Les xifres també apunten a un reequilibri de forces dins de l’espectre de l’esquerra, amb un PSPV-PSOE a la baixa i la pujada de les forces fins ara minoritàries com Compromís. Ací, aquesta tendència s’accentua sobretot a València i l’àrea metropolitana, la qual cosa acostuma a afectar en la mateixa direcció a la resta del país. El cap i casal, ja sabeu…
No resulta, doncs, agosarat fer un inici d’elucubració al voltant de què passaria si aquest escenari –ara per ara, només existent en el terreny llefiscós de la política-ficció- esdevinguera una realitat. Cal començar a imaginar, si més no, el dia 1 d’un possible, hipotètic i aritmèticament plausible tripartit valencià.
L’escenari sembla evident. Vistos els antecedents, els atacs mediàtics al nou govern no es farien esperar ni vint-i-quatre hores i, a més a més, serien brutals. Farcits de ràbia, virulència i bilis. L’argumentari ni tan sols seria original: que si el catalanisme, que si no s’aclarixen ni en sa casa, que si l’amanida de sigles… L’acarnissament amb el govern de Zapatero o el mateix tripartit català en serien els exemples més propers.
La gossada mediàtica ja ha demostrat fins on pot arribar i quin és el seu poder. En el passat, l’assetjament mediàtic va destrossar polítics com Carod-Rovira i va fer tornar al poder a la gent del gust dels periodistes oficials. El tripartit valencia, com altres abans, seria el sac perpetu de la pinyata de pals dels tertulians a sou i dels editorials teledirigits. Fins i tot, és molt possible que aconseguisquen l’objectiu i, en quatre anys, o potser en menys temps, unes noves eleccions tornaren el PP al poder.
Però, siga per molt o per poc de temps, si el pressumpte tripartit valencià abandonara el món de la política possible i s’endinsara en la realitat, caldria no desaprofitar l’oportunitat. Les finestres s’haurien d’obrir de bat a bat i posar en marxa tots els ventiladors. Arribaria el temps de descobrir tot allò que vint anys de política desficaciada i pressumptament corrupta han provocat i que els valencians i les valencianes tenen dret a saber.
Seria un temps de neteja, d’higiene política. Temps de saber a qui i com s’atorgaven contractes milionaris per a engreixar els comptes a Suïssa i què s’amagava rere de les trames de Gürtel, de Brugal, de Nóos… Coneixeríem a qui va beneficiar econòmicament el repartirment dictatorial de les llicències de TDT, la política suïcida de RTVV, els grans esdeveniments…
En definitiva, passe el que passe i posant-nos en el millor dels escenaris, no tindrem cap camí de roses, ni cap catifa roja esperant a la porta. Però només per higiene social, per neteja mental i per dignitat com a poble pagaria la pena provocar-hi un daltabaix. Que tot explote, com deia l’Ovidi, pel cap o per la pota.
