau, que creu que es poden fer paral·lelismes amb una acció de “desobediència civil”.
“Incomoditat” per respondre a Vox
A l’inici del seu interrogatori, Colau s’ha mostrat disposada a respondre les preguntes de l’acusació popular exercida per Vox “per respecte a la sala i al dret de defensa”, però al mateix temps ha deixat constància de la seua “incomoditat” per “haver de respondre a grups d’extrema dreta que amenacen drets fonamentals”. Colau s’ha sumat així a les queixes d’altres testimonis per haver de respondre a Vox. Els únics que s’han negat a respondre’ls han sigut els exdiputats de la CUP Antonio Baños i Eulàlia Reguant, que no van declarar i han estat multats.
