Un canal nou

Gaudeix de nou d'un dels articles més llegits de Víctor Maceda

Qui va trobar a faltar Canal 9 la fatídica nit del 13 de novembre, quan els atemptats de París concentraven tota l'atenció informativa? Desgraciadament, només uns pocs, i més en concret, alguns dels que hi treballaven fins ara fa dos anys. A diferència d'unes altres televisions públiques –com ara TV3– o privades –com l'extinta CNN Plus–, Canal 9 mai no va excel·lir en el terreny de la informació. Com a aparell de propaganda massiva que era, ens explicava el compte enrere –dia rere dia– de cada míting del PP a la plaça de bous i de cada manifestació en defensa del transvasament de l'Ebre, però quan es produïa una catàstrofe d'abast planetari, se'n desentenia per complet. Els desplegaments especials es reservaven per a les gotes fredes i les visites papals.

El món actual és fill dels terribles –i molt mediàtics– atacs de l'11S, en què van perdre la vida prop de 3.000 persones. Una tragèdia de la qual ja fa més de 14 anys, per bé que els espectadors del Notícies 9 d'aquell migdia encara conserven un elevat grau d'estupefacció. I resulta lògic. Observar la implosió d'una de les dues Torres Bessones i tot seguit veure Mar Flores presentant una nova edició de La música és la pista són dues sensacions antagòniques que generen un inevitable estat de shock, sobretot en fer zàping i comprovar que la resta de canals han prolongat indefinidament els seus noticiaris. No, no és senzill superar això.

Però Canal 9 sempre va aconseguir superar-se a si mateix. De fet, la capacitat de superació era la seua principal característica, i cinc anys més tard, amb motiu de l'accident de metro de València que va causar 43 morts i 47 ferits, va oferir-ne una altra demostració. La notícia era a escassos quilòmetres del plató, però la reacció va ser la mateixa: després de la primera edició de l'informatiu, va prosseguir la programació habitual. En aquest cas, Xamba, un altre concurs, que presentava Ximo Rovira.

Amb antecedents tan penosos, qui havia d'enyorar Canal 9 la nit del 13N? Fins i tot es podria dir que la televisió valenciana ha marcat escola en sentit negatiu, perquè amb motiu de la cadena d'atemptats a França, cap dels canals privats espanyols no va decidir-se a alterar la seua graella. Per tant, toca repensar molt bé com hauria de ser la nova radiotelevisió dels valencians, una feina que el Govern ha encomanat a les Corts i que de moment evoluciona satisfactòriament. Algunes posicions que a l'inici semblaven innegociables han donat pas a un escenari molt més obert, en què el repte d'una ràdio i una televisió noves –sense els vicis de les anteriors– és ben a l'abast.

La vice-presidenta i portaveu del Consell, Mónica Oltra, va insistir a la seua compareixença de divendres passat que el servei en si es reprendrà tan prompte com siga possible. Com ja es va plantejar ara fa dos mesos, de bon començament no serà la televisió que tothom desitjava, però com a mínim servirà per rendibilitzar la inversió en continguts audiovisuals que ara es paguen i no s'emeten. També permetrà que els xiquets i xiquetes tornen a prendre contacte amb la seua llengua a la televisió, una eina de normalització de primer nivell, i fins i tot es podran retransmetre segons quins esdeveniments de la Generalitat i de les Corts valencianes que incidiran en la seua funció de servei públic.

Si durant la represa de la normalitat televisiva valenciana torna a produir-se una notícia tan dramàtica com la del 13N, lamentablement, la nova radiotelevisió no estarà a l'alçada. No serà per la deixadesa i la incompetència dels seus responsables, però, sinó perquè es tracta d'un nadó que encara no sap caminar. El delicte és quedar-se immòbil quan pots fer-ho i tothom et demana (i et paga) que ho faces.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat