Una jugada de 10


Si fóra un futbolista, es podria dir que Pablo Iglesias ha marcat el gol de la seua vida. Un d'aquells gols antològics en què el jugador dribla molts rivals, i quan es troba de cara amb el porter, li fa un globus que el deixa en evidència. Una jugada de 10, en què l'equip contrari ha sigut el Bloc Nacionalista Valencià –oposat a l'aliança a dos amb Podem–, i el porter, les normes bàsiques de la democràcia interna, que han estat passades per alt. Analitzem a càmera lenta cada regat d'Iglesias.

1. Sense marca paraigua. El Bloc refusava una coalició estricta amb Podem, i per dissimular-la, va proposar una marca paraigua que difuminara la marca de cadascú. En canvi, la candidatura s'anomenarà Compromís-Podemos-És el Moment, és a dir, que l'única marca nova anirà a la cua, i coincidirà totalment amb el lema que Podem va idear ja fa mesos amb vista a les pròximes eleccions espanyoles. Res a veure amb Na Marea, el nom de la llista gallega, que sí que aigualeix la imatge de Podem.

2. Amb logotip conjunt. Tampoc no hi ha un logotip que reflectesca que es tracta d'una cosa nova –com a Galícia–, sinó que s'ha optat per l'aparellament dels dos símbols de cada força: en primer lloc, el cercle violeta de Podem, i a la dreta, la cara alegre taronja de Compromís. Una boda en tota regla, amb el nom de Podem en castellà: Podemos.

3. Sense Esquerra Unida. Des del primer moment, els podemites van deixar clar que no volien EUPV a la llista, i n'ha quedat exclosa. A Galícia i Catalunya sí que els han acceptat, però ací no van mostrar-se proclius a la seua integració. Ans al contrari, Podem no va voler cedir cap dels diputats que tenia reservats en principi, sinó que va haver de fer-ho Iniciativa, el partit de Compromís amb què directament havia negociat l'acord. Ningú no va lliurar a EUPV el protocol de la possible coalició, que en el cas de Compromís-Podemos, ja feia setmanes que estava enllestit. Un acord tancat als despatxos, tal com dicta la vella política, i amb els càrrecs repartits en forma de cremallera, sense que la ciutadania puga ordenar-los en funció de les seues preferències.

4. Amb Baldoví, però potser en solitari. En efecte, Podem ha donat el vist-i-plau a Joan Baldoví com a cap de llista per la circumscripció de València i portaveu d'un hipotètic grup parlamentari valencià. Ara bé, es podria donar la curiosa circumstància que fora l'únic diputat del Bloc al grup en qüestió. Si la llista no superara el quart lloc a les urnes de Castelló i no aconseguira cap diputat per aquesta demarcació, podria obtenir-ne 7 –4 per València i 3 per Alacant– i que només un, el portaveu, pertanyera del Bloc. En aquest cas, Podem tindria 4 escons pel País Valencià, Iniciativa 2, i el Bloc, 1.

5. Sense grup, si governa el PP. Siga com siga, el grup parlamentari propi sembla molt i molt complicat. Difícilment la Mesa del Congrés –sobretot si continua dominada pel PP, fins i tot amb l'ajuda de Ciutadans– no permetrà que hi haja un grup Compromís-Podemos i un altre de Podemos. Tal com dicta el reglament, la Mesa instarà a juntar-los, i si això succeeix, els diputats de Compromís emigrarien al grup mixt. Per a Pablo Iglesias, aquest seria l'escenari ideal, perquè agruparia els seus diputats i unificaria el missatge.

6. Amb la seua coordinació política. L'òrgan de coordinació política del teòric grup valencià –l'encarregat de marcar les directrius a seguir, que no és poca cosa– estaria conformat per 6 membres, 3 dels quals de Podem, 1 del Bloc, 1 d'Iniciativa i 1 dels Verds-Equo. El valencianisme polític, malgrat ostentar la funció de portaveu, es trobaria en franca minoria.

7. Sense primàries conjuntes. Tal com desitjava, Pablo Iglesias ha imposat les seues primàries centralitzades fetes ja fa temps, quan l'acord amb Compromís encara era en fase embrionària. Podria posar-hi algun cunero –sona el jutge Gómez Benítez, oriünd de Jaca (Osca), per València–, mentre a Compromís, tan sols el Bloc està disposat a fer primàries obertes. Iniciativa va escollir els seus candidats en assemblees internes –al marge de l'opinió dels simpatitzants– i ara es nega a obrir aquest procés a tothom amb la resta de potes de la coalició.

8. Amb foto del trident. De seguida que va signar-se l'acord a la notaria, va córrer per la xarxa publicitat de Compromís-Podemos amb les cares de Pablo Iglesias i Mónica Oltra, que tot i que no es presenta a aquestes eleccions, té un atractiu mediàtic inqüestionable. Poques hores després, durant la manifestació del 7N a Madrid contra la violència de gènere, tots dos van posar pels fotògrafs conjuntament amb Ada Colau, l'altra peça d'un trident molt mediàtic. Colau, que tampoc no figurarà a les llistes del 20D, ha anunciat que, atesa la importància d'aquests comicis, protagonitzarà actes de campanya amb Iglesias fora de Catalunya, un pas que no sabem si també donarà Oltra. La imatge Iglesias-Oltra-Colau és ben potent i afavoreix el partit del primer, que ja va jugar a fer veure –amb una campanya publicitària a les xarxes, amb motiu dels primers 100 dies dels “ajuntaments del canvi”– que tant Manuela Carmena com Joan Ribó i la pròpia Clau eren els seus alcaldes.
 

9. Sense programa electoral. Encara que el Bloc sempre va marcar com a requisit prioritari conèixer el programa de Podem, aquest no s'ha tancat encara. No és un detall menor, perquè el contingut podria desagradar –en algun dels seus apartats– la militància de Compromís, però el ben cert és que Podem i la coalició valenciana no han anat més enllà de les bones intencions i dels documents genèrics plens de bones intencions que signaria qualsevol.

10. Amb esperança de futur. La jugada no és només a curt termini, sinó a mitjà i llarg. S'entèn que Podem explorarà un acord per anar amb Compromís a les següents eleccions valencianes, que previsiblement se celebraran el 2019 i en què Mónica Oltra pot aspirar de nou a la presidència. La suma dels vots aconseguits el 24 de maig d'enguany ja els hauria situat a la primera plaça, fins i tot per davant del PPCV, i d'ací a tres anys i mig, estarien en condicions de disputar-li al PSPV-PSOE el lideratge per l'esquerra. En aquest cas –si no abans– hi hauria gent de Podem que passaria a implicar-se en la governabilitat de la Generalitat. Iglesias sempre ha desestimat d'accedir a governs presidits pels socialistes, però en aquest cas, seria diferent: es tractaria d'un Consell amb Oltra al capdavant i el suport –segons preveu– dels socialistes. El País Valencià podria convertir-se en el primer territori governat per Podem.

Aquesta setmana, entrevistat en el programa El Larguero, de la cadena SER, Pablo Iglesias va afirmar que Espanya és un “país de països”. Va posar els exemples de Catalunya i Galícia, però no va parlar de l'altre territori a què també ha arribat a un acord de “confluència”. Potser va trair-lo el subconscient o potser no. Potser la seua ment ni tan sols no va haver de driblar el País Valencià, perquè no el considera tal.

Comentaris

Orxatera Alboraia
33.

El punt 10 no passar de ser un somni per als que anhelen que siga així. Tres anys i mig per davant i un camp de batalla al si d'ex Compromís... Pura utopia.

  • 0
  • 0
Transgenica
32.

És trist, molt trist que et tiren la veritat a la cara, i molt més trist perquè és veritat. una veritat rebutjada per la majoria de militants que ara ens cau la cara de vergonya, per culpa de altres que ni en tenen, ni la coneixen.

  • 10
  • 0
Col-leccionista de cagallons
31.
#29 Els camaradas i cagallons morats de la Complutense,sou tan pudentament cagarros ultra-espanyolistes,com els vostres germans d'ultra-dreta.No eres col-leccionable,els cagallons pedants amb ulleretes procedents de l'Altiplà,sou cagallonets de curta duració,pre-fabricats per les clavegueres del estat,igual que el vostre lider Pokèmon,el xepes desgarbat de la cua.Però esteu beneïts,sou els bolivarians elegits a la Caverna,per a seguir votant i tragant,més de la mateixa merda(Espanya),en clau d'esquerres o de no se que a la espanyola.

CAGUEM-CAGUEMOS!
  • 20
  • 4
Iniciativo catarrogí
30.

Ara jo tinc poder, vaig bé fent de manador, ja no m'importa si Compromís, Baldoví o Pablemos.

  • 12
  • 1
Eneko Orejón Madriz
29.
Pere no puedes afirmar que una persona cobra del Psoe si no tienes pruebas o si los hechos narradps por ti no se ajustan a las nominas repartidas en el presunto influjo moderno provinciano de los valencianos no se ajustan al influjo de la ngravedad que generamos des de Madriz. PERE, po favor no te pierdas ahora, soy ENEKO OREJÓN, amiguito de Pablito. Soy consciente que mi justificación, la unica posible, da de sí para dos o tres twits. Pero eso nada tiene que ver con votar a Baldoví. No os corteis adelante con él que en Madriz no sabe que hacer.
GORA ENEKO GORA PABLO
  • 8
  • 2

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat