La pensioneta

Bon dia, jove, perdone el meu atreviment, però venia a què algú m’explicara això de la meua pensioneta, que dir-li pensió és molt atrevit, ja m’entén, que mires l’ingrés i fa pena, no, si jo m’espere, porte tota la vida esperant, i treballant com un cabró, però per al que m’ha servit, sí, sí, ja sé que molta gent li dirà lo mateix i que no és culpa seua, d’acord, em calle i m’espere... calcule, calcule, no tinc pressa, no, si jo no m’enfade, això faltava, diga, diga, per aquell costat millor, gràcies, molt bé, que el problema són els darrers vint-i-cinc anys cotitzats, ja, mire vosté, qui va pensar això era un geni o tenia molt mala llet, perquè precisament des que va esclatar la crisi el sou anava a menys, i a menys encara, ja no és com abans, que tu començaves amb un sou i després anaves cobrant més, se suposa que per l’experiència, ¿no?, que d’alguna cosa havia de servir, bé no vull donar-li la llanda, al bon sant: és que això m’ha perjudicat, ja, i també el nosequè de solidaridad intergeneracional, sí, com ara se suposa que vivim més... però això és molt relatiu, perquè amb la crisi les hem passades putes, que a molts només els arriba la jubilació cauen morts en el sofà, ja li ho dic jo, sí, d’acord, estic exagerant, però això no lleva que tinga una part de raó, que tinc un parell d’amics una mica més grans que als dos anys de jubilar-se o així els detectaren un càncer, i al clot, en uns mesos, sense poder acabar de gaudir de la vida, tant de treballar per a res, i mire, jo no vull fer-me ric ara a la vellea, tan sols vull disfrutar un poc dels nets, pagar les factures, dormir bé i tindre quatre duros per donar-me’n algun capritx, que me l’he guanyat, però amb esta misèria... ¿què vol que li diga?, si fan ganes de posar-se a demanar a porta de l’església, que no ho faig de miracle, mai millor dit... ¿que havia d’haver-me fet un pla de pensions privat?, això és el que em deia l’assessor que em feia la declaració, però a mi no m’eixia dels nassos, que si la guardiola la té l’estat malament, però alguna garantia tens, però anar posant els diners a saber on, perquè un dia et diguen, com als desgraciats de les preferents, que vés a vore qui t’ha pegat, o siga, una estafa com la figa sa tia de gran, i no, gràcies, un servidor ja estava cotitzant tota la vida perquè, a més, haguera de fer un apartadet, com si els diners caigueren del cel, que eixa és l’altra, perquè si pensa vosté que amb el que estava guanyant els últims temps tenia per fer-me un pla de pensions... vaja, si no fóra tan trist seria de caure morts a riure, ja ho tinc clar, no li moleste molt més, que és així i punt, i que encara puc donar gràcies perquè els que vinguen darrere a saber, que com deguem més que Brasil, és un dir, tota la pasta se’n va en interessos, i ací els rics no paguen un gallet, amb la quantitat de cares de ferro que tenen els diners en Suïssa, serà trista la cosa, que si jo haguera fet uns duros en un colp de sort, posem per cas, i m’haguera anat amb el meu maletí, m’hagueren pillat en l’aeroport amb el carret del gelat, això segur, i encara estaria podrint-me a la presó, que qui té padrins el bategen i a qui no, ja sap vostè, ui, perdone, estic provocant més cua, tampoc no volia això, ja ho tinc clar, sort que mon pare em va deixar una fanecadeta d’horta i em trac les meues verduretes, i passe l’estona, tot i que la ciàtica no em deixa viure, però què anem a fer, tinc un gendre que està aturat i em tira una mà, el pobre, ell que té una carrera universitària, i tres màsters, i parla anglès i alemany, però ha deixat prenyada la meua filla un parell de voltes i ja no s’hi veuen amb ànims anar-se’n a l’estranger, com els seus amics, massa fa que treballa en el que va eixint, en negre més negre que el carbó, és clar, que si abans qui no corria volava, ara es pot imaginar, bé, mante, ha estat molt amable, és vosté un bon xicot, que tinga un bon dia, tot i que alguns que tinc ací darrere li donaran el dinar, ja vorà, que tothom no té la santa paciència d’un servidor de vostè, adéu, boniquet, que vaja molt bé, ha estat un plaer... i que no siga res quan li toque jubilar-se.
 

(sotalacreueta.blogspot.com)

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat