El col·lectiu Forn de Barraca: "Som la reacció local d'un moviment global en la lluita pels ecosistemes"

El grup d'activistes en defensa de l'horta insisteix que el ministre de Foment, José Luis Ábalos, encara té la capacitat d'aturar les obres d'ampliació de la V-21
4 octubre 2019 09:59h
Des del Forn de Barraca insisteixen a assenyalar la contradicció de declarar l'estat d'emergència climàtica i, al mateix temps, insistir en "un model de desenvolupament propi del passat que no ha tingut en compte els límits del planeta". / DANIEL GARCÍA-SALA

VALÈNCIA. El Forn de Barraca, la centenària alqueria que en el seu dia va abastir de pa tot Alboraia, és ara un munt de runes al costat d'una autovia. Els 12 dies de resistència pacífica que activistes per l'horta i llauradors van protagonitzar, amenitzats amb tota mena d'activitats, projeccions de documentals i actuacions –per allí van desfilar artistes com Xavi Sarrià, Pau Alabajos o Els Jóvens– han esdevingut en la formació d'un col·lectiu que, sota el nom del simbòlic edifici, pretén defensar l'horta valenciana de les actuacions que l'amenacen. 

"Som la reacció local d'un moviment global en la lluita pels ecosistemes", ha resumit aquest divendres en roda de premsa Ignasi Vázquez, l'exalcalde de la Punta que es va rebel·lar contra la ZAL del Port de València i que ara s'ha sumat a les files del Forn de Barraca. Tal com explica, el Forn és "un símbol" sota el qual articular un moviment social que "defense el territori de tot allò que se'ns ve al damunt". 

En concret, Vázquez s'ha referit a actuacions properes com el PGE d'Alboraia, que pretén acabar amb 260.000 m2 d'horta i construir 2.850 habitatges nous; el PAI  de Benimaclet, que preveu altres 1.350 vivendes, en part, sobre terrenys d'horta; la ZAL, que aquesta setmana ha tornat als tribunals, i l'ampliació nord del port, que requerirà noves vies d'accés per carretera i ferroviàries que hauran de creuar per l'horta nord de València.  

Des del Forn de Barraca insisteixen a assenyalar la contradicció de declarar l'estat d'emergència climàtica i, al mateix temps, insistir en "un model de desenvolupament propi del passat que no ha tingut en compte els límits del planeta". Així, respecte a la polèmica obra d'ampliació de la V-21, proposen que si hi ha un problema de retencions a l'entrada de València, "s'adeqüen les solucions" al problema principal, el de l'emergència climàtica. Per exemple, invertint els 20 milions d'euros pressupostats per a OHL –empresa adjudicatària de les obres– en una millora del transport públic.

D'aquesta manera, el col·lectiu s'ha alineat amb els joves del moviment 'Fridays for Future', que es concentren cada divendres a la plaça de la Mare de Déu de València per a demanar accions immediates i efectives contra el canvi climàtic. De fet, ha avançat que una de les pròximes protestes estarà dedicada al Forn de Barraca i a les seues reivindicacions en defensa de l'horta.

"Els polítics han tingut dos anys per a posicionar-se"

D'altra banda, els activistes del Forn de Barraca també s'han pronunciat sobre les reaccions polítiques que ha generat l'ampliació de la V-21 i l'enderrocament de l'alqueria. Així, han criticat que alguns partits i representants institucionals s'escuden en el fet que les obres són competència del govern espanyol i consideren que l'Ajuntament de València, les Corts i el Consell "poden fer més". 

"Si no és de la seua competència, que no capitalitzen la nostra lluita. Han tingut 2 anys per a posicionar-se", han advertit als representats polítics. A aquest respecte, han aclarit que és positiu que s'afegisquen a les seues reivindicacions, però que no perden de vista que aquest és un moviment "social i que treballa a peu de carrer".

A més, també han valorat les declaracions que va fer Mónica Oltra la setmana passada en relació a l'enderrocament del Forn, en les quals va assegurar que si no tinguera "l'oportunitat de treballar als despatxos", estaria al Forn de Barraca junt amb els activistes. "Han sigut 12 dies de resistència en els quals ha tingut oportunitat de parlar", han asseverat des del col·lectiu, que li critica que no s'haja pronunciat fins l'últim moment i a petició de la premsa. 

En qualsevol cas, han insistit que el ministre de Foment, José Luis Ábalos, encara té la capacitat d'aturar les obres. Així li ho van demanar aquest dimecres, quan gent del Forn de Barraca va irrompre al míting del PSOE per a exigir la paralització de les obres. A més a més, demanen a les institucions valencianes que es posicionen en la seua contra. 

Per ara, hi ha presentada una iniciativa parlamentària de Compromís i Podem a les Corts per a demanar la paralització de l'actuació. A més, l'ampliació també ha sigut posada en mans de la comissió europea per part d'Esquerra Unida perquè entenen que es poden estar vulnerant les directrius sobre paisatgisme i medi ambient. 

"Una operació policial desproporcionada"

El col·lectiu també ha denunciat públicament l'operació policial per a desallotjar el Forn de Barraca que va tindre lloc el passat divendres, en la qual van participar desenes de cotxes i furgons de la Guàrdia Civil; vora un centenar d'agents; un equip d'elit del cos policial, i fins i tot un helicòpter per a expulsar els 11 activistes que resistien pacíficament a l'alqueria. 

En total, segons han anunciat, han sigut 6 les persones que han patit lesions que han requerit assistència mèdica per esquinçs, fisures de lligaments i hematomes. A més, han denunciat que la policia va arribar de nit, sense números d'identificació i sense ensenyar cap ordre de desallotjament, que a hores d'ara tampoc no ha arribat. 

També es dona la circumstància que els activistes es trobaven –deliberadament– en un espai de 20m2 de l'alqueria que no havia sigut expropiat i que, per tant, pertanyia encara a l'anterior propietari, que els havia donat permís exprés per a estar allí. Aquest cantó de terreny havia quedat sense expropiar a causa de la modificació del pla inicial per a passar de 80.000 m2 afectats a 60.000, i que aquest diari va explicar recentment. No obstant això, els agents antiavalots de la Guàrdia Civil van entrar en formació de càrrega a aquest espai sense presentar cap ordre, segons relata el col·lectiu, i els van fer fora forçosament. 

D'altra banda, critiquen que va haver-hi "una falta de criteri" a l'hora de traslladar les quatre persones detingudes durant l'operació, ja que el cos armat va oferir informacions confuses i contradictòries sobre el seu trasllat, que finalment va ser a les instal·lacions de Montcada. 

A açò també afegeixen les traves que es van posar a la premsa per a treballar sobre el terreny, uns fets sobre els quals va advertir en aquell moment la periodista de La Vanguardia Raquel Andrés, a la qual es va intentar impedir que enregistrara en vídeo l'actuació policial. Aquests fets van provocar que la Unió de Periodistes contactara amb la delegació del govern espanyol perquè deixara treballar els professionals que s'havien desplaçat fins a allí. 

"Una setmana més tard no se sap d'on ha eixit l'ordre de l'operació policial. Ningú ha pres responsabilitat", han denunciat. Divendres passat, la vicepresidenta del Consell, Mónica Oltra, va criticar que el govern espanyol havia incomplit el protocol perquè no va avisar la Generalitat que realitzaria aquesta operació, que va començar al voltant de les 5.30h de la matinada. El govern valencià no va tindre constància fins a les 7 del matí, quan la major part de persones ja havien sigut desallotjades i la policia treballava per a expulsar els activistes que van pujar a la teulada de l'alqueria.

agermana't

Necessitem la teua ajuda per a fer econòmicament viable Diari La Veu. Si vols continuar informant-te en valencià, agermana't ara!

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next