No era tant un observació insolent (que també) com una recomanació basada en dades reals: els militars, els toreros, els actors i la selecció espanyola de futbol saben que València és una plaça d’aplaudiment fàcil i ensordidor que ho acull tot amb sorprenent alegria i espontaneïtat. Amb aquest paisanatge de fons, dirigit simbòlicament per Manolo el del Bombo, on anaven a triomfar més i millor que a València els aquelarres i els tuppersex de cap de setmana del PP?
La docilitat valenciana es demostra en l’audàcia que exhibeix sense cap pudor qualsevol dirigent del PP en xafar aquesta terra. De seguida comença a parlar com si s’haguera passat amb la cassalla, perquè només en eixe estat de prostració alcohòlica s’entén que Rajoy haja afirmat sense caure de cul de la trona que “la Comunidad Valenciana ha sido un modelo” per a la resta d’autonomies. Mentre, l’aplaudien d’allò més desvanits alguns dels nou reputats diputats imputats del seu partit.
El llistat de frases dites en la Convenció Política del PP valencià a Peníscola es digne d’emmarcar. Esteban Gonzàlez Pons ja havia preparat l’ambient en dir una de les seues: “Somos como los 300 espartanos y nuestras Termópilas son la Comunidad Valenciana”. De segur que la resta d’assistents començaren a buscar pels seus Ipads i Blackberrys que era allò dels 300 i les Termòpiles. Per a Leònides Gonzàlez Pons, l’exèrcit invasor, el persa, són les tropes catalanistes i les masses comunistes que aguaiten a l’altra vora del Sènia amb l’ajuda d’un traïdor Efialtes (membre del tripartit PSPV-Compromís-EU, és clar) que encara no té rostre ni nom, però ja es vorà, ja.
En la convenció popular de Peníscola, Leònides González Pons reia les agosarades i buides frases de Rajoy amb la mandíbula fluixa pròpia del ninot d’un ventríloc. I poc després estrangulava la lògica fins a l’asfíxia en informar al personal que “nosotros anteponemos los intereses de la Comunidad Valenciana a los del del País Valencià”. I arengava Leònides: “si gana el tripartito en la Comunitat Valenciana habrá un gobierno catalanista y de extrema izquierda, y no lo quiero”. I així continuaren les al·legories i les al·lusions a Xerxes-Artur Mas, el persa.
Això passa per eliminar el grec i les humanitats de les escoles. Ara qualsevol pot dir imbecil·litats i destrossar la història i l’oratòria sense risc que ningú li llance pedres (d’estil jònic, és clar). De veritat ens mereixem els valencians tant d’insult, tant d’atac a la intel·ligència? No em contesteu.
