Hola, sóc Pepe Ciscar, l’executor

Parla amb el dolç accent de la Marina i mai no estalvia un somriure. És afable i s’ha llaurat fama de dialogant. S’expressa amb claredat, i durant les sessions de control de les Corts, no dubta a respondre en valencià als diputats que li pregunten en castellà, una manera intel·ligent de fer surar les contradiccions de l’adversari. I de resultar el més natural possible, també.

José Ciscar, Pepe per tothom, va iniciar-se políticament com a segregacionista de Moraira, però el seu nom no va sonar fins que el 1999 va erigir-se en alcalde de l’annexionista Teulada. Aquest advocat urbanista, fervent defensor dels interessos (depredadors) dels constructors de la costa, va passar aleshores de liderar una formació independent (i independentista) a fitxar pel PP.

Ascendit al Consell per Francisco Camps, és dels tres únics membres que un any i mig després encara manté Alberto Fabra, i clarament el més destacat. Un vice-president omnímode, amb atribucions de portaveu i una pila de temes candents a la cartera. Un vice-president executor, però, que no li tremola el pols quan ha de liquidar tot allò que s’ha proposat de liquidar.

Com a conseller d’Educació va generar expectatives entre els detractors del decret de plurilingüisme a l’ensenyament, però és aquest Consell, el que ha acabat amb les línies en valencià. Com a vice-president va fer seu el discurs de Fabra en favor d’una RTVV plural i amb més producció pròpia, però n’ha foragitat els crítics amb el discurs oficial. Estén la mà a Catalunya, però alhora adverteix que avisarà el Ministeri d’Indústria si Acció Cultural reobre el senyal de TV3. Sembla tenir una mà de vellut, però en realitat la té de ferro.

Amb mà de ferro actua com a intermediari en el conflicte que els zaplanistes i els campistes sostenen de fa anys al PP alacantí. Fabra l’ha nomenat president provincial amb aquesta missió suprema, i a poc a poc va reeixint, amb el risc que la seua importància creixent hi esdevinga un contrapès, més que no un complement.

Pepe Ciscar, l’executor, ha anunciat que la Generalitat no intervindrà en la gestió del València CF, tot i ser-ne el nou propietari. En efecte, no pensa dictar-li a Ernesto Valverde l’alineació d’aquesta nit contra el Paris Saint Germain, però futbolísticament el vice-president també cova les seues ambicions. Anhela reviure l’emoció de la lligueta comarcal, on creava joc i marcava tants gols: a Fabra ja idea com marcar-li’n un per tot l’escaire. Cada vegada que el sent parlar, hi veu un porter fàcilment batible.

Alerta, que el peu de Ciscar és un guant de seda.