La cita de torturada sintaxi és del president Fabra. Amb ella, els historiadors del futur podran completar la bibliografia d’algun estudi sobre “el sano regionalismo bien entendido”. Més difícil serà que mai veiem una monografia al voltant del “Pensament polític d’Alberto Fabra” o simplement “Pensament d’AlbertoFabra”. Si s’han de basar en documents com ara el llibre “La ciudad que yo quiero” (Peonia Ediciones, 2007) o la més recent conferència “Mi visión de Europa”, ho podran resoldre amb un opuscle imprés en un tovalló de bar.
El comunicat de RTVE rebla literalment la qüestió del regionalisme amb una saníssima declaració d’intencions. L’acord entre l’ens públic i la Generalitat “tindria com a objectius promoure la difusió d’esdeveniments d’interés per a la regió, tot atenent en especial a la seua cultura i el seu idioma”.
La notícia va servir ahir al fidel? escuder de Fabra, Serafín Castellano, de coartada per tal de justificar alguna mena d’acció governamental a favor de la comunicació en valencià durant un debat amb els líders de l’oposició a la Universitat de València. La nota de premsa enviada pel Partit Popular diu el següent: “El secretari general del PPCV, Serafín Castellano ha ressaltat que el Govern del PPCV treballa per un pla estratègic per al sector de l’audiovisual. Castellano ha assegurat que el PPCV té clar que és inqüestionable la necessitat de disposar d’un servei públic de televisió que garantisca la informació en la nostra llengua i preserve les nostres senyes d’identitat i tradicions i en això treballa el Consell del president Alberto Fabra amb acords tan importants com el que s’ha anunciat hui amb RTVE par tal d’ampliar la seua programació a la Comunitat.”
Supose que estem massa acostumats a què els polítics afirmen el contrari del que fan i, en general, al cinisme de moltes declaracions públiques. Però, cal recordar que este home pertany a un govern que va sentenciar sumàriament la RTVV i que personalment va votar per la llei que ho va permetre. Un dels arguments jurídics i polítics que ho feren possible és que l’Estatut d’Autonomia habilitat el Consell, però no l’obliga, a disposar de mitjans de comunicació propis. I ara Castellano parla d’una “inqüestionable necessitat de disposar d’un servei públic de televisió”. En fi, al meu parer , tot plegat ultrapassa amb escreix la ratlla del cinisme i s’endinsa en de cos sencer en la mentida pura i dura.
Però, alegrem-nos tots i donem gràcies als déus, perquè pròximament tindrem dos hores diàries de televisió en valencià on gaudirem d’una informació veraç i de qualitat que ens explicarà com de lluent, industriosa i feliç és esta terra nostra on hem tingut la infinita sort de nàixer.
