Ja no s’hi val prometre portar la platja a Xàtiva. Si algun rèdit electoral pot aportar una maniobra així, ha d’arribar d’una televisió que es materialitze en un dels canals del comandament. El primer vot es guanyarà quan a la pantalla es puga vore L’Alqueria Blanca, una partida de pilota, una desfilada mora o cristiana, uns bous embolats o una ofrena de flors. Naturalment això s’ha de produir ben aviat, i Rus vol que siga el primer dia de l’any que ve. Tempus fugit, les eleccions municipals s’acosten i no hi ha Llei de la Relativitat que valga.
Mentrestant, es pot intentar arrapar algunes paperetes a través de la manipulació política estricta en forma de deformació informativa a l’estil “ancien régime” campsià. Però, Rus intueix que això és secundari. El pa i el circ funcionen amb un sistema de propulsió autosuficient, sense additius ideològics. Ara, sense pa ni peixos que multiplicar, s’agraeix una bona ració de circ, que no serà de tres pistes (“ni Fórmula 1, ni partits del València C.F.”) però satisfarà la parròquia agropecuària en què pensa l’alcalde de Xàtiva quan planifica l’operació.
Afirma Rus que molts alcaldes (ell també ho és) li ho han demanat perquè des del tancament d’RTVV “lo nostre” ha desaparegut de les ones. Ja sabem que, per a Rus i els seus camarades, “lo nostre” té un caràcter més aviat privatiu i que, per tant, es podria trauduir perfectament per “lo seu”. “Lo dels altres”, com ara uns informatius de qualitat, algun programa de debat plural, un bri de literatura o un espai d’humor intel·ligent, no hi compta.
Tal limitació ja consta al mateix plec de condicions del contracte per a l’adjudicació dels “dos milions sis-cent mil euros i escaig més IVA”. No cal, doncs, que nomene “ni director, ni subdirector, ni res”. Però, ai! “Som humans”, i ja se sap que “en una televisió pública sempre ix qui està governant més que no un altre. Si no, pregunteu als d’Andalusia. Els del PP no ixen ni a arreplegar olives”.
Més encara, senyor periodista: “¿el teu perìòdic, algun dia, diu alguna cosa malament de vosaltres? Si s’equivoca ho posa aixina, xicotet, en una necrològica. ‘M’he equivocat’. És normal.”
Humà, feroçment humà, com diria Blas de Otero, Alfonso Rus apel·la a una saviesa arcaica i feudal, però ben vigent. Tots sabem que qui paga, mana. I qui mana, fa i desfà al seu antull sense haver de respondre davant de ningú. La resta són artificis d’una modernitat que no el vincula. Ferèstegament humà, Alfonso Rus renega del caràcter imparcial de l’administració pública i del seu pressupost. La prostitució dels principis que han bastit l’estat de dret esdevé la normalitat. No és l’únic que ho pensa, i menys encara que ho practica, però pocs com ell s’atreveixen a explicitar-ho amb tanta desimboltura.
Fins i tot quan confon una necrològica amb una fe d’errades, el que diu té sentit, molt de sentit, massa i tot. Com quan s’enjogassa tot fent vore que no coneix el més que previsible adjudicatari d’un concurs suposadament públic i obert. “Jo m’els conec a tots”.
En efecte. I tots el coneixem, a ell i als que són com ell. Ara ja no ens hi sorprenen. Ara sabem que la tornaran a fer, que l’estan tornant a fer i davant dels nostres nassos, però, almenys i precisament per això, la veiem vindre. Al Diari Oficial de la Generalitat hem pogut llegir com un tal Ángel Raga ha sigut autoritzat a llogar la freqüència autonòmica de TDT a Las Provincias una setmana abans que el Butlletí Oficial de la Província de València publique la licitació de la Dipu TV, popularment coneguda ja com a Tele Rus o Tele pà Rus, amb perdó.
Tot ben senzill i ben alegre, com diria Ovidi Montllor. I ben normal.
