Doncs, sí. L’AVE és arribat i el que menys importa és d’on. Quan ho va fer a València, ara fa dos anys i mig, al tren venien l’alcalde de Madrid, Alberto Ruiz Gallardón. i la presidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre. La seua presència escenificà que la fita era també important per a la capital d’Espanya. Els valencians resultaven beneïts per fi amb la xifra màgica dels 350 kilòmetres per hora de velocitat, però Madrid guanyava una platja, un barri residencial, un agradable lloc d’esplai.
Ara ja en tenen dos i això ja no és una novetat. Tal vegada per això, ni l’alcaldessa de la capital, Ana Botella, ni el president autonòmic, Ignacio González, van considerar interessant desplaçar-se a Alacant amb el comboi inaugural. L’AVE ja no és aquell potentíssim imant electoral i menys encara quan per als teus votants té una importància semblant a la inauguració d’una nova estació de metro.
En 2010, l’alcaldessa de València, Rita Barberà, i el president Camps feren tot el recorregut des d’Atocha amb el Rei i Zapatero. En esta ocasió, Alberto Fabra va esperar-se a l’andana de Villena tot confiant que el tren no passara de llarg. I l’alcaldessa de la ciutat guardonada? Sonia Castedo, com la Penélope de Serrat, va haver d’esperar asseguda a l’andana amb les seues sabates de tacó i el seu vestit de diumenge a què arribara el primer tren. No el va xafar. I després, ningú no volia saludar-la. No la deixaren parlar i va haver de pegar colzades a fi que els fotògrafs l’enquadraren a prop de Rajoy i el Príncep Felip. Només este últim la va esmentar pel càrrec als discursos.
Serà Castedo una nova víctima de l’Espanya radial, com titulà Vilaweb amb Alacant de subjecte? Tampoc no crec que si l’AVE haguera arribat des de València amb connexió amb Barcelona i la resta d’Europa, hauria deixat de ser l’alcaldessa més esquivada del continent. No la va afavorir el fet que, com va assenyalar un company especialment sensible als detalls, portara “un perfum de senyora gran”. Literal.
