Blasco no està nominat per la malversació dels diners destinats al Tercer Món durant el seu pas per la Conselleria de Solidaritat i Ciutadania, sinó per haver qüestionat el president del Consell en un programa de televisió. No l’aparten per haver comès una presumpta il·legalitat, sinó per la deslleialtat que ha exhibit. I és que Alberto Fabra ha considerat més greu la manca de fidelitat que no la contundència de la Fiscalia Anticorrupció i de l’Advocacia de la Generalitat: feia vora un mes que totes dues demanaven més de deu anys de presó per a Blasco i, no obstant això, ell ajornava qualsevol decisió dràstica a l’obertura de judici oral.
De les irregularitats que esguiten Blasco hem tingut notícia la legislatura en curs. Unes altres suposades il·legalitats, però, ja les coneixíem quan van confeccionar-se les llistes electorals del 2011. Les de Milagrosa Martínez, Ricardo Costa, David Serra, Yolanda García o Luis Díaz Alperi, per exemple. O la connivència extrema entre Sonia Castedo i l’empresari Enrique Ortiz. O el comportament inhumà de Juan Cotino després de l’accident de metro del 2006. O el reguitzell de delictes a què s’enfrontava Pedro Ángel Hernández Mateo, ex-alcalde de Torrevella que va haver de dimitir ara fa set mesos com a diputat en ser condemnat a tres anys presó. Fou el primer a abandonar la casa.
Tots formaven part de les llistes, Fabra inclòs. En cap moment no se’n va desmarcar, ni va dubtar d’integrar-les. Sabia prou bé que María Dolores de Cospedal pensava en ell com a substitut d’emergència de Francisco Camps i coneixia els riscos que comportava el càrrec. El drama de Fabra no és haver de nominar un Blasco poligoner ni els vots en contra que la seua colla puga reunir en la votació d’avui. El veritable drama quotidià de Fabra és que ha de conviure amb un grupet de presumptes delinqüents que, per l’expedient judicial i la fama que arrossegaven, mai no haurien estat admesos en un programa com Gran Hermano. Els responsables del càsting els haurien rebutjat a la primera entrevista, però Fabra, en canvi, va acceptar de tancar-se a la casa amb ells.
