Monserrate té els ulls petits i un somriure gegant. És un home de poble, d’una pedania del seu poble, i els oriolans de casa bona, aquells que pertanyen a les famílies més influents de la ciutat, se’l miren amb un punt de menyspreu. Els fa l’efecte que aquest senyor de l’horta, capbussat en mil batalles veïnals i una, és un okupa de l’alcaldia.
Potser hi té a veure que Guillén, amb només tres regidors de vint-i-cinc, governe el municipi gràcies a un tripartit de què també formen part els socialistes i els liberals. O que l’any 2006, quan tothom callava, fóra l’únic a denunciar davant la fiscalia anticorrupció totes les irregularitats de què l’interventor havia informat als portaveus dels diversos grups municipals. Ningú més no ho va voler fer.
Al seu primer any i mig al capdavant de l’Ajuntament, Monserrate Guillén ha clausurat l’abocador del polèmic empresari Ángel Fenoll i ha trencat el contracte irregular de la recollida del fem de què aquest gaudia de feia dues dècades. Fenoll i el fem d’Oriola, l’origen del cas Brugal, han popularitzat la capital del Baix Segura tant com al seu dia van fer-ho els poemes de Miguel Hernández. El mateix Miguel Hernández que, segons el PP local, li deu a Oriola tot allò que fou.
Un PP que s’enerva pel recent canvi de nom de la plaça del Caudillo o de l’avinguda de José Antonio, que discrepa sobre la celebració institucional del Nou d’Octubre al bell mig de la població i que frisa per recuperar el poder de seguida, ni que siga mitjançant una moció de censura que signifique el retorn a la primera línia de la doblement imputada Mónica Lorente. Un parell de regidors liberals ja han estat expulsats pels flirtejos amb els populars, que a Oriola actuen sense complexos, conscients com són que tenen el suport de la majoria social.
De moment, Guillén es manté a l’alcaldia per la convicció de socialistes i liberals, que temps enrere també van participar del joc d’interessos ocults –o no tan ocults– teixits per Fenoll i companyia, però que ara s’han decidir a fer net. Cada dia que passa és una gran notícia, perquè aquest senyor bonhomiós i assenyat, de mirada clara i sincera, que porta el nom de la mare de Déu del seu poble, és una benedicció celestial. I això, a una capital diocesana com Oriola, no és poca cosa.
