La teoria de la gravetat

La continuïtat de Sonia Castedo com a alcaldessa d’Alacant és un fenomen físicament inexplicable. Si fem cas a la teoria de la gravetat, ja fa mesos que hauria d’haver caigut, podrida com està per la tempesta Brugal. Però no. Imputada per suborn, tràfic d’influències i ús privilegiat de la informació, Castedo manté el càrrec de primera edil i el compatibilitza amb el de diputada a les Corts. És una poma podrida que podreix les del voltant.

Tres setmanes enrere, ningú no va voler seure al costat seu a l’Oceanogràfic de València, durant la commemoració del primer aniversari d’Alberto Fabra com a president del PPCV. Ara fa deu dies, amb motiu de la convenció que el partit va celebrar a Peníscola i que va comptar amb la presència de Mariano Rajoy. van situar-la a l’altre extrem de la sala. I ahir, en inaugurar-se la línia d’alta velocitat que uneix Alacant amb Madrid, la marginació va anar més enllà: allunyada de les càmeres perquè no apareguera prop del president espanyol i del príncep Felip, van prohibir-la parlar. En el dia més important com a alcaldessa, no sols no li van deixar tastar el pastís, sinó que tampoc no va poder bufar les espelmes.

Ni el Mini Cooper ni els viatges en jet privat ni les vacances pagades per l’empresari Enrique Ortiz. El veritable suborn a Sonia Castedo fou l’alcaldia, i per això s’hi aferra de manera obsedida. Aquest és el regal més preuat que ha rebut mai: encara no havia acabat la carrera de Sociologia i ja militava al PP, en tenia 24 el dia que va estrenar-se com a cap de premsa de l’Ajuntament, i quatre anys més tard passava a ser regidora, primerament de Turisme i més tard d’Urbanisme. El setembre del 2008, quan en tenia 36, s’estrenava a l’alcaldia de la ciutat i endreçava la catifa que Luis Díaz Alperi ja li havia estès a Ortiz en forma de Pla General d’Ordenació Urbana.

Quan dimitesca –o el seu partit siga capaç d’apartar-la, i no sols de les fotografies– el seu futur serà dramàtic. Perquè ingresse o no en la presó, la caiguda serà tan vertiginosa com va ser-ho l’ascens, i és justament això, allò que tant la neguiteja. La veu impostada de Castedo i la pretesa proximitat als veïns passaran al bagul de la història més tenebrosa d’Alacant, ja no serà ningú i fins i tot evocarà amb tendresa la tensa jornada d’ahir, quan va esquivar el protocol i –ni que fóra de manera fugaç– va aconseguir ocupar el lloc que li pertocava a l’alcaldessa de la ciutat.