No m’imagine Esteban González Pons, tan ben plantat, fent el paper de fra Jorge de Burgos, l’ancià monjo cec que abominava de la rialla amb tràgiques conseqüències a El nom de la rosa. El cas, però, és que darrere del secretari de Programes del PP han desfilat en disciplinat seguici tota una confraria de blasmadors de l’acudit de Grezzi i per extensió de la seua persona. El més suau que li han exigit és que dimitisca d’assessor municipal de Compromís.
Després d’una lectura literal de la caricatura, González Pons, fa servir la seua habitual i aclaparadora lògica. Com que es tracta de “violència efectiva” i s’infligeix contra una dona…voilà, ens trobem davant d’un cas inequívoc de “violència sexista”. El cinisme de González Pons esdevé flagel en boca del regidor de Pedanies, Vicente Aleixandre, per a qui Grezzi és, ni més ni menys que “una bèstia, un salvatge boig que no es mereix estar a l’ajuntament”.
Vés per on, però a Aleixandre sí que me’l puc imaginar pegant-se colps al pit mentre llança una fàtua per blasfemar contra l’alcaldessa de València, tot i la seua nul·la semblança amb Mahoma més enllà d’un cert do per a la profecia. A l’absolució de Camps i Costa em remet.
En el cas d’Aleixandre s’entén, però, esta especial sensibilitat per la dignitat de les dones atesa la seua condició de regidor de la Devesa-Albufera quan les veïnes del Palmar decidiren que també volien optar a la concessió de redolins de pesca, fins aleshores un dret exclusiu dels homes. Quan després de nombroses sentències, i em sembla que no per una aferrissada bel·ligerància feminista d’Aleixandre, es va obligar a la confraria a acceptar-les, l’ara escandalitzat regidor es va expressar de forma molt més moderada tot parlant de“mirar al futur sense vencedors ni vençuts”
On ni Aleixandre ni la resta de correligionaris no han bellugat la llengua ha sigut en el cas de la presumpta depredació sexual del totpoderós cap de personal de RTVV, Vicente Sanz. Tal vegada els feren més gràcia les espontànies efusions d’un home que havia batejat el seu hiperactiu penis com a “l’escopeta” i demanava “xupladetes” o que es tocaren “la teteta” per tal de complaure’l. I és que els diminutius tot ho suavitzen.
Supose que les víctimes d’estes simpàtiques conductes haurien agraït alguna mostra de suport per part de qualsevol dels qui ara han eixit en tromba en defensa de la integritat de l’alcaldessa. Atés que el denunciaren per abusos sexuals, sembla que elles no acabaren de trobar-li la gràcia a l’assumpte.
Per tot plegat em sent temptat de fer servir la lògica a l’estil González Pons. Si un alt càrrec nomenat pel teu partit terroritza unes dones per satisfer els seus libidinosos desitjos i tu calles quan te n’assabentes, aleshores…ah, sí disculpeu…la presumpció d’innocència, clar.
