El protagonista del vídeo, un treballador –encara– de la televisió pública valenciana, conduïa fins a la fi de les emissions un programa en prime time, classificat com a “periodisme d’investigació i denúncia”, que va tractar de manera aprofundida temes com ara el turisme de Benidorm, la parapsicologia, l’operació biquini, l’afició per la dansa, la vida del bou Ratón, els hotels naturistes o les cigarretes electròniques, a més de preguntar-se si l’oratge “s’ha tornat boig” i quina és, en realitat, “l’autèntica paella valenciana”. En aquest cas concret, fins i tot va mostrar-nos una de ben original, potser la més original del planeta, en què l’arròs –convenientment acolorit– dibuixava la cara de l’alcaldessa de València, Rita Barberà.
Més endavant, el programa de denúncia social que copresentava també ens va instruir sobre la proliferació de diners negres –però no al si del PPCV–, sobre la passió per la cacera de molts valencians –però no la del conseller Serafín Castellano en concret–, sobre els robatoris al camp –però no el que han patit els contribuents, per culpa dels seus gestors públics– i, dins de la mateixa temàtica, sobre la reconversió del cultiu de la taronja en benefici del caqui, sense que el gran terratinent Juan Cotino tampoc hi diguera ni pruna.
Llàstima dels anys perduts, perquè ara que s’indigna en veu alta pels 22 milions d’euros que –segons assegura– va costar la visita del papa Benet XVI; ara que critica l’aforament dels polítics perquè, tal com diu, això no fa sinó “entorpir la justícia”; ara que acusa els populars d’endollaments massius a l’IVAJ; ara que li retreu als antics directors de RTVV el pagament de factures milionàries a José Luis Moreno per produir “caspa”; ara que ens mostra fotografies de l’abandó que presenta el circuit urbà de Fórmula 1, on “hi ha soterrats 300 milions d’euros”… Ara que veu clar tot això i ens ho fa saber, de segur que aquest periodista tan agosarat elaboraria treballs tan redons i tan plurals com el penúltim que va presentar a Nou, titulat “Rebobinem RTVV”, en què va posar contra les cordes Castellano mateix.
Malauradament, la decisió de clausurar la televisió pública valenciana ja estava presa i no tenia marxa enrere. Afortunadament, això ens haurà estalviat una altra tongada de reportatges light disfressats d’investigació i denúncia. Molt probablement, no hi hauria fet res de Nou.