A la bacanal de la corrupció alacantina, l’empresari Enrique Ortiz i l’alcaldessa Sonia Castedo ocupaven el centre del plató, però l’escena era plena d’actors secundaris delerosos de seduir l’amo de la ciutat d’Alacant i endur-se’l a un hotel d’Andorra o al seu iot de luxe. Una pel·lícula pornogràfica en què, curiosament, els protagonistes més promiscus eren els de la dreta, però en què alguns membres de l’esquerra van evolucionar de l’amateurisme virginal cap a la professionalització.

Per això, quan el president Alberto Fabra relacionava ahir –en el debat de política general– el cas Rabassa amb el PSPV-PSOE, ho feia amb fonament. Fins i tot va estalviar-se d’entrar en detalls i va centrar-se a atacar en exclusiva Ximo Puig, el seu principal rival polític, que durant l’etapa de síndic adjunt a les Corts va rebre la instrucció que els diputats socialistes no entrebancaren l’aprovació del megaplà urbanístic, un posicionament que canviaria amb el pas del temps, quan l’aroma del tracte de favor era palmari, i la resposta ciutadana, notable.

En efecte, els lligams d’Ortiz amb els caps visibles del PSPV alacantí vénen de lluny. El veteraníssim i omnipotent Ángel Franco, que la setmana passada va veure’s forçat a demanar-ne la baixa, va establir-hi una relació d’estreta confiança: a les converses telefòniques interceptades per la policia, conscient de la seua ascendència al si del partit, el constructor l’anomena “el gran jefe del PSOE” i evidencia que dialoga amb ell de manera habitual. Igualment, Blas Bernal, l’home que Franco va escollir com a candidat a l’alcaldia l’any 2003, va passar a estar a sou d’Ortiz –igual com la seua dona– de seguida que va deixar de ser regidor a l’Ajuntament, i Roque Moreno, el cap de llista del 2011, va haver de dimitir en fer-se públic que li havia demanat al conegut empresari un lloc de feina per al fill d’un amic. Els ex-regidors Alejandro Bas i Javier Gutiérrez, així com l’ex-alcalde Ángel Luna, també van passar a treballar per a Ortiz. A Luna, el PPCV va provar de complicar-li la vida amb motiu de les obres de reforma de la casa de la seua dona, realitzades per una empresa d’Ortiz, però el cas va quedar arxivat.

A més del de Puig, Fabra va deixar anar ahir un altre nom clau, el de Pepe Cataluña, l’home que durant molts anys va controlar les finances del PSPV-PSOE, qui li hauria suggerit la conveniència de no contravenir els interessos d’Ortiz. Un nom, el de Josep Maria Cataluña, que també apareix a la branca del cas Brugal que investiga la corrupció oriolana: Ángel Fenoll, el polèmic industrial de la capital del Baix Segura, assegura que va finançar de manera reiterada la formació socialista, i de fet, l’ex-secretari general local Francisco García Ortuño –ja expulsat– va queixar-se al seu dia que Joan Ignasi Pla, el líder del partit en aquell moment, només es preocupava de la comarca a l’hora de “passar la safata”, una tasca de la qual, segons deia, s’ocupava personalment Vicent Sarrià, el seu secretari d’Organització. A Dolores i Bigastre, dues poblacions de la contornada, la corrupció ha esguitat també els socialistes, fins al punt que José Joaquín Moya, alcalde de la segona, va arribar a ser empresonat.

Encara que menor que el del PPCV –ni que siga perquè els populars ho governen gairebé tot– el PSPV-PSOE té un problema molt seriós a les comarques meridionals, on algunes pràctiques pernicioses s’han estès –i assumit– de manera més acusada que no a la resta del país. A la ciutat d’Alacant, per la seua importància, aquest problema es multiplica i afecta directament el secretari general local, Gabriel Echávarri, i el secretari provincial, David Cerdán, que enmig de les turbulències li acaben d’obrir un expedient d’expulsió a la regidora Ana Paula Cid per haver escrit a Facebook que “la gent [del partit] es pensava que el temps ho tapa tot, però la merda sura”, en referència a la relació viciada –i viciosa– de destacats dirigents del partit amb Ortiz. En canvi, ara fa dos anys, en la seua cursa cap a la secretaria general, Echávarri no va tenir cap inconvenient a fotografiar-se acompanyat de Blas Bernal, un dels seus suports interns. El mateix Blas Bernal a qui Ortiz, a més de donar-li feina, li havia regalat un veler.

Si l’homologació PP-PSOE s’ha estès com la pólvora pertot i amenaça el futur electoral dels socialistes, aquesta identificació resulta més rotunda encara a Alacant, on la figura d’Ortiz emergeix com a primus inter pares. La negació de responsabilitats i la persecució dels avergonyits no és la millor manera de començar de zero. Potser és l’hora de despullar-se, però no per continuar fent pornografia, sinó per començar des de zero.

Comparteix

Icona de pantalla completa