Un home va morir d’un infart per no arribar a temps a l’hospital. Vivia només a 700 metres del centre sanitari. Si aquest cas es deguera a les retallades econòmiques i haguera passat, posem per cas, a Madrid o a Vigo, la notícia hauria esdevingut un escàndol nacional. Però no, l’home vivia a València, va patir l’atac en les Falles de 2007, en un barri ple de carrers tallats, i quasi ningú se’n va assabentar. Ara, el Tribunal Superior de Justícia ha condemnat l’Ajuntament de València com a responsable del retard en l’assistència mèdica i per no tenir previstes vies d’evacuació alternatives en la zona.

Durant les Falles, i també els dies o setmanes previs, el “cap i casal” viu un caos que els visitants no perceben i que sols els veïns pateixen. No es tracta ja de no poder aparcar el cotxe en el barri propi; de les revetles amb decibels que ensordirien la mateixa OMS; de les famílies senceres que abandonen sa casa perquè no s’hi pot viure; de les persianes cremades any rere any pel foc de la falla; dels cables elèctrics, fustes i ferros que pengen de balcons i façanes sense cap inspecció tècnica ni permís dels propietaris.

Moltes carpes i altres instal·lacions per a la festa converteixen alguns carrers en perillosos culs de sac, en vies intransitables per als veïns amb alguna discapacitat, i inaccessibles per a ambulàncies i bombers en cas d’urgència. Davant aquests abusos hi ha instal·lats a la societat valenciana un silenci i una permissivitat que frega l’omertà siciliana.

Qui gosa denunciar els abusos d’algunes comissions falleres, qui guaita per la seguretat del veïnat, del seu edifici, de la família o de la vida d’u mateix, és sistemàticament insultat i qualificat d’antifaller, antivalencià, egoista i fins i tot de “mala persona” (sic). Al remat, un acte de traïció a la festa, a les arrels de l’essència valenciana.

Enguany, gràcies a un article de premsa s’ha descobert allò que tot el món sospitava: que les estructures de l’enllumenat espectacular dels carrers de Russafa, cada any més recarregat i que atrau milers de persones, s’instal·len sense la supervisió de tècnics ni bombers. Preguntat pels periodistes, l’Ajuntament va respondre que “això és cosa de la falla”. Però amb l’ombra de la tragèdia de l’Auditori Madrid Arena ben prop, les autoritats reaccionaren i finalment enviaren els tècnics per inspeccionar la zona. Aquests decidiren, fins que no se subsanaren les deficiències legals, prohibir l’accés públic a unes grans torres enllumenades, on la comissió fallera anava a cobrar entrada.

I no és el primer cas: mireu per internet el famós vídeo del Tio Masclet, editat fa pocs anys, i descobrireu entre rialles fins a on pot arribar el destarifo i la inconsciència d’alguns festers, que es creuen els amos del carrer.

Ni la Junta Central Fallera, amb les seues retòriques crides a la convivència, ni els partits polítics que ens representen gossen pegar un colp damunt la taula per posar orde, tot per por al lobby faller i els vots que arrossega. L’omertà, de nou.

Les fotografies que acompanyen aquest article són només un tast i s’han fet amb els carrers buits de gent. No és gens difícil d’imaginar què passaria en eixos llocs si, quan la multitud els òmpliga, algú encenguera una bengala com en l’Auditori Madrid-Arena, o si es produïra un incendi fortuït. Senzillament, una massacre assegurada.

>

tio masclet