Alicia de Miguel: una de les nostres

Si algun dia caic en la temptació, comet un frau, m’enxampen i dimitisc de la feina, m’agradaria tindre al meu costat Isabel Bonig i Alberto Fabra. Quan, enmig de la vergonya i l’oprobi, la família plora per l’honor malmés, els amics esdevenen coneguts i els coneguts a penes recorden que et van saludar, que algú et done el suport que ha rebut De Miguel deu ser una experiència molt reconfortant. Però que, a més, t’exalcen a la categoria d’exemple moral per haver fet una retirada discreta, ja deu ser l’hòstia reconsagrada.

Eixa sort ha tingut Alicia de Miguel, a qui la consellera d’Infraestructures ha erigit com a “exemple de valentia, lluita i defensa dels seus valors”. Només un graó per baix l’ha col·locada el president de la Generalitat, en concret a l’egrègia condició “de lliçó de com han de captenir-se els polítics.”

El més tràgic de tot plegat és que darrere d’estos afalacs a qui va ser portaveu dels govern d’Eduardo Zaplana hi ha molt més que un maquillatge d’un abandó de la política per la porta del darrere. Convertir una presumpta corrupta en espill de virtuts pot semblar-nos una perversió moral, però respon a un codi perfectament establit i assumit per molta gent.

No importa el que faces mentre que no et descobrisquen. Si et trinquen, has d’anar-te’n en silenci i sense emmerdar. Nosaltres ens ocuparem de tu i dels teus en la mesura de les nostres possibilitats. Sabem pagar els serveis prestats. No debades, eres una de les nostres i la teua discreció garantirà que ho continues sent. Fins i tot si vas a la presó. La garjola et pot inhabilitar per a algunes coses, però si superes el tràngol amb paciència i temprança, hi tornaràs reforçada. Ja se sap que els patiments estreteixen els vincles.

Amb la seua renúncia, Alicia de Miguel ha complit fil per randa el primer manament d’este codi no escrit. Alberto Fabra li ha desitjat tota mena d’èxits i felicitat en la seua recuperada carrera mèdica. I a fi de deixar ben palés que l’exdiputada continua sent dels seus, no s’ha estat d’aclarir que l’adéu “és un parèntesi en la seua vida política”.

Ja ho saps Alicia; si saps el que has de fer i ho fas com saps que ho has de fer, quan passe la tempesta tindràs obertes totes les portes d’eixa gran família anomenada Partit Popular.