La força del costum pot arribar a ser insuperable. Ara que hi ha sospites més que fundades que el PP va ser “partícip a títol lucratiu” de la trama Gürtel, caldria rellegir els estatuts del partit perquè, tal vegada, se’ns va passar l’article on s’adverteix que entre les activitats previstes, a banda del foment de la participació política, hi ha la captació de diners negres en forma de suborn, el repartiment de sobres en metàl·lic als màxims dirigents i el pagament d’obres i serveis al marge dels canals mercantils legals (dir-ne habituals comença a ser una afirmació una mica agosarada). Què ha fet Sonia Castedo que no es fera, posem per cas, al carrer de Quart de València o al de Gènova de Madrid?
La setmana passada, Alberto Fabra i els seu seguici es va escarotar davant la possibilitat que Castedo saludara Felip VI durant la visita del Rei a Alacant, en el que, a parer del president de la Generalitat, havia de suposar una “coincidència incòmoda” i “poc agradable”. La incomoditat, però, l’hagueren de suportar els periodistes gràfics per l’intent d’ocultació d’una escena que al final es va produir i reproduir. Si ho mirem bé, la imatge només pot resultar escandalosa a ulls d’alguna ànima càndida que encara crega en contes amb prínceps blaus i princeses somnolentes. La resta s’ho poden mirar amb escabrosa hipocresia o amb absoluta normalitat. Felip de Borbó, de fet, va encaixar la mà de Castedo amb molta naturalitat. A algú que s’ha criat en un clan on el “pater familias” és un comissionista professional i el cunyat predilecte també, les prevencions de Fabra degueren resultar ridícules.
Això fa encara més injusta la marginació de Castedo de la foto de l’endemà. Amb el Rei, encara, però amb Rajoy, ni de conya, no siga que algú puga pensar que el president del govern espanyol tolera el més mínim bri de corrupció al seu voltant. Castedo va entendre perfectament que la cosa anava d’icones i de bocs expiatoris i per això va decidir caure malalta i enviar el seu vicealcalde, Andrés Llorens, també imputat i, per tant, posseïdor d’una condició necessària per tal de suplir el més fidelment possible l’alcaldessa convalescent.
I Alberto Fabra? Com haurà portat tanta incomoditat? Hem de suposar que amb el mateix estoïcisme amb què durant anys va suportar la figura omnipotent de Carlos Fabra, de qui hagué d’acceptar que el promocionara a l’alcaldia de Castelló. És clar que, aleshores, don Carlos atresorava una exemplaritat immaculada, mereixedora inclús d’actes multitudinaris de desgreuge per les falòrnies escampades arran del cas Naranjax.
Una mica com quan Joan Carles de Borbó, encara Príncep d’Astúries, hagué d’acceptar el càrrec de successor de Francisco Franco. Qui anava a imaginar-se en aquells anys que el Generalísimo i Caudillo era en realitat un dictador sanguinari? Si no és per Paul Preston i Vicent Vilar encara estaríem alçant-los estàtues a les places i avingudes principals. Els revolts de la història i les circumstàncies de la vida fan que no s’haja de jutjar ningú de manera massa estricta. Quina importància té ara que Joan Carles de Borbó acompanyara Franco al balcó de la Plaça d’Orient o que Alberto Alcalde s’abraçara en alguna ocasió amb Carlos Fabra?
És que no va salvar el monarca la democràcia aquella nit del 23 de febrer de 1981? És que Alberto Fabra no ha traçat una línia roja infranquejable contra la corrupció i ha netejat de sospitosos totes les institucions i el seu propi partit? Em voleu dir que no?
Aleshores sí que no entenc res de res i exigisc la rehabilitació immediata de Sonia Castedo fins que no es demostre que ha assassinat algú o ha comés almenys algun crim que vulnere la pràctica consuetudinària entre els qui l’han precedida, l’han acompanyada, l’han promoguda i l’han protegida durant els darrers i prodigiosos anys. Fins fa quatre dies, com qui diu, quan decidiren que mereixia ser injustament sacrificada.
I què si és arrogant i una fatxenda impenitent? Després de l’espectacle d’Alfonso Grau el reimputat, si la petulància i la mala educació són raons per a l’execució sumària, que comencen amb ell. Si no és així, haurem de sospitar que hi ha discriminació sexista en tot plegat, com ja va advertir Esperanza Aguirre arran de l’incident automobilístic amb la guàrdia urbana de Madrid.
