I de sobte, un periodista, per Víctor Maceda

El vídeo, de només 7 minuts, ens mostra les diverses utilitats que algunes persones li donen al trencadís del Palau de les Arts retirat recentment per la Generalitat: com a llevataps, emmarcat en el centre d’un quadre postmodernista, com a souvenir d’una època gloriosa… En definitiva, una forma com qualsevol altra d’emfatitzar la disbauxa que ha caracteritzat l’administració valenciana i que ara paguen –tornen a pagar– tots els ciutadans.

El protagonista del vídeo, un treballador –encara– de la televisió pública valenciana, conduïa fins a la fi de les emissions un programa en prime time, classificat com a “periodisme d’investigació i denúncia”, que va tractar de manera aprofundida temes com ara el turisme de Benidorm, la parapsicologia, l’operació biquini, l’afició per la dansa, la vida del bou Ratón, els hotels naturistes o les cigarretes electròniques, a més de preguntar-se si l’oratge “s’ha tornat boig” i quina és, en realitat, “l’autèntica paella valenciana”. En aquest cas concret, fins i tot va mostrar-nos una de ben original, potser la més original del planeta, en què l’arròs –convenientment acolorit– dibuixava la cara de l’alcaldessa de València, Rita Barberà.

Abans de dedicar-se en cos i ànima al periodisme d’investigació, el nostre protagonista ja ens havia explicat amb solemnitat el mantra del govern de Francisco Camps sobre l’accident de metro esdevingut a València el 3 de juliol del 2006. L’endemà de la tragèdia, des de la vorera de l’estació de Jesús, ens va deixar clar que, textualment, “un accident com el de dilluns és del tot inevitable, es donen tota una sèrie de factors imprevisibles que, com diem, el fan molt difícil d’evitar”.

Més endavant, el programa de denúncia social que copresentava també ens va instruir sobre la proliferació de diners negres –però no al si del PPCV–, sobre la passió per la cacera de molts valencians –però no la del conseller Serafín Castellano en concret–, sobre els robatoris al camp –però no el que han patit els contribuents, per culpa dels seus gestors públics– i, dins de la mateixa temàtica, sobre la reconversió del cultiu de la taronja en benefici del caqui, sense que el gran terratinent Juan Cotino tampoc hi diguera ni pruna.

Llàstima dels anys perduts, perquè ara que s’indigna en veu alta pels 22 milions d’euros que –segons assegura– va costar la visita del papa Benet XVI; ara que critica l’aforament dels polítics perquè, tal com diu, això no fa sinó “entorpir la justícia”; ara que acusa els populars d’endollaments massius a l’IVAJ; ara que li retreu als antics directors de RTVV el pagament de factures milionàries a José Luis Moreno per produir “caspa”; ara que ens mostra fotografies de l’abandó que presenta el circuit urbà de Fórmula 1, on “hi ha soterrats 300 milions d’euros”… Ara que veu clar tot això i ens ho fa saber, de segur que aquest periodista tan agosarat elaboraria treballs tan redons i tan plurals com el penúltim que va presentar a Nou, titulat “Rebobinem RTVV”, en què va posar contra les cordes Castellano mateix.

Malauradament, la decisió de clausurar la televisió pública valenciana ja estava presa i no tenia marxa enrere. Afortunadament, això ens haurà estalviat una altra tongada de reportatges light disfressats d’investigació i denúncia. Molt probablement, no hi hauria fet res de Nou.