Amb millor criteri que els glossaris esmentats, el meu corrector ortogràfic dóna per bo un verb tan plàstic com necessari a l’hora de definir allò que Puig no vol que fem amb qui fou l’últim presentador de l’extint Canal 9. “Jo no estic per satanitzar ningú en termes personals” , va puntualitzar el cap dels socialistes davant d’una pregunta al voltant de la idoneïtat de l’elecció d’algú que va admetre haver participat activament en l’ocultació de l’accident del metro del 3 de juliol de 2006, l’episodi més vil, segons consens universal, dels 24 anys d’història de RTVV.
Hom pot estar d’acord a condemnar el pecat i no el pecador, però entre esta evangèlica actitud, i el fet de posar el pecador a la dreta del pare d’este comité de moralitat pública, hi ha una distància sideral.
Entenc fins a un cert punt que Puig i els coautors “intel·lectuals” d’esta operació menystinguen la memòria històrica dels valencians, però crec que no n’han tingut en compte la memòria sensorial, eixe fenomen pel qual, si de menuts ens mossega un gos, el més habitual és que patim fòbia als cans.
El periodisme es basa en la noció de credibilitat, un concepte que té molt a vore amb la veritat, però sobretot amb la versemblança, és a dir, amb la creença que el que ens estan explicat és cert, o més exactament, que qui ens ho diu també creu que és cert. I ho creu perquè el seu ofici és assabentar-se’n i contrastar-ho. Això ens condueix a la professionalitat i a la deontologia. Tots estos ingredients combinats amb el temps ens diran si un periodista o un mitjà són diligents en la recerca de la informació i honrats en la transmissió i, per tant, dignes de la nostra confiança.
Arribats ací, cadascú és molt lliure de dipositar-ne la seua en qui vulga, però si després ens l’ha de demanar a l’escalfor de les urnes, haurà de mirar molt bé amb qui es gita.
Pel que fa al perill de satanitzar ningú hi ha una persona que encara està esperant que li demanen disculpes per haver-lo martiritzat durant un calvari de moltes estacions.
Fins i tot es va sentir boc expiatori i, al final, fou declarat innocent, com ell sempre havia sostingut. Es diu Francisco Camps Ortiz.
