Visca!

La metxa va prendre i, en uns segons, l’aire es va amerar d’un soroll creixent, aclaparador. Les flames, mentre convertien el monument en cendra, es reflectien llampats en les pupil·les del president, l’alcaldessa i els diputats. Tots feien una ganyota de pretesa emoció però, en el fons, cadascú pensava només en els seus maldecaps. Quan la flamerada va esdevindre gegantina i el fum ja es perdia en la foscor, l’Himne Regional, solemne i immutable, va començar a sonar:

L’espoli fiscal d’anys i anys, la manca d’inversions del govern central, el boicot descarat de Madrid al Corredor Mediterrani… Hauríem de plantar-nos-hi però, és clar, en el partit s’enfadaran o, pitjor encara, semblarem nacionalistes! Per a ofrenar noves glòries a Espanya… Per sort, ens queda Canal 9, amb els quatre amics que hem salvat de l’ERO, perquè ens renten la cara i, sobretot, no deixen parlar la gent incòmoda… tots a una veu, germans, vingau.

Com dissimulem, per exemple, el fracàs de l’especulació urbanística, de la construcció esbojarrada i dels grans esdeveniments amb què ens hem carregat l’agricultura i la indústria valenciana? Ja en el taller i en el camp remoregen… Ens caldrà, per exemple, buscar enemics exteriors, culpables de tot plegat: l’herència de Zapatero, els aragonesos que ens furten l’aigua, els eurodiputats que volen acabar amb el nostre turisme i, és clar, els catalans, sempre els catalans… càntics d’amor, himnes de pau!

El cas és amagar que ja som l’autonomia amb més corrupció i més deute en relació al PIB. Pas a la Regió que avança amb marxa triomfal! Que teníem l’Horta mil·lenària més productiva d’Europa i ara, amb tant de maó, no ens arriba ni l’aigua, hem dessecat el Vinalopó i el Xúquer i que fins i tot quasi li lliurem en safata l’Albufera a Urdangarin per a clavar-hi més ciment! Per a tu la vega envia la riquesa que atresora i és la veu de l’aigua, càntics d’alegria… Sempre podem despistar fent campanya contra els immigrants sense papers, per exemple, llevant-los drets i cobran-los el metge; total, són quatre moros de fora que no tenen res a fotre ací… acordats al ritme de guitarra mora.

O encomanar a Ripollés o Calatrava qualsevol bunyol d’eixos que fan i dir que som pioners en no sé què o en no sé quant… Paladins de l’art t’ofrenen ses victòries gegantines… El cas és que no se n’adonen que hem arrasat la costa, hem cremat les muntanyes, hem construït en paratges valuosos… i als teus peus, sultana, tons jardins estene un tapís de murta i roses fines. I si fem una defensa aferrissada del valencià contra la imposició del català? Gran idea! Jo no l’utilitze mai, el valencià, tot i tindre el defecte de parlar-lo, perquè l’espanyol és més internacional, però, tu, això sempre funciona, encara que ens carreguem la llengua… Sona la veu amada i amb potentíssim, vibrant ressò, notes de la nostra albada canten les glòries de la Regió!

Jo crec que, amb això, tornarem a enganyar-los, sí. Valencians en peu alcem-se! Cal posar-los la por en el cos perquè no s’atrevisquen a votar un canvi polític! Que la nostra veu la llum salude d’un sol novell. Recordar-los que som nosaltres o els rojos separatistes catalanistes! Per a ofrenar noves glòries a Espanya…

No poden adonar-se que nosaltres només retem obediència als mercats i que els diners, amb blau o sense, són la nostra única bandera. Flamege en l’aire nostra Senyera! Caram! Ja podrien fer-me ministre a Madrid i fugir d’ací, que això s’ensorra! Glòria a la Pàtria! Al final, sembla que furtàrem per damunt de les nostres possibilitats… Visca València! …i ens han enxampat. Visca! Visca!! Visca!!!