El País Valencià convertit en el nou País Basc. Allà, l’atomització electoral n’ha estat la tònica: a set de les deu legislatures que acumulen des de la represa democràtica, hi han tingut set formacions amb representació parlamentària, una pluralitat més lògica tant per la tanca electoral –provincial– del 3% com per la diversitat ideològica existent de fa dècades. Ací, per contra, el més habitual ha estat que a les Corts només hi hagueren tres grups, i en el moment de màxima proliferació –a la segona legislatura, la del 1987 al 1991– van arribar a ser-ne cinc.
Curiosament, el País Basc actual només compta cinc grups al Parlament de Vitòria, i el de València pot esdevenir-ne el seu relleu. La disparitat d’ideologies seria enorme, directament proporcional a la possibilitat d’arribar-hi a acords i de conformar un govern estable. Quina suma de forces pot deparar majoria absoluta? PP, Ciutadans i UPyD difícilment hi arribaran, i si ho fan, no està gens clar que els uns i els altres –amb l’odi mutu que es professen– estiguen disposats a permetre que els populars continuen governant com si ací no haguera passat res. D’altra banda, ben pocs s’imaginen Ximo Puig investit president amb els vots de Podem, i encara menys, el candidat de Podem investit nou president amb els vots dels socialistes. I Mónica Oltra? Si Compromís queda per darrere del PSPV-PSOE i del partit de Pablo Iglesias, podria ser investida presidenta malgrat haver estat menys votada que no els teòrics socis de govern? La grosse koalition ha estat rebutjada amb insistència per part de Puig, que sap que no pot fer Alberto Fabra president, ni per activa ni per passiva. Tan sols l’ordre explícita de Ferraz i la seua decapitació –a la manera de Tomás Gómez a Madrid– donaria pas a una situació com aquesta, que en qualsevol cas no deixa de semblar inversemblant: de quina manera justificarien els socialistes, a pocs mesos de les eleccions estatals, un pacte d’aquesta mena?
Massa incògnites a falta de tan poc temps per al dia de les eleccions. Un panorama incert com no n’hem tingut mai, una incertesa que fa pensar si no tindrem uns altres comicis abans que no ens imaginem. Molt abans del 2019, quan teòricament s’esgotarà la següent legislatura. La prerrogativa que l’Estatut reformat el 2006 atorga als presidents valencians –de dissoldre les Corts unilateralment i de no fer coincidir el calendari electoral amb el de les altres 13 autonomies de règim general– podria fer-se efectiva més prompte que tard. Vés per on, una convocatòria anticipada d’eleccions, com tantes vegades ha passat el País Basc.
