Però, el progrés no es deté malgrat els consells desafortunats, i la més que rendible fornada d’universitaris dels anys 70, fills de la vocació i de les classes populars, ha teixit una xarxa de coneixement que s’ha engrandit generació rere generació i que ha permés el nostre avanç col·lectiu. Ara arriba la crisi i les retallades i la ceguera institucional deixen sense eixida els joves universitaris. Perquè aquest govern wertià ha tallat l’aixeta financera a la I+D+I, quan és precisament la recerca en totes les disciplines la què permetria salvar-nos de l’afonament, i en un moment en què investigadors i científics estaven reclamant més col·laboradors i ajudes davant les expectatives d’èxit.
Una gran contradicció, la de Wert. L’excel·lència només s’aconsegueix amb una gran vocació, perquè és l’única cosa que permet fer front els reptes malgrat les dificultats personals i els entrebancs externs. Feu un repàs a les joves promeses i a les velles glòries de la ciència, l’art, la tecnologia o l’economia. No en trobareu cap que s’haja forjat sense il·lusió, sacrifici i constància, atributs fills de la vocació.
Vol Wert que tots els estudiants es matriculen en Administració d’Empreses i Enginyeria Industrial, estudis que, sembla, tenen més eixida laboral? Preparem-nos, doncs, perquè en pocs anys les empreses seran dirigides per un alt percentatge de metges, historiadors, artistes, filòlegs i mestres frustrats, alguns dels quals s’hauran fet també enginyers industrials per si de cas. Les universitats ja no seran una fàbrica d’aturats, sinó de mediocres i desgraciats, d’esclaus del mercat com desitja el nostre gran empresariat, que tant admira els eficaços i rendibles treballadors xinesos.
A banda de ministre circumstancial, Wert és sociòleg, i per això li hauria de caure la cara de vergonya en fer les declaracions que gosa improvisar. Com a ministre d’Educació, Wert no passarà a la història, però com a sociòleg s’està cavant la tomba amb les seues grapes. Això és el que passa per viure sense vocació: es pot acabar convertint-se en un friqui intel·lectual, en ministre del partit dels sobres voladors, en un pobre home.
