Al Bloc Nacionalista Valencià, el gran derrotat és Enric Morera i tots aquells que mantenen lligams de qualsevol tipus amb el passat. Els espectaculars resultats de Fran Ferri –relegat al quart lloc de la candidatura autonòmica per València, i gràcies, a causa de les “reserves de pluralitat”–, Maria Josep Ortega –relegada al sisè lloc de la candidatura autonòmica per València, i gràcies, a causa de les “reserves de pluralitat”– i Pere Fuset –relegat al quart lloc de la llista local de València, i gràcies, a causa de les “reserves de pluralitat”– deixen entreveure la fortalesa de les noves generacions del partit: són les més adaptades a l’univers digital i a la nova política, les que menys llaços mantenen amb la vella guàrdia de la formació i les que aposten indissimuladament per un Compromís més compacte, sense recels mutus. Dos joves com Vicent Marzà i Mònica Álvaro encapçalaran la candidatura a les Corts per Castelló, mentre a Alacant, Rafa Climent i Josep Nadal –malgrat que aquest últim no milita al Bloc– s’han anul·lat mútuament, afavorint la victòria de Mireia Mollà, que siga com siga, ha aconseguit un bon resultat allà on Iniciativa presenta una estructura més feble.
Tanmateix, la gran guanyadora és Mònica Oltra. És cert que la seua candidatura en solitari, sense rival, ha obtingut al voltant d’un 10% de vots en blanc, però ha aconseguit tot allò que volia per tal de sentir-se còmoda: un grup parlamentari plural i rejovenit, amb un Morera que més prompte que tard haurà d’abandonar la direcció del Bloc i en què ella esdevindrà la líder indiscutible. A més, Isaura Navarro, la persona més pròxima a Oltra dins d’Iniciativa, ha estat la més votada d’aquesta formació a la circumscripció de València.
Als Verds-Equo ha quedat clar com enlloc més la importància de treballar-hi a fons, cada dia, sense estridències. A Juan Ponce no li ha calgut excel·lir a nivell oratori –com tampoc no ho fa Ferri, d’altra banda– per esdevenir l’aspirant verd més votat. Les estrelles acaben estrellades. Ara prima la feina ben feta, propera i palpable, i Bétera n’és una demostració: José Rodado, desconegut més enllà del Camp de Túria, ha quedat clarament per davant de Julià Álvaro, que milita en aquest mateix municipi però on no sovinteja l’agrupació, precisament. Ironies de la vida, l’ecologista amb més possibilitats d’aconseguir un escó serà Graciela Ferrer, activista incansable de Xúquer Viu però no afiliada a Equo, sinó a Gent de Compromís. Anirà de 3 per València.
Unes altres figures rutilants de l’univers de Compromís també s’han quedat amb un pam de nas. L’empresari Lluís Planes i el músic i sociòleg Rafa Xambó no han tingut prou amb la seua tasca respectiva de promoció de la cultura pròpia i de defensa de la radiotelevisió pública. A la política actual, ja no s’hi guanya amb el nom, ni amb els molts noms que hom puga recollir com a mostra de suport. Aniran als llocs 15 i 13, bastant més lluny del que segurament havien imaginat.
És la nova política, que guarda ben poques semblances amb la vella. Ni les primàries amb més reserves que hom puga idear, no poden apaivagar les ànsies de canvi, de revolucionar-ho tot. Els militants i simpatitzants de Compromís ho acaben de fer evident.
