L’any 1858, Darwin i Wallace presentaren al món la seua teoria de l’evolució, que va ser la base de l’evolucionisme i de la teoria de l’origen de les especies; uns descobriments científics que canviaren el món i que, a la llarga, ens han permés aplicar, en medicina per exemple, les teràpies gèniques que ja han començat a salvar vides i a superar malalties que consideràvem invencibles.
Però curiosament, tal dia com hui d’aquell any, l’11 de febrer de 1858, en una remota cova dels Pirineus que feia de porquera per aquell temps, una adolescent que no sabia llegir ni escriure, que era menudeta i fràgil, que patia asma i que tenia unes limitacions intel·lectuals considerables, va tindre la primera de les 18 visions que la convertiren en santa i canviaren per a sempre la vida d’aquell territori de més de 600 fanecades que ara es coneix amb el nom de santuari de Lourdes, en francés, o de Lorda, en occità.
Bernardeta Soubirous, filla d’un moliner que no podia estirar més el braç que la mànega, havia nascut 14 anys abans de veure la primera imatge virtual de la Verge en la cova de Massabielle i, si hem de fer cas de la iconografia de l’època, no era una xiqueta lletja, sinó de faccions dures, com diuen que era també el seu caràcter, encara que a penes passava d’un metre i quaranta centímetres d’estatura… A partir d’aquell moment, el procés va ser complicat, però al cap de 18 visions, les autoritats eclesiàstiques van reconéixer la validesa de les aparicions i, ara, Lorda és un complex amb més de vint llocs de culte, entre temples, capelles i coves, que rep cada any més de sis milions de visitants, sobretot malalts que encara esperen un miracle, i que poden comprar des d’una imatge de la Verge a una reproducció de la coveta, passant per una de les roses del roser que la Mare de Déu va fer créixer dins la gruta o una miqueta d’aigua miraculosa…
Per poca fe que tinga una persona i per sòlides que siguen les proves que demostren la veracitat de la teoria de l’evolució, resulta difícil no creure en un miracle si considerem que els sis milions de visitants que arriben a Lorda cada any han de menjar i dormir i que això també deixa diners al poble… Tant és així que, fa uns anys, es va posar de moda construir recreacions de la gruta on va aparéixer la Verge per primera vegada i al País Valencià en tenim una, preciosa, al conegut com a Paratge de les Ermites de Vallada, a la Costera.
La recreació de la gruta, amb imatge de la Verge de Lorda inclosa, va ser beneïda en el seu moment per l’arquebisbe García–Gasco, l’organitzador de l’Encontre Mundial de Famílies de l’any 2006, quan vingué a visitar-nos el papa Benet XVI i va passar alguna cosa relacionada amb uns diners públics, uns vàters portàtils i no sé què més… Per cert, l’alcalde de Vallada per aquell temps era l’ínclit Fernando Giner, gran devot de la Verge de Lorda, expresident de la diputació, com Rus, i novel·lista de ploma esmolada i lèxic limitat, que va convertir Vallada en el poble més endeutat d’Europa i, potser, del món.
