Vos recordeu de la riuada de 1957, quan vos va tocar pagar el desviament del riu amb els segells de 25 cèntims suplementaris a cada carta que enviàveu? Dons feu-vos a la idea que ara és igual. González Pons no deixà marge per al dubte. El que en altres indrets se sufragaria amb fons de l’Estat, ací ho heu de pagar de la vostra butxaca.
No em diguen que les declaracions no són sucoses. Estranyament, però, han passat sense pena ni glòria enmig de l’amenaça de Rita Barberà de condemnar-nos a cadena perpètua perquè un jutge de Mallorca la vol empaperar, de les efusions reivindicatives d’Alfonso Rus, i les difuses reivindicacions de Fabra. El president de la Generalitat basa la seua confiança que Rajoy l’ajudarà en què ens coneix, a nosaltres i a les nostres necessitats i, com a prova d’això, acudirà a Castelló el 8 de juny a la convenció regional del seu partit, després de sotmetre’l molts mesos a estricta quarantena.
González Pons deu saber de què parla. Porta ja un lustre amb oficina a Génova 13 i, a banda de vore com Luis Bárcenas hi traginava en viu, en directe i en diferit, alguna cosa haurà esbrinat de com ens veuen a la Villa y Corte. Francament, no me l’imagine bregant dia i nit pels interessos col·lectius dels valencians, però sí per l’interés individual d’algun compatriota, amic o camarada seu, i naufragant entre promeses etèries i un “vuelva usted mañana”.
Poc més o menys com feren els ministres De Guindos i Soria, la presència dels quals va saturar definitivament una mar roja infestada de taurons. Els devia sonar la música del dèficit asimètric, la reforma del finançament i el deute històric, però ells decidiren entonar el vell himne del llevant feliç, el jardí de flors i el motor d’Espanya. Degueren entendre que quan Rus es posà la senyera al coll és perquè l’aire condicionat estava una mica fort. Rita Barberà els exigí atenció i cura i ells respongueren amb la bona salut de les exportacions.
Hagué d’arribar González Pons per a dir les coses pel seu nom, en el seu paper d’ambaixador valencià a Estocolm, per allò de la síndrome. La festa de dissabte s’acabà abans de les quatre i no hagué de ser ell qui tancara la porta i apagara els llums. Vista en perspectiva la festa va resultar entretinguda per a tots menys per als amfitrions, en la mesura que entreté vore com unes persones majors i poderoses intenten ballar un minuet i acaben semblant adolescents sincopats al ritme dels Ramones.
Amb este precedent, l’anunciada rave a Castelló del 8 de juny, amb Mariano Rajoy de DJ convidat, promet emocions fortes. Malauradament, no la fan a l’aeroport. Llàstima!
