L’anècdota no passaria de ser un episodi més de la llarga història d’inconsistències verbals del personatge o, com a màxim, d’una mostra de la negligència que governa algunes institucions. No oblidem que es tracta d’una situació controlada que permet múltiples intents fins a aconseguir la presa adequada. Mireu, si no, l’acurada posada en escena del missatge de cap d’any d’Alberto Fabra, els canvis de pla, les pauses i l’entonació. Si no ens ha convençut el contingut, el president de la Generalitat ha demostrat almenys que no li calia el suport tècnic i humà de Canal 9 per a editar un discurs comme il faut. Cotino i els seus assessors semblen haver perdut fins i tot la sensibilitat que et fa percebre el ridícul que es produeix quan barreges solemnitat i cutror.
No cal ser un teòleg per a adonar-se que Cotino arrambla amb un dels dogmes principals de l’Església Catòlica, el del Misteri de l’Encarnació. El Verb es féu carn. Déu Pare, mitjançant l’Esperit Sant, es va fer home, es va encarnar mitjançant el seu fill Jesucrist. Va irrompre en la història humana. Eixe xiquet, el naixement del qual acabem de celebrar, no es féu Déu. Ja ho era. Era Déu. L’únic Déu. De fet, com tan bé sap Cotino, el rei Herodes ja s’ensumava alguna cosa quan va decretar la matança d’innocents.
De pas, Cotino, destrossa un altre dels misteris clau del catolicisme: el de la Trinitat. Si el xiquet es féu Déu al llarg de la seua vida és que hi ha almenys dos déus.
Tan herètica afirmació hauria de ser resposta per les autoritats competents, tot començant per l’arquebisbat de València i amb un pronunciament clar del Sant Ofici, l’actual Congregació per a la Doctrina de la Fe, dirigida durant tants anys amb zel exemplar per Joseph Ratzinger, No hi veig cap eximent ni atenuant possible. Ni tan sols hi cap l’al·legació d’ignorància, perquè si d’alguna cosa ha demostrat Cotino posseir uns coneixements profunds ha sigut dels negocis i propòsits de la Santa Mare Església Catòlica Apostòlica Romana. Fou el cervell que organitzà la visita de Benet XVI a València i en garantí l’èxit fins al detall de no entrebancar-la amb les molèsties causades per l’accident del metro. En la seua presa de possessió de la presidència de les Corts Valencianes va lluir una creu ben ostensible malgrat les protestes de molts diputats. La pública i notòria pertinença de Cotino a l’Opus Dei, reserva espiritual de l’ortodòxia doctrinal més aferrissada, és una altra dada més que significativa.
Una solvència tan contrastada ha de fer sospitar necessàriament que darrere de les paraules de Cotino hi ha algun punt fosc. O és un Cavall de Troia del Maligne o pot estar posseït per algun dels seus aliats. En eixe cas, caldria anar pensat en alguna mena d’exorcisme.
Ara em preocupa, en concret, la seua darrera proposta de celebrar l’aniversari de les persones el dia de la concepció. Això, si parlem de Jesús de Natzaret, implicaria avançar nou mesos el Nadal. Problemes doctrinals a banda, correríem el risc que coincidira amb la Setmana Santa i, per al meu gust, quedaria massa a prop de les Falles.
