A partir de 1995, Zaplana va imposar una barrera inaudita entre els periodistes i els tècnics, encetant una deriva imitada després en altres llocs. Per ordre presidencial, la única via de contacte amb els experts al 
servei públic era el gabinet de premsa de la Conselleria corresponent, que, alhora, necessitava el permís del gabinet de premsa de Presidència per a gestionar la pregunta dels reporters, per molt innocent que fóra. Tot un filtre burocràtic, de control i de censura de la informació que encara continua en l’era Fabra..
Però, ai! Els fotoperiodistes se’ls escapen. L’objectiu d’una càmera és molt difícil de controlar per als nostres governants, així que no dubten en traure la tisora només poden. És el que va succeir el 2009, quan al Muvim es preparava l’exposició “Fragments d’un Any”, un resum en imatges de les principals notícies, que organitza anualment la Unió de Periodistes Valencians. Hores abans de la seua inauguració, l’exposició va ser mutilada pels responsables del PP a la Diputació de València, gestora del museu. Sense despentinar-se, van despenjar les fotos que no els agradaven, com aquesta de Vicente Bosch, publicada al diari El Mundo en ple esclafit de l’anomenat cas dels “trajes” de la trama Gürtel:
En protesta per la censura, el director del Muvim, Roman de la Calle, va dimitir i la Unió de Periodistes va retirar la mostra. Cap responsable d’aquesta tisorada insultant va dimitir del seu càrrec.
Per si algú encara ho dubta a hores d’ara, l’ull expert dels fotoperiodistes és imprescindible. La imatge publicada per la premsa novembre passat, on apareix el diputat Rafael Blasco llegint un informe confidencial que només havia d’estar en mans del jutge del “Cas Cooperació”, va provocar la caiguda en desgràcia del conseller José Manuel Vela, l’infiltrador. Les imatges no menteixen, i per això aquesta foto de Benito Pajares (El Mundo) i la de Ferran Montenegro (diari Levante), van ser clau en l’obertura d’una investigació judicial per revelació de documents secrets.
A més, gràcies als fotoreporters, hem pogut comprovar a què es dediquen alguns dels nostres diputats durant les sessions: tallar-se les ungles, repassar els apunts de francés o comprar roba interior per internet.
La darrera i patètica negació de la realitat ha tingut lloc a Gandia. L’alcalde va decidir vetar i no enviar més informació municipal (gestionada amb recursos públics) al diari digital Gente de la Safor, tot com a càstig per haver publicat aquesta foto d’una treballadora de protocol agenollada apuntant-li un discurs.
Demà, 5 de març, s’inaugur a “Fragm ents d’un Any 2012” a l’edifici de La Nau de la Universitat de València, espai lliure (de moment) de tota pressió política. La mostra dels periodistes gràfics valencians inclourà fotografies tan “traïdores” com aquesta de José Cuellar (El Mundo):
